El museu acull un dels espectacles de l’Epicentre Pioneres de la temporada 2019-2020 del Teatre Nacional de Catalunya, amb la representació de tres textos que prenen vida envoltats de les arts plàstiques coetànies a la seva escriptura:

Una venjança com n’hi ha poques (direcció: Ester Villamor), «tragèdia en un acte», l’última trobada entre un burgès ric i la seva amant serveix a Lluïsa Denís per retratar les violències que amaguen les relacions desiguals entre sexes. L’autora va publicar els seus dos únics textos teatrals el 1931, any de la mort del seu marit Santiago Rusiñol, amb el qual dialoga explícitament la segona obra de Denís, Els caçadors furtius.

Es rifa un home! (direcció: Marta Aran), «apunt satíric en un acte» de 1935 que és el primer text teatral de Rosa Maria Arquimbau, un club de senyores organitza una rifa per adoptar un atractiu jove aristòcrata que ha quedat en la misèria per l’adveniment de la República. La companyia Vila-Daví va estrenar al Romea i al Poliorama tres obres teatrals més de l’autora durant la Guerra Civil, però