Michelangelo Merisi, dit «Caravaggio» (Milà o Caravaggio, 1571 – Porto Ercole, 1610), considerat per molts com l'iniciador de la pintura moderna, va tenir una vida breu, esquitxada de llegendes i episodis violents, però tan fecunda i significativa que va marcar profundament la història de l'art. A l'entorn de la figura de Caravaggio, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha reunit els grans noms de la pintura europea del segle XVII per mostrar el que va significar la revolució «caravaggista».
Caravaggio i la pintura realista europea, produïda pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, porta a Barcelona 12 obres de Caravaggio, un important conjunt sense precedents a Catalunya, procedents de museus i col·leccions nacionals i internacionals. La mostra, que obrirà al públic el dissabte 8 d'octubre i es podrà visitar fins al 15 de gener, presenta un total de 81 obres dels grans mestres del realisme europeu del segle XVII.
La mostra presenta a Barcelona una de les primeres obres de Caravaggio: Noi mossegat per un llangardaix, pintada el 1594, procedent de la Fondazione Longhi de Florència, i la darrera: el Martiri de santa Úrsula, de l'any 1609, propietat de la Banca Intesa i actualment en dipòsit al Museo di Capodimonte.
Caravaggio i la pintura realista europea ofereix una nova mirada sobre la trajectòria artística del mestre llombard i explica l'extraordinària influència que va exercir en tots els grans pintors del segle XVII. Caravaggio va desafiar la tradició a la recerca d'un camí personal que el va convertir en un dels mestres més importants de la història de l'art occidental. Pinta la realitat de la manera més directa possible, copsant el moment en el qual succeeixen les escenes representades i actualitzant-les. Utilitza la llum, amb els contrastos més violents, per exaltar aquesta realitat. Els seus models eren gent corrent, assidus a les tavernes que freqüentava, prostitutes i gent de les classes populars. Caravaggio desafia contínuament les normes i la tradició. Reinterpreta les escenes religioses sense mediació, sense tenir en compte la tradició, trencant els estereotips que havien existit fins aleshores. Aquest desig de representar la realitat fent-la viure en el moment, jugant amb el que es representa, es pot veure en la Degollació de Sant Joan Baptista, que va pintar per a l'Orde de Malta a l' Oratori de Sant Joan dels cavallers, a La Valeta. El cap tallat del Baptista, un autoretrat de Caravaggio mateix, encara penja del cos mentre escriu el seu nom amb un dit mullat en la sang que encara goteja.
L'exposició, que s'inicia amb un àmbit dedicat en exclusiva al mestre llombard, recorre els escenaris de Roma i Nàpols, ciutats on va viure i treballar Caravaggio, i presenta obres d'Orazio i Artemisia Gentileschi, Orazio Borgianni, Carlo Saraceni, Battistello Caracciolo, Cecco del Caravaggio, Massimo Stanzione, Bernardo Cavallino, Antiveduto Gramatica i Pensionante del Saraceni.
A l'Espanya del Segle d'Or, València, Andalusia i Castella són els principals focus d'influència del caravaggisme. A la recerca del llegat de Caravaggio, la mostra confronta per primera vegada a Barcelona una selecció d'obres de Velázquez, Zurbarán i Ribalta. A aquestes se n'hi sumen d'altres de Vicente Carducho, Luis Tristán, Francesc i Juan Ribalta, i Juan Bautista Maíno.
A la mostra també hi estan representats els francesos Georges de La Tour i Nicolas Régnier, i l'holandès Hendrick Terbrugghen. Les obres d'aquests artistes tanquen l'exposició com a testimoni de l'expansió del llegat de Caravaggio a Europa. Així, finalment, el visitant podrà veure l'obra de De La Tour Sant Jeroni llegint una carta, una gran revelació d'aquesta exposició. Es tracta d'un quadre absolutament desconegut en la bibliografia especialitzada i que fins fa poc estava penjat en un despatx de la seu de l'Instituto Cervantes, a Madrid. Recentment, ha estat atribuït a Georges de La Tour pel professor Milicua, comissari de l'exposició. Actualment aquesta obra està en dipòsit al Museo del Prado i és la primera vegada que s'exhibeix al públic.
