La producció de figures de la Mare de Déu té una certa importància dins els tallers de Llemotges, tant pel què fa a figures exemptes com a peces aplicades en arquetes, bàculs o algun altre suport. La figura que ens ocupa, malgrat les petites dimensions, sembla ser del primer grup, i en tot cas pot assegurar-se que no es tractava d'una peça originalment d'aplic, tal i com la seva moderna inclusió en un retaule fals (del qual ja s'ha desvinculat) o la conservació fragmentària podrien fer pensar. \nEs conserva, en efecte, només la meitat davantera de la figura, que conté una peça de fusta a la part de sota per a facilitar-ne la sostentació. En origen, però, la figura devia ser formada per dues peces encaixades, tot deixant l'interior completament buit; es conserven almenys dues de les varetes de coure que aparentment reforçaven la unió d'aquestes dues peces, per bé que a la part posterior sembla que van ser torçades expressament quan la Mare de Déu es van situar en el fals retaule. A la peça conservada s'hi uneixen, soldats, els dos braços de la Verge, que semblen treballats de manera independent, així com la petita figura de l'Infant formada al seu torn per dues meitats igualment encaixades, unides per mitjà de soldadura i claus. La corona de la Verge, i la que portava el Nen i s'ha perdut, eren també peces a part. Des del punt de vista ornamental, el treball del coure va cisellat de manera puntual i és, en general, sobri i no excessivament complex. Només s'adverteix presència d'esmalt als ulls, formats per menudes boles de pasta vítria de color fosc, i en petits petits elements que a mode de gemmes decoren la corona i el coll de la Mare de Déu. \nCal considerar aquesta obra com una versió modesta i menys lluïda de la sèrie de Mares de Déu llemosines o vinculades a les fórmules de treball dels tallers de Llemotges, entre les quals destaca la Verge de les Batalles del monestir castellà de San Pedro de Arlanza (Museu de Burgos). La figura del MNAC ha de situar-se en una cronologia un xic posterior a la d'aquesta, en un moment tardà dins de la producció de Llemotges que, versemblantment tot i que sense arguments definitius, se situaria al segon terç del segle XIII.