Jaume Sans formà part del grup de joves artistes que a la Barcelona dels anys 1930 van abraçar els postulats de l'avantguardisme en contra de la pràctica artística dominant, que privilegiava un art figuratiu d'arrel noucentista. En aquest sentit, fou decisiva l'empremta del surrealisme internacional. El 1936 es va celebrar l'Exposició logicofobista, la primera mostra surrealista de l'Estat espanyol en què es va posar de manifest l'adhesió dels artistes joves als postulats teòrics i plàstics del grup liderat per André Breton: Camagüey n'és un dels exemples més reeixits.