El 1778 Carles III va promulgar el decret de lliure comerç amb les colònies espanyoles d'Amèrica, la qual cosa va representar un punt d'inflexió per a la burgesia catalana, que va esdevenir la classe emergent el darrer quart del segle XVIII. Una part dels beneficis els va invertir en la construcció i la decoració de cases pròpies. Una cambra noble d'una d'aquestes cases, segurament del voltant de Barcelona, es va decorar amb una sèrie pictòrica dedicada a la vida de la Mare de Déu, formada per 16 pintures, 12 de les quals es conserven al museu, que es va encarregar a Francesc Pla Duran (el Vigatà). Era un dels artistes més sol·licitats a l'hora de pintar els interiors de mansions de la burgesia catalana.En aquest plafó, l'artista ha plasmat una jornada quotidiana en la vida de la Sagrada Família: sant Josep i l'infant Jesús treballant a la fusteria, i Maria cosint, enmig de l'harmonia, simbolitzada per cinc àngels. Un angelet ajuda el Nen Jesús a serrar fusta; dos més toquen música per simbolitzar el plaer que sentia Josep en la feina, i dos més que suggereixen els pensaments elevats de Maria. L'estil de l'artista és rupturista respecte dels criteris de l'academicisme de l'època, ja que ofereix una pinzellada solta, ràpida i enèrgica, i una pintura de gust amable pròxima al rococó.