Aquest frontal és una excel·lent representació de l'anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l'Occident cristià, de l'art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l'art dels Croats. El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o 'tron de la saviesa', amb el Nen a la falda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d'origen bizantí la posició de Maria en l'escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.Escolteu l'Ad Magnificat, antífona que situa l'escena dels Mags guiats per l'estrella dirigint-se al lloc del naixement.Itinerari virtual: Les veus del romànic
Tant el frontal de Gia com el de Cardet conserven, excepcionalment, al marc inferior, restes de la signatura del seu autor, un pintor anomenat Joan ("Iohannes"). Totes dues peces són obra d'un taller actiu a la Ribagorça, que incorpora certes fórmules del primer gòtic, com ara l'ímpetu el carácter narratiu o la manera subtil d'il·luminar els rostres. També és típica d'aquest taller la decoració amb relleus de guix de tota la superfície dels frontals, que es cobrien amb colradura per obtenir els característics fons daurats.Escolteu el Vox in Ramà, de la processó per rebre la comunió.Itinerari virtual: Les veus del romànic
Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
Taula pintada emmarcada per una sanefa amb una decoració variada d'entrellaços animats per medallons amb figuració animal (lleó, ocell, paó, àguila). La composició, sobre un fons vermell, està dividida en quatre compartiments assenyalats per l'entrecreuament de dues sanefes vegetals, que a la volta es divideixen en tres arcs cadascú. Malgrat aquesta compartimentació, la figuració conforma una mena de narració contínua sobre el paper de Maria en la història de l'Encarnació i la Salvació. Al registre superior, el Viatge dels Mags a cavall per adorar el Nen Jesús, que apareix acompanyat de Maria i Josep (Mt. 2, 9-11), i l'escena de la Visitació (Ll. 1, 39-45). Al registre inferior, l'Anunciació (Ll. 26-38), la Presentació al Temple (Josep ofereix els colomins, la Verge col·loca el Nen sobre l'altar, al costat de l'hòstia consagrada, i el profeta Simeó) (Ll. 1, 22-35), i la Dormició de Maria, amb Crist que beneeix acompanyat de tres apòstols. La taula, que es composa de tres posts horitzontals emmarcats per un bastidor de quatre trams, presenta una important llacuna a la part inferior.
Els frontals d'altar formaven part del mobiliari litúrgic de l'església i s'utilitzaven per cobrir la part davantera dels altars. Aquest frontal, del segon quart del segle XII, policromat al tremp, és una de les obres mestres de la col·lecció de pintura sobre taula del Museu Nacional. En el registre central trobem la representació de la Maiestas Domini, o Crist en Majestat, inscrit en una doble màndorla, que recorda models d'origen carolingi. A banda i banda es reparteixen els dotze apòstols en una composició triangular molt original que genera un joc de simetria i d'espai clarament jerarquitzat. Els tres compartiments rectangulars, amb els seus colors brillants, recorden l'esplendor de les pàgines miniades.