Mostrant 145 - 162 de 204
Orfebreria
Naveta per a la guarda de l'encens, té la forma de buc de vaixell característica d'aquest tipus d'objectes però ha perdut el peu i les dues petites nanses als extrems, que hem de suposar acabades en caps de serp. A excepció d'uns senzills motius gemètrics cisellats a la base, la decoració es limita fonamentalment a les dues peces que formen la coberta. El fons és hi esmaltat en blau lapislàtzuli, quedant en reserva motius vegetals molt simplificats i una mica rudes, record llunyà de la florida ornamentació típica de la producció llemsina més clàssica. Tres caboixons de color verd (de tonalitat més intensa en una de les tapes, més foscos en l'altra) s'engasten als extrems de les cobertes, i l centre de cadascuna d'elles, completa l'ornamentació un medalló en relleu calat, petit i de cert volum, amb un animal fantàstic (un drac o monstre alat) que es cargola sobre si mateix fins a mossegar-se el llom. La combinació d'aquests relleus amb els caboixons és relativament excepcional en la decoració de navetes (n'hi ha un paral·lel als Cloisters de Nova York) i confereix a la peça una certa distinció i efecte estètic, encara que la seva confecció general sigui relativament tosca, allunyada dels exemplars de més qualitat d'aquest tipus d'objectes.
Orfebreria
Encenser de coure de forma completament esfèrica, format per una base amb decoració en baix relleu i sostinguda per un senzill peu circular, i una peça de coberta calada per a permetre la sortida del fum en la crema de l'encens. L'habitual sistema de quatre anelles dobles permet unir les dues peces mitjançant quatre cadenes que, juntament amb una altra que arrenca del coronament superior, formen el sistema de suspensió i balanceig de l'encenser.\nLa decoració és de tipus vegetal, tot i que amb lleugeres diferències entre les dues peces. A la base hi ha una successió de roleus vegetals, molt estilitzats i acabats amb un esplèndid floró central, que neixen per parelles oposades d'una mena de petits podis invertits situats a la part superior; allà on les parelles de roleus se separen, se situa un altre motiu també vegetal, en forma de cor. A tot el llindar superior de la peça es disposa una sanefa de creuetes inserides en espais romboïdals, la qual es repeteix idèntica al llindar inferior de la coberta. \nA la coberta la ornamentació calada té major rotunditat, i s'organitza més clarament en quatre grans superfícies repetides. En cadascuna d'elles, una parella de tiges perlejades surten de la boca d'un cap d'animal i es divideixen a mitja alçada, resultant dos roleus a la part inferior acabats en amples fulles foliades, i una gran estructura en forma de cor a la part superior, al centre de la qual penja una mena de floró o fruit migpartit.\nEs tracta d'una peça de certa ambició ornamental, que segueix una tipologia d'encenser aparentment comuna a Catalunya durant els segles XII i XIII (a la mateixa col·lecció del MNAC hi ha un parell de peces molt similars). La presència dels quatre capets animals suggereix analogies amb la decoració marginal dels manuscrits o en determinades obres escultòriques. Tot i que es tracta d'una combinació massa genèrica per a condicionar de manera gaire específica la cronologia de la peça, el cert és que tant el model zoomorfic com la complexitat i estilització dels roleus vegetals remeten al vigorós món decoratiu del 1200.
![image for: Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33693/012106-000_088736.jpg "Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [1]")
![image for: Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33693/012106-000_088743.jpg "Anònim - Copó de la Cerdanya - Llemotges, cap a 1195-1200 [2]")
Orfebreria
Reserva eucarística en forma de cibori o copó, conservat fragmentàriament (manca el peu i el pom superior). El cos conservat té forma semiesfèrica lleugerament aplanada, i és format per dues peces d'estructura pràcticament idèntica, ben encaixades i unides per una petita xarnera. A l'interior de cada peça hi ha un petit motiu cisellat central: una «Dextera Domini» sobre una creu a la peça de coberta, i un àngel de mig cos a la peça que fa de base. La decoració de tota la superfície externa és d'una gran riquesa, amb aplicació d'esmalt i amb les parts que queden en reserva generalment decorades amb motius gravats: petites línies en zigzag a la major part dels fons, i sanefes al diàmetre més extern de cada peça (a base de reticulat a la coberta, i de llunyana inspiració a la copa).\nLa superfície de les dues semiesferes s'articula a partir d'una forma estrellada de sis puntes, les línies corbes de la qual s'expandeixen per tal de crear una xarxa que defineix una sèrie de cel·les de forma romboidal. L'interior d'aquestes cel·les és ocupat, o bé per un personatge, o bé per decoració de tipus vegetal, a partir de l'aplicació d'esmalt segons la tècnica del champlevé; els fons, en canvi, es deixen sempre en reserva. La paleta és rica en matisos, amb predomini de blaus i verds però presència també de blanc, groc i vermell, així com de blanc-rosat per a les carnacions. Tant l'aplicació de l'esmalt com el dibuix dels personatges és de factura delicada i subtil, amb atenció als detalls i un cert refinament expressiu (vegi's els nimbes dels personatges representats, que es perfilen suaument en turquesa) que diferencia la peça del gruix de producció en champlevé que es conserva a Catalunya.\nPel què fa a la iconografia, dotze figures humanes ocupen les cel·les amb què es divideix la coberta, mentre que a la copa inferior només són sis els personatges representats (la resta de cel·les van amb motius vegetals). Es tracta sempre de figures de mig cos que sorgeixen d'un element ondulat, poc individualitzades (varien significativament, només, els gestos de les mans), imberbes i amb nimbe; les actituds dialogants permeten vincular-les en parelles. Els sis personatges de la base, i la sèrie també de sis situada a la part inferior de la coberta han estat identificats com a apòstols, perquè (amb una excepció) duen un llibre a les mans. Més difícil resulta interpretar les sis figures de la sèrie superior de la coberta, que s'han considerat ocasionalment profetes o fins i tot àngels, tot i que no són pas alades; és probable, però, que siguin tan sols representacions genèriques de personatges sants.