Visita comentada a l’exposició a càrrec de Manuel Forcano, poeta, hebraista i traductor, doctor en filologia semítica per la UB, ha exercit de professor d’hebreu, arameu i d’Història del Pròxim Orient Antic a la Universitat de Barcelona.

La selecció d'obres d'art medieval que es mostren a l'exposició El mirall perdut, la imatge dels jueus a l'edat mitjana (1285-1492), mostra el retrat pejoratiu i insultant dels jueus i dels conversos que en fan els artistes i obradors cristians, així com també algunes imatges que els jueus reprodueixen dels «enemics d'Israel» en algunes de les seves obres artístiques, com és el cas dels manuscrits il·luminats de Pasqua, les Haggadot. Les autoritats eclesiàstiques medievals dels reialmes de la Península Ibèrica, Aragó, Navarra i Castella, cercaren tothora entre els segles XIII i XV un triple objectiu respecte els jueus: separar-los de la societat en què vivien immersos entre cristians, humiliar-los humanament i intel·lectual, i arruïnar-los econòmicament per així disminuïr-los al màxim fins a la seva pràctica desaparició per conversió o expulsió —cosa que resultà efectiva amb el cèlebre Edicte d'expulsió de 1492 dels Reis Catòlics. Les imatges reproduïdes en les obres medievals dibuixen uns trets enlletgidors i de caràcter diabòlic que feien dels jueus persones «diferents», ja sia per les marques distintives a la roba, pels trets físics que causaven rebuig, i per la seva ceguesa religiosa que els impedia reconèixer «la llum de la religió cristiana» que cercava amb insistència convertir-los. L'odi dibuixat, tanmateix, perdurà contra ells fins i tot quan, entre els segles XIV i XV, molts jueus peninsulars es convertiren forçadament al cristianisme. Les imatges dels jueus en retaules i obres artístiques, cruels i sense pietat, no reflecteixen sinó la que fou, tristament, la seva dura realitat. (Text de M. Forcano)