Una col·laboració internacional
Per a l'organització de Caravaggio i la pintura realista europea, el museu té el suport especial del Museo Nacional del Prado i del Museo di Capodimonte, la col·laboració de nombrosos col·leccionistes particulars i d'altres importants institucions nacionals i internacionals com són ara Patrimonio Nacional, la Fondazione Longhi de Florència, les Soprintendenze de Roma, Florència, Nàpols i Gènova, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, el Museu de Belles Arts de València, el Museu Monestir de Montserrat, el Museu Lázaro Galdiano, el Museo San Telmo de Donostia, el Museo Thyssen-Bornemisza, el Museu Alexandros Soutzos d'Atenes, el Museu de Cremona, el Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa, l'István Dobó Castle Museum d'Eger, a Hongria, i el Musée des Beaux-Arts d'Orléans.
Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610)
Michelangelo Merisi, dit «Caravaggio» probablement pel poble d'on procedia la seva família, va néixer el 1571. Es va formar a Milà, amb el pintor Simone Peterzano. Després de la mort de la seva mare, al 1592 es troba a Roma. Al 1595 entra al servei del cardenal Del Monte, representant del Gran Duc de Mèdici davant la Santa Seu. Al 1599 rep l'encàrrec de decorar la capella Contarelli, a l'església de Sant Lluís dels Francesos. El treball que Caravaggio va fer en aquesta capella anuncia un nou llenguatge artístic.
A Roma, al mateix temps que sorprenia els seus contemporanis i assolia la fama, Caravaggio aviat va començar a tenir problemes amb la justícia. El seu caràcter busca-raons el va portar una i altra vegada a la presó, fins que, durant una baralla, va matar un home. Caravaggio aleshores va decidir fugir de Roma. El 1606 es va establir a Nàpols, on va romandre durant un any. Es va traslladar a Malta i allà va treballar per al Gran Mestre de l'Orde de Malta. Finalment, a causa d'una baralla amb un cavaller de l'Orde, tornen a empresonar-lo. Va fugir a Sicília i va treballar a Siracusa, Messina i Palerm. El 1609 va tornar a Nàpols. Des d'allà va intentar tornar a Roma, la ciutat en la qual s'havia forjat la seva fama, però, malalt i malferit, va morir el 18 de juliol del 1610 en una platja de Porto Ercole. Tenia 39 anys. Uns dies després es va signar el perdó papal.
Cronologia de Michelangelo Merisi, «Caravaggio»
Fets històrics:
1571
Neix Michelangelo Merisi, dit «Caravaggio», no sabem on. Potser a Caravaggio, poble dels pares i on aquests es casen el 14 de gener del mateix 1571. Potser a Milà, on resideix el pare des del 1563, i on són batejats els seus germans el 1572 i el 1574.
1577
El 20 d'octubre mor, víctima de la pesta, Fermo Merisi, pare de l'artista.
1583
El 7 de març Giovanni Battista Merisi rep a Cremona la tonsura eclesiàstica.
1584
El 4 d'abril Caravaggio firma un contracte d'aprenentatge amb el pintor Simone Peterzano, habitant de Milà, per un període de quatre anys.
1588
Michelangelo Merisi, «Caravaggio» finalitza la seva permanència en el taller de Simone Peterzano.
El 7 de juny mor a Caravaggio Giovanni Fermo Merisi, germà petit de l'artista.
1589
El 25 de setembre, Michelangelo Merisi, habitant de Caravaggio, firma el seu primer instrument notarial, amb el consentiment matern, i afirma tenir l'edat de 18 anys.
1590
El 29 de novembre mor la mare de l'artista, Lucia Aratori.
1593
Caravaggio roman alguns mesos al taller del pintor Giuseppe Cesari, «Il Cavalier d'Arpino».
