Copó o recipient per contenir les hòsties consagrades que, tot i que es conserva incomplet, és una de les millors peces d'orfebreria romànica del museu. La copa, amb tapa, ha perdut el peu, possiblement cònic, i el coronament que podria tenir forma cilíndrica.La seva decoració d'esmalts sobre fons daurat presenta una xarxa de rombes i triangles de costats curvilinis que emmarca figures de mig cos i decoracions florals. Per la seva forma i decoració s'ha relacionat amb el, més luxós i ornamental, Copó Alpais, conservat al Museu del Louvre a París, una de les peces fonamentals de l'orfebreria llemosina del 1200. Les similituds entre les dues obres no són pas determinants del tot: mentre que en el cibori del mestre Alpais les parts esmaltades ocupen el fons i les figures queden en reserva, en el copó de la Cerdanya l'aplicació de l'esmalt és a la inversa (figures i motius ornamentals esmaltats; fons en reserva), amb un resultat menys espectacular però de més elegància cromàtica.Aquesta peça va ser comprada el 1918 a Amadeu Sales, antiquari, i es sap que prové d'una església de la Cerdanya. Està datada a finals del segle XII i és una de les mostres més antigues de l'arribada de productes llemosins a Catalunya.
Encenser de forma lleugerament turriforme, format per una base semiesfèrica que reposa en un petit peu circular, i una peça de coberta troncocònica acabada en un coronament esfèric, d'on penjava una de les cinc cadenes del sistema de suspensió. La decoració calada de la coberta evoca l'estructura d'una torre, tot i que l'encenser dista molt dels exemplars més clarament arquitectònics del nord d'Europa que volen al·ludir simbòlicament a la Jerusalem Celestial. L'aplicació de l'esmalt es concentra quasi completament en aquesta mateixa peça cobertora, presidida per quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior, flanquejats per una senzilla estructura vegetal. En els fons esmaltats predominen els colors blau i turquesa, mentre que queden en reserva els àngels, de traços descurats, i els motius vegetals.
Placa de relligadura decorada amb l'escena del Calvari, formada per cinc figures d'aplic, de volum generós i notable qualitat d'execució. Destaca especialment la figura central de Crist, que es presenta segons la fórmula del Christus triumphans o Majestat, inhabitual en composicions d'aquest tipus. L'acompanyen la Verge i sant Joan, dues figures angèliques damunt del travesser de la creu, i la calavera d'Adam enterrada al Gòlgota, a sota. A més, hi ha una Dextera Domini o mà de Déu a la part superior, nimbada i assenyalant l'habitual cartel·la amb el "XP(I)S(TOΣ)". Totes les figures aplicades van en reserva, mentre que el fons de la placa i la creu reben decoració sobre la base d'esmalt, amb predomini de blaus i poca diversitat cromàtica (verds, grocs, blancs, punts de vermell i blanc per al crani d'Adam).