\nCada personatge és flanquejat per dues o quatre lletres, que formen tres inscripcions consecutives, circulars. A la coberta, la inscripció superior la componen les dotze primeres lletres de l'alfabet llatí, quelcom que ha fet relacionar la peça amb una cerimònia de consagració d'una església, en la qual el bisbe oficiant descrivia un alfabet al voltant d'un creu al paviment del temple; res no pot assegurar, tanmateix, que el copó fos una ofrena en motiu d'una consagració, ni sembla que donin suport a aquesta hipòtesi les altres dues inscripcions. A la part inferior de la coberta s'hi escriu la salutació angèlica de l'Anunciació: «Ave Maria Grasia Plena Domin[us Tecum]», mentre que la tercera inscripció, ja a la copa, és aparentment indesxifrable i és probable que tingui senzillament caràcter ornamental.\nEl copó de la Cerdanya ha estat objecte d'alguns estudis, començant pel de Folch i Torres de l'any 1920, que subratllava les diferències entre la peça i les manufactures de Llemotges i creia possible que es tractés d'una obra renana. La filiació llemosina, tanmateix, ha estat subratllada per tots els autors posteriors, especialment a partir de l'opinió de M. M. Gauthier, que situa el copó dins del grup d'obres anomenades «aux grands yeux». De fet, la peça també se sol relacionar amb el conegut cibori del mestre Alpais (Louvre), d'estructura i organització superficial força similar i amb alguns trets idèntics (els dos dibuixos cisellats a la part interior), tot i que més luxós i ornamental. Les similituds entre les dues obres, emperò, no són pas determinants del tot: mentre en el cibori del mestre Alpais les parts esmaltades ocupen el fons i les figures queden en reserva, en el copó de la Cerdanya l'aplicació de l'esmalt és a la inversa (figures i motius ornamentals esmaltats; fons en reserva), amb un resultat menys espectacular però de més elegància cromàtica.
Orfebreria
Encenser turriforme d'una tipologia habitual en la producció llemosina. És format per una peça semiesfèrica de base, sostinguda per un petit peu, i una peça de coberta de forma troncocònica, amb un coronament apuntat que acaba amb una bola esfèrica i, damunt les restes possiblement d'una petita creu. L'estructura d'aquesta peça cobertora combina l'esmalt amb la decoració calada, formant aquesta última una mena de finestres ascendents, en arc de ferradura, que evoquen la forma d'una torre circular. S'apropa, en aquest sentit, als encensers més estrictament arquitectònics propis del nord d'Europa (com el MNAC 12118) que segueixen un model iconogràfic que s'ha relacionat amb la imatge de la Jeruselam Celestial. Tanmateix, els encensers llemosins adopten només molt lleugerament l'argument arquitectònic, com és el cas, i sempre combinat amb l'aplicació de l'esmalt.\nLa decoració esmaltada es concentra també a la peça de coberta, que inclou quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior. Aquestes, que queden en reserva, es dibuixen només de mig cos i són molt esquemàtiques, amb traços de cisell simples i poc acurats. El fons del medalló és en color turquesa, mentre que en tota la resta de la superfície esmaltada predomina àmpliament el blau lapislàtzlui, sobre el qual es dibuixa una senzilla decoració vegetal, també en reserva, formada per tiges enrotllades que culminen en florons trifol·liats, força irregulars. Puntualment hi ha també esmalt de color verd i groc.
Orfebreria
La placa se singularitza per la presència de les cinc figures aplicades, en volum molt alt i aparentment sense esmaltar. Presideix l'escena el Crist clavat a la creu amb quatre claus, flanquejat per la Verge i sant Joan Evangelista, així com per dues robustes figures angèliques amb les ales creuades que se situen damunt del travesser de la creu. Completen el dibuix, a la part superior, una Dextera Domini nimbada coronant la cartel·la amb la inscripció «XPS», i, a sota, la imatge de la calavera d'Adam vinculada a un dels tres monticles que fan al·lusió al terra del Gòlgotha. Tot el fons de la placa és de color blau mig, amb tres bandes hortizontals estretes que el parteixen, i presència molt abundant de motius florals-geomètrics típics de l'obra llemosina. Destaca la particular decoració de la creu, amb una combinació de franges turquesa, verdes, blau fosc i groc.\nPeculiaritat de la peça és la substitució de l'habitual Crucificat nu per la fórmula del «Christus Triumphans» o Majestat, és a dir la representació simbòlica de la victòria de Crist damunt de la mort i la seva presentació triomfant, amb els ulls oberts (fets a base de petites voles de pasta vítiria), rostres serè i riques vestidures. Vesteix un colobium llarg, amb cinturó i banda ornamental a la zona dels genolls, a més del pectoral sobre el que cau la llarga cabellera. Malgrat algunes diferències, la figura ha de posar-se en relació amb altres Majestats produïdes pels tallers de Llemotges, fetes especialment, però, per a creus processionals. Les característiques de la figura de la placa (frontalitat absoluta, rostre molt rígid, absència de complements decoratius als ropatges) permeten de considerar la peça com un reflex o una continuació dels primers models de Majestats llemosines, i situar-la en una cronologia dins del primer terç del segle XIII. Pel què sembla, el model últim per a tota aquesta tipologia de Majestats fou una escultura de plata que es coneix documentada a l'altar major de l'església del monestir de Sant Marçal Llemotges.
