Figura humana amb barba, vestida amb túnica, clavada a la creu com si fos un Crist vestit en majestat. Trens (1935) afirmava: "el que sorprèn és trobar una figura crucificada i vestida en ple segle XVIII". Efectivament, és molt estrany trobar un Sant Crist vestit en època barroca, per això el mateix Trens insinuava que podria tractar-se d'una "santa Lliberata", filla d'un rei pagà de Lusitània, més o menys l'actual Portugal. Ella havia fet vot de castedat, però el seu pare volia forçar-la a casar-se. Ella havia elegit a Crist com espós, i prega Déu que la desfiguri per desanimar els seus pretendents. Déu la va satisfer fent-li créixer la barba al mentó. El seu pare, horroritzat per aquest fet, després d'acusar-la de bruixeria i la féu crucificar per a què s'assemblés a Crist en el moment de la seva mort.\nSobre l'autoria, Espinalt (2006) ha atribuït l'obra a l'escultor Andreu Sala per la seva manera de treballar la fusta: "Sala utilitzava peces de fusta d'alba tallades per separat i les adaptava sobre el volum mare de l'escultura col·locant-les gradualment, com si es tractés d'un muntatge topogràfic"; Bosch Ballbona s'ha afegit a aquesta atribució.