Mostrant 145 - 162 de 208
Orfebreria
Copó de peu llarg, emprat per a la reserva eucarística. La copa central està formada per dues peces lleugerament semiesfèriques, i coronada per un element gairebé esfèric sobre el qual deuria dreçar-se la preceptiva creueta. La copa se sosté per una canya llarga, amb nus prominent a la part central, que es vincula a un peu ample i aplanat. Tant aquest peu com el cos central duen aplicació d'esmalt amb decoració figurada. Al peu i a la peça superior de la copa es presenten quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior, en reserva i sobre fons lapislàtzuli, envoltats de decoració de tipus vegetal. A la peça inferior de la copa, a l'interior dels quatre medallons apareixen, alternativament, les inscripcions "IHS" i "XPC", en reserva sobre fons blanc. La resta de superfície disposa també d'ornaments vegetals, en forma de grans fulles.
Orfebreria
Pixis de forma cilíndrica i base cònica, coronada per un motiu cruciforme estilitzat. Destaca per la riquesa cromàtica de l'esmalt, així com pel fet que tant el fons com la figuració ornamental estan esmaltats. La decoració es basa en una successió de grans medallons disposats tant a la peça base com a la coberta, a l'interior dels quals es representen figures angèliques, de mig cos. La resta de la superfície està decorada amb elements vegetals.
Orfebreria
Creu processional d'origen castellanolleonès, en forma de creu llatina, potençada i amb la creuera discoïdal. Originàriament, duia engastats fins a cinc grans caboixons de cristall de roca, quatre dels quals, els dels extrems dels braços de la creu, s'han perdut, mentre que la peça central, esfèrica i de majors dimensions, sí que es conserva. La superfície de la creu està decorada amb motius vegatals, en forma de ròleus i entrellaços.Gràcies a tres inscripcions, situades al braç superior i als extrems del travesser de la creu, coneixem el nom del promotor de l'obra, Petrus, i la data en què aquesta degué ser consagrada, l'any 1122. Es tracta, per tant, d'una obra plenament romànica, que s'insereix en la llarga tradició de creus hispanes anicòniques, però ricament ornamentades, característiques tant de l'època visigòtica com de la monarquia asturlleonesa. La Creu de Petrus és un exemple tardà i evolucionat, i de qualitat només mitjana, d'aquesta llarga tradició.
Orfebreria
Naveta de tipus llemosí que s'utilitzava per guardar encens. Les dues peces de la coberta estan decorades amb aplicació d'esmalt blau al fons i motius vegetals deixats en reserva. Presenta sis caboixons engastats, de tonalitat verdosa, i dos medallons en relleu calat, al centre dels quals hi apareix un animal fantàstic. La combinació d'aquests dos tipus de decoració, relativament estranya en aquest tipus de peces, confereix a la naveta una notable distinció.
Orfebreria
Encenser de coure completament esfèric, sostingut per un petit peu. Està format per dues peces independents, unides entre sí per un sistema de quatre dobles anelles on se situen les cadenes de suspensió. La decoració, de tipus vegetal, és grabada a la peça inferior, sobre la base de ròleus acabats amb un gran floró central, i calada a la coberta, on destaquen quatre petits caps d'animal, de la boca dels quals neixen les tiges que formen els motius ornamentals, notablement frondosos.
![image for: Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33693/012106-000_088736.jpg "Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [1]")
![image for: Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33693/012106-000_088743.jpg "Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [2]")
Orfebreria
Copó o recipient per contenir les hòsties consagrades que, tot i que es conserva incomplet, és una de les millors peces d'orfebreria romànica del museu. La copa, amb tapa, ha perdut el peu, possiblement cònic, i el coronament que podria tenir forma cilíndrica.La seva decoració d'esmalts sobre fons daurat presenta una xarxa de rombes i triangles de costats curvilinis que emmarca figures de mig cos i decoracions florals. Per la seva forma i decoració s'ha relacionat amb el, més luxós i ornamental, Copó Alpais, conservat al Museu del Louvre a París, una de les peces fonamentals de l'orfebreria llemosina del 1200. Les similituds entre les dues obres no són pas determinants del tot: mentre que en el cibori del mestre Alpais les parts esmaltades ocupen el fons i les figures queden en reserva, en el copó de la Cerdanya l'aplicació de l'esmalt és a la inversa (figures i motius ornamentals esmaltats; fons en reserva), amb un resultat menys espectacular però de més elegància cromàtica.Aquesta peça va ser comprada el 1918 a Amadeu Sales, antiquari, i es sap que prové d'una església de la Cerdanya. Està datada a finals del segle XII i és una de les mostres més antigues de l'arribada de productes llemosins a Catalunya.
Orfebreria
Encenser de forma lleugerament turriforme, format per una base semiesfèrica que reposa en un petit peu circular, i una peça de coberta troncocònica acabada en un coronament esfèric, d'on penjava una de les cinc cadenes del sistema de suspensió. La decoració calada de la coberta evoca l'estructura d'una torre, tot i que l'encenser dista molt dels exemplars més clarament arquitectònics del nord d'Europa que volen al·ludir simbòlicament a la Jerusalem Celestial. L'aplicació de l'esmalt es concentra quasi completament en aquesta mateixa peça cobertora, presidida per quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior, flanquejats per una senzilla estructura vegetal. En els fons esmaltats predominen els colors blau i turquesa, mentre que queden en reserva els àngels, de traços descurats, i els motius vegetals.
