La nova col·lecció d'art cubista promoguda per la Fundació Telefónica té com a punt de partida la preexistent col·lecció d'obres de Juan Gris, la qual ha estat enriquida amb un entorn d'excel·lència coherent amb els seus fonaments històrics i estètics.

La col·lecció promoguda per Telefónica entén el cubisme com un moviment medul·lar en l'art modern, extens en el temps, múltiple en els seus àmbits de realització, ampli en els seus registres de llenguatge i generador d'altres tendències d'ampli calat. És per això que apareixen reunides obres considerades dins els cànons cubistes al costat de peces que mostren la correlació del cubisme amb el futurisme, el classicisme modern, l'abstracció geomètrica i fins i tot amb determinades projeccions d'allò identitari.

La nova col·lecció ha incorporat importants peces de l'escola cubista originària representada per Albert Gleizes, Jean Metzinger, Louis Marcoussis, André Lhote, Auguste Herbin i Georges Valmier. L'atracció del cubisme com a punt de partida de l'avantguarda europea es mostra a través de dues obres parisenques de Natalia Gontxarova i Alexandra Exter. La relació de la renovació plàstica espanyola amb el cubisme s'ofereix en les pintures de María Blanchard, Manuel Ángeles Ortiz, Joaquín Peinado, Daniel Vázquez Díaz i Celso Lagar, als quals caldria sumar el nom de Rafael Barradas, qui, al seu torn, serveix de nexe de connexió entre els autors europeus i els llatinoamericans, propiciant la valoració d'allò cubista com a substrat en plantejaments plàstics tan dispars com els d'Emilio Pettoruti, Joaquim Torres-García, Alejandro Xul Solar o Vicente Do Rego Monteiro. Autors, tots ells, que situen el cubisme com a pràctica creadora superadora de temps, geografies i distàncies intercontinentals.

Organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Fundación Telefónica