Mostrant 3421 - 3438 de 4335
![image for: Jean-Honoré Fragonard - Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?) - Cap a 1769 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34503/065010-000_18418.JPG "Jean-Honoré Fragonard - Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?) - Cap a 1769 [1]")
![image for: Jean-Honoré Fragonard - Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?) - Cap a 1769 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34503/065010-000_18456.JPG "Jean-Honoré Fragonard - Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?) - Cap a 1769 [2]")
![image for: Jean-Honoré Fragonard - Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?) - Cap a 1769 [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34503/065010-000_18476.JPG "Jean-Honoré Fragonard - Retrat de Charles-Michel-Ange Challe (?) - Cap a 1769 [3]")
Pintura
El cavaller, amb posat arrogant, està assegut al costat d'una font on abeura el seu cavall. Vesteix "a l'espanyola", una expressió que al segle XVIII francès s'utilitzava per designar una indumentària pintoresca o de fantasia, i sense cap relació amb la moda espanyola d'aquella època. De fet, la vestimenta "a l'espanyola" s'inspirava en la moda francesa del temps d'Enric IV i Lluís XIII. Fragonard fou un dels darrers representants de l'art rococó, i aquesta obra mostra el seu estil més propi: tocs de matèria lleugera coneguts com "el virtuosisme de la rapidesa".
Pintura
L'acció s'inspira al teatre de Carlo Goldoni, on apareixen els personatges de la "Commedia dell'arte", Pantaleó i Colombina, acompanyats per altres màscares vestides de forma elegant, que dansen al jardí d'una vil·la. Es tracta d'una escena de gènere situada dins l'atmosfera del Carnaval, l'esdeveniment que féu de la ciutat de Venècia un lloc de parada obligatòria pels viatgers europeus del segle XVIII. Aquí, Tiepolo es serveix del Carnaval com excusa per descriure els costums i l'ambient de les gents que el van envoltar: una societat que amagava la seva decadència i es refugiava sota les aparences, diversions i passatemps efímers.Quan Tiepolo va pintar El minuet ja feia temps que la dansa s'havia assentat a tot Europa. A mitjan segle XVIII era una dansa de parella molt ben pautada, i la música ajudava a organitzar i ressaltar-ne la coreografia.L'escena retratada per Tiepolo és veneciana, però els nombrosos minuets de Luigi Boccherini (1743-1805) o les cròniques del baró de Maldà constaten l'èxit del ball també per aquestes contrades.Boccherini els estilitza i els integra sovint al final de trios, quartets i quintets. Mentre el viatge dels Tiépolo a la cort de Carles III el 1763 no va ser gaire afortunat i Giandomenico tornà a Venècia el 1770, Boccherini va arribar a Madrid el 1768 per quedar-s'hi definitivament, al servei de l'infant Don Luis, germà del rei, instal·lat al madrileny palau de Boadilla del Monte, per al qual va compondre molta música de càmera.Escolteu un minuetText: Josep Pujol i Coll
La model és una dona asseguda, vestida de negre i amb el cap cobert per un mocador blanc amb línies blaves, que només ensenya el rostre i les mans. El fons mostra l'interior d'una cambra amb decoració austera i realista, fet que realça el volum de la persona retratada. Segons resa una inscripció a la part superior, fou pintada “a la meva edat de 57 anys”. L'obra fa parella amb el retrat d'un home madur atribuït al mateix pintor, que es conserva a la Fundació Huis Bergh, a S-Heerenberg (Holanda). Mielich, que fou el deixeble més destacat d'Albrecht Altdorfer, va retratar les classes dirigents de Baviera, sobretot de la ciutat de Munich.https://blog.museunacional.cat/correu-retrobada-dos-retrats-renaixement/