Aquesta peça pertany a la dècada en què Miró, després d'haver declarat el 1927 que volia "assassinar la pintura", va explorar intensament el terreny de l'experimentació com a resultat de la seva rebel·lió contra les tècniques tradicionals de la pintura. Aquesta rebel·lió es va materialitzar, d'una banda, en el seu compromís amb les estratègies del collage tant en construccions tridimensionals com en obres bidimensionals i, de l'altra, en un compromís amb les qualitats físiques i concretes dels materials, com és el cas aquí del paper de vidre.