Canvis a les sales d'art modern

Canvis a les sales d'art modern

Interval de dates: 
12/05/2016

Les sales d'art modern amb una nova museografia i un nou relat són vives i les anem renovant amb noves lectures i una major presència d’elements que permeten copsar el context social, històric i artístic, i remarcar les connexions internacionals dels artistes i moviments de Barcelona i Catalunya. El 1898, per exemple, a la revista barcelonina Luz es van publicar els capítols d’España Negra, del poeta belga Émile Verhaeren. Aplegats en forma de llibre l’any següent, i il·lustrats per Darío de Regoyos, representen la culminació d’una complexa hispanofília que, partint del romanticisme, travessa el simbolisme del tombant de segle i arriba fins les avantguardes, bé assumint caires dramàtics relacionats amb l’endarreriment, la pobresa i l’excés, bé caient en el folklorisme banal que ja llavors es coneixia com “espanyolada”. Aquest relat és el que s'explica a la nova sala dedicada al folklore i la pintura negra.

Hem aprofundit en un dels artistes més representatius de la bohèmia, el miserabilisme i la pintura negra: Isidre Nonell. El seu pensament bohemi el va dur a interessar-se pel més fosc i primitiu de la societat, com a inquietant identificació amb les infàmies de la misèria i la “degeneració”. Els seus retrats de pobres, cretins o, sobretot, gitanes, sempre distintes però sempre iguals, suposen una de les culminacions de la ideologia de la bohèmia.

Canvis a les sales d'art modern