Mostrant 145 - 162 de 204
Orfebreria
Naveta per a la guarda de l'encens, té la forma de buc de vaixell característica d'aquest tipus d'objectes però ha perdut el peu i les dues petites nanses als extrems, que hem de suposar acabades en caps de serp. A excepció d'uns senzills motius gemètrics cisellats a la base, la decoració es limita fonamentalment a les dues peces que formen la coberta. El fons és hi esmaltat en blau lapislàtzuli, quedant en reserva motius vegetals molt simplificats i una mica rudes, record llunyà de la florida ornamentació típica de la producció llemsina més clàssica. Tres caboixons de color verd (de tonalitat més intensa en una de les tapes, més foscos en l'altra) s'engasten als extrems de les cobertes, i l centre de cadascuna d'elles, completa l'ornamentació un medalló en relleu calat, petit i de cert volum, amb un animal fantàstic (un drac o monstre alat) que es cargola sobre si mateix fins a mossegar-se el llom. La combinació d'aquests relleus amb els caboixons és relativament excepcional en la decoració de navetes (n'hi ha un paral·lel als Cloisters de Nova York) i confereix a la peça una certa distinció i efecte estètic, encara que la seva confecció general sigui relativament tosca, allunyada dels exemplars de més qualitat d'aquest tipus d'objectes.
Orfebreria
Encenser de coure de forma completament esfèrica, format per una base amb decoració en baix relleu i sostinguda per un senzill peu circular, i una peça de coberta calada per a permetre la sortida del fum en la crema de l'encens. L'habitual sistema de quatre anelles dobles permet unir les dues peces mitjançant quatre cadenes que, juntament amb una altra que arrenca del coronament superior, formen el sistema de suspensió i balanceig de l'encenser.\nLa decoració és de tipus vegetal, tot i que amb lleugeres diferències entre les dues peces. A la base hi ha una successió de roleus vegetals, molt estilitzats i acabats amb un esplèndid floró central, que neixen per parelles oposades d'una mena de petits podis invertits situats a la part superior; allà on les parelles de roleus se separen, se situa un altre motiu també vegetal, en forma de cor. A tot el llindar superior de la peça es disposa una sanefa de creuetes inserides en espais romboïdals, la qual es repeteix idèntica al llindar inferior de la coberta. \nA la coberta la ornamentació calada té major rotunditat, i s'organitza més clarament en quatre grans superfícies repetides. En cadascuna d'elles, una parella de tiges perlejades surten de la boca d'un cap d'animal i es divideixen a mitja alçada, resultant dos roleus a la part inferior acabats en amples fulles foliades, i una gran estructura en forma de cor a la part superior, al centre de la qual penja una mena de floró o fruit migpartit.\nEs tracta d'una peça de certa ambició ornamental, que segueix una tipologia d'encenser aparentment comuna a Catalunya durant els segles XII i XIII (a la mateixa col·lecció del MNAC hi ha un parell de peces molt similars). La presència dels quatre capets animals suggereix analogies amb la decoració marginal dels manuscrits o en determinades obres escultòriques. Tot i que es tracta d'una combinació massa genèrica per a condicionar de manera gaire específica la cronologia de la peça, el cert és que tant el model zoomorfic com la complexitat i estilització dels roleus vegetals remeten al vigorós món decoratiu del 1200.
![image for: Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33693/012106-000_088736.jpg "Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [1]")
![image for: Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33693/012106-000_088743.jpg "Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [2]")
Orfebreria
Copó o recipient per contenir les hòsties consagrades que, tot i que es conserva incomplet, és una de les millors peces d'orfebreria romànica del museu. La copa, amb tapa, ha perdut el peu, possiblement cònic, i el coronament que podria tenir forma cilíndrica.La seva decoració d'esmalts sobre fons daurat presenta una xarxa de rombes i triangles de costats curvilinis que emmarca figures de mig cos i decoracions florals. Per la seva forma i decoració s'ha relacionat amb el, més luxós i ornamental, Copó Alpais, conservat al Museu del Louvre a París, una de les peces fonamentals de l'orfebreria llemosina del 1200. Les similituds entre les dues obres no són pas determinants del tot: mentre que en el cibori del mestre Alpais les parts esmaltades ocupen el fons i les figures queden en reserva, en el copó de la Cerdanya l'aplicació de l'esmalt és a la inversa (figures i motius ornamentals esmaltats; fons en reserva), amb un resultat menys espectacular però de més elegància cromàtica.Aquesta peça va ser comprada el 1918 a Amadeu Sales, antiquari, i es sap que prové d'una església de la Cerdanya. Està datada a finals del segle XII i és una de les mostres més antigues de l'arribada de productes llemosins a Catalunya.
Orfebreria
Encenser turriforme d'una tipologia habitual en la producció llemosina. És format per una peça semiesfèrica de base, sostinguda per un petit peu, i una peça de coberta de forma troncocònica, amb un coronament apuntat que acaba amb una bola esfèrica i, damunt les restes possiblement d'una petita creu. L'estructura d'aquesta peça cobertora combina l'esmalt amb la decoració calada, formant aquesta última una mena de finestres ascendents, en arc de ferradura, que evoquen la forma d'una torre circular. S'apropa, en aquest sentit, als encensers més estrictament arquitectònics propis del nord d'Europa (com el MNAC 12118) que segueixen un model iconogràfic que s'ha relacionat amb la imatge de la Jeruselam Celestial. Tanmateix, els encensers llemosins adopten només molt lleugerament l'argument arquitectònic, com és el cas, i sempre combinat amb l'aplicació de l'esmalt.\nLa decoració esmaltada es concentra també a la peça de coberta, que inclou quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior. Aquestes, que queden en reserva, es dibuixen només de mig cos i són molt esquemàtiques, amb traços de cisell simples i poc acurats. El fons del medalló és en color turquesa, mentre que en tota la resta de la superfície esmaltada predomina àmpliament el blau lapislàtzlui, sobre el qual es dibuixa una senzilla decoració vegetal, també en reserva, formada per tiges enrotllades que culminen en florons trifol·liats, força irregulars. Puntualment hi ha també esmalt de color verd i groc.
Orfebreria
Placa de relligadura decorada amb l'escena del Calvari, formada per cinc figures d'aplic, de volum generós i notable qualitat d'execució. Destaca especialment la figura central de Crist, que es presenta segons la fórmula del Christus triumphans o Majestat, inhabitual en composicions d'aquest tipus. L'acompanyen la Verge i sant Joan, dues figures angèliques damunt del travesser de la creu, i la calavera d'Adam enterrada al Gòlgota, a sota. A més, hi ha una Dextera Domini o mà de Déu a la part superior, nimbada i assenyalant l'habitual cartel·la amb el "XP(I)S(TOΣ)". Totes les figures aplicades van en reserva, mentre que el fons de la placa i la creu reben decoració sobre la base d'esmalt, amb predomini de blaus i poca diversitat cromàtica (verds, grocs, blancs, punts de vermell i blanc per al crani d'Adam).
