La taula de la Resurrecció és un dels quatre compartiments d'un retaule de Bartolomé Bermejo, pintor cordovès que va desenvolupar la seva tasca coneguda a la Corona d'Aragó. L'obra de Bermejo, caracteritzada per un realisme mancat d'idealitzacions, incorpora moltes de les novetats de la pintura nòrdica, com l'ús de l'oli com a aglutinant, que substitueix el tremp d'ou.Les quatre pintures formaven part d'una predel·la dedicada a Crist Redemptor, la qual ha estat identificada amb la d'un retaule documentat del pintor, el de santo Domingo de Silos (Daroca). Aquestes obres es documenten a París el 1898, a la col·lecció del pintor Sáenz de Tejada. A la seva mort, José Muñoz Ortiz les adquireix i les ven el 1914: dues al Museu d'Art i d'Arqueologia de Barcelona, gràcies a la mediació de Salvador Sanpere i Miquel, i dues a Teresa Amatller i Cros, amb la intervenció de Josep Gudiol.Les altres taules del conjunt es poden veure també exposades al museu: Davallament de Crist als Llimbs, Entrada al Paradís i visió del Crucificati Ascensió.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Les dimensions reduïdes d'aquest exemplar denoten el seu caràcter íntim, probablement presidint alguna capella familiar. La proliferació de retaules portàtils per a ús privat es mantenia des del període gòtic com una tipologia paral·lela a les grans produccions que acompanyaven la litúrgia pública. Al centre, hi apareix el Baptisme de Crist, a la porta esquerra sant Miquel pesant una ànima i a la de la dreta sant Francesc d'Assís rebent els estigmes. En tancar les portes, els devots trobaven una Anunciació i l'escut heràldic del promotor.
Casas va pintar aquesta obra com a regal de casament a la retratada, que era la dona de Miquel Utrillo.Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquestes teles embellien les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell i el protegien del clima. L'ús de la grisalla tenia un sentit devocional derivat del calendari litúrgic, que obligava, durant la Quaresma, a reduir el temps d'exhibició de les imatges sagrades acolorides i el de la interpretació musical. És un dels conjunts més emblemàtics tant per la tipologia com pel seu valor artístic, en ser obra d'un autor molt original, que incorpora el llenguatge flamenc de manera natural i models de la cultura francesa.