Probablement pinta Bacus o Noi amb panera de fruites (Galleria Borghese, Roma).
1594
Possiblement l'artista pinta Tocador de llaüt o Els músics (Metropolitan Museum of Art, Nova York), i Noi mossegat per un llangardaix (Fondazione Longhi, Florència).
1595
Caravaggio és acollit sota la protecció del cardenal Francesco del Monte, representant del Gran Duc de Mèdici a la Santa Seu, que vivia al Palazzo Madama de Roma.
És factible que l'artista pintés Descans en la fugida a Egipte (Galleria Doria Pamphilj, Roma), La Bonaventura (Musée du Louvre, París), i Bacus coronat de pàmpols (Galleria degli Uffizi, Florència).
1596
Caravaggio pinta Panera de fruita (Pinacoteca Ambrosiana, Milà) per al cardenal Del Monte, que el regala a Federico Borromeo.
1597
L'11 de juliol hi ha en un document judicial la primera menció de l'artista a Roma.
Probablement Caravaggio pinta Marta converteix Maria Magdalena (Institute of Arts, Detroit).
1598
El 3 de maig la policia arresta l'artista per anar armat amb espasa per Roma, és tancat a la presó de Tor di Nona, i afirma que pintava al palau del cardenal Francesco del Monte.
Segurament Caravaggio pinta Santa Caterina d'Alexandria (Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid) i el Retrat de Maffeo Barberini (col·lecció particular, Florència).
1599
El 23 de juliol es paguen 50 escuts a l'artista perquè ha acceptat fer les teles laterals de la capella Contarelli a l'església romana de Sant Lluís dels Francesos.
Possiblement pinta Judit i Holofernes (Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma) i David i Goliat (Museo del Prado, Madrid).
El 18 de desembre Giovanni Battista Merisi és ordenat sotsdiaca del bisbe de Bèrgam.
1600
El 5 d'abril Caravaggio signa un contracte amb Fabio de Nutis Sartis per pintar un quadre, el qual s'identifica amb la Deposició de Santa Maria in Vallicella, avui conservat a la Pinacoteca Vaticana.
El 4 de juliol rep un pagament de 50 escuts per les teles laterals de la capella Contarelli.
El 24 de setembre capitula amb monsenyor Tiberio Cerasi la realització d'un parell de pintures per a les parets laterals de la seva capella a Santa Maria del Popolo, o sigui, la Conversió de sant Pau i la Crucifixió de sant Pere. Poc després, Annibale Carracci farà l'Assumpció per a l'altar major.
El 19 de novembre Girolamo Stampa acusa l'artista d'agressió.
1601
El 14 de juny Caravaggio contracta amb Laerzio Cherubini la Mort de la Mare de Déu per a Santa Maria della Scala al Trastevere, avui conservada al Musée du Louvre de París.
L'11 d'octubre és empresonat a Tor di Nona per anar armat amb espasa sense llicència.
El 10 de novembre rep el darrer pagament dels hereus de monsenyor Cerasi per les pintures capitulades l'any anterior.
1602
El 7 de gener rep el primer pagament de mans de Ciriaco Mattei per un quadre, identificat com el Sopar a Emmaús de la National Gallery de Londres.
El 7 de febrer l'artista contracta amb l'abat Giacomo Crescenzi l'execució d'un sant Mateu amb l'àngel per a l'altar de la capella Contarelli.
Probablement pinta L'amor vencedor (Staatliche Museen, Berlín), Crist coronat d'espines (Kunsthistorisches Museum, Viena), i El Prendiment de Crist (National Gallery of Ireland, Dublín).
1603
El 20 de maig hi ha un registre comptable de monsenyor Maffeo Barberini per una pintura de l'artista, potser el Sacrifici d'Isaac dels Uffizi.
El 28 d'agost el pintor Giovanni Baglione es querella contra l'artista, el pintor Orazio Gentileschi i d'altres, per haver difós unes poesies difamatòries.
El 13 de setembre es produeix l'interrogatori a l'artista en el procés Baglione.
Els mesos de novembre i desembre Caravaggio es refugia a Tolentino (Macerata).
1604
El 24 d'abril l'artista és acusat per Pietro da Fusaccia, treballador d'un hostal, d'haver-li tirat a la cara un plat de carxofes i haver-lo insultat.
El 4 de juny es produeix una sentència judicial en contra l'artista per haver ferit Pietro della Carnacia.
El 19 d'octubre i el 18 de novembre Caravaggio està empresonat a Tor di Nona per injúries.
Pinta La Mare de Déu dels peregrins (o de Loreto) (església de San Agostino, Roma).
1605
El 5 de juny Caravaggio viu al barri de San Biagio a la parròquia de San Nicola dei Prefetti de Roma.
El 25 de juny l'artista promet a Massimo Massimi pintar un quadre (l'Ecce Homo conservat al Palazzo Bianco de Gènova) i tenir-ne un altre de ja fet (la Coronació d'espines de la Cassa di Risparmi de Prato).
El 3 d'agost és citat a la causa contra els pintores Cherubino Alberti i Prospero Orsi.
L'1 de desembre rep el primer pagament per l'execució de l'altar de Santa Anna dels Palafreners, avui conservat a la Galleria Borghese de Roma.
1606
El 28 de maig Ranuccio Tomassoni mor a conseqüència d'una baralla amb l'artista al Campo Marzio de Roma.
El 6 d'octubre Caravaggio rep un pagament de 200 ducats del Banco di sant'Eligio de Nàpols per un quadre, identificat amb la Mare de Déu del Rosari, avui conservat al Kunsthistorisches Museum de Viena.
Possiblement pinta Sant Jeroni escrivint (Galleria Borghese, Roma) i el Sopar a Emmaús (Pinacoteca di Brera, Milà).
1607
El 9 de gener l'artista rep el primer pagament del Banco di Pietà de Nàpols per l'obra Les set obres de Misericòrdia de l'església napolitana del Pio Monte della Misericordia.
L'11 de maig rep un primer pagament del Banco dello Spirito Santo de Nàpols per un quadre, possiblement la Flagel·lació, avui conservada al Museo di Capodimonte.
El 22 de juliol Caravaggio es troba a l'illa de Malta.
Probablement pinta Negació de sant Pere (Metropolitan Museum of Art, Nova York), David amb el cap de Goliat (Kunsthistorisches Museum, Viena) i Salomé amb el cap del Baptista (Patrimonio Nacional, Madrid).
1608
El 14 de juliol l'artista és nomenat cavaller per l'Orde de Malta.
El 27 d'agost Caravaggio fereix un altre cavaller de l'orde i és empresonat.
El 6 d'octubre fuig de la presó de Malta.
L'1 de desembre el Gran Consell de l'Orde de Malta expulsa Caravaggio.
Pinta Retrat amb armadura del gran mestre dels cavallers de Malta i patge (Musée du Louvre, París), Degollació de sant Joan Baptista (oratori de Sant Joan dels Cavallers, La Valletta) i La sepultura de santa Llúcia (Museo Regionale, Siracusa).
1609
El 10 de juny l'artista rep el pagament per la Resurrecció de Llàtzer, ara al Museo Regionale de Messina.
El 24 d'octubre un avís publicat a Roma afirma que l'artista havia estat desfigurat a Nàpols. Segons Baglione, va ser salvatgement ferit al rostre.
1610
Pinta David amb el cap de Goliat (Galleria Borghese, Roma) i el Martiri de santa Úrsula (Banca Intesa, Nàpols).
El 18 de juliol Michelangelo Merisi, «Caravaggio» mor a Porto Ercole (Grosseto).
1630
Mor a Roma el metge d'Urbà VIII, Giulio Mancini, un dels biògrafs de Caravaggio. El manuscrit Considerazioni sulla pittura no va ser publicat fins al 1956.
1633
Un retrat de Caravaggio apareix a la llista de retrats d'artistes presents a l'Accademia di San Luca de Roma.
Programa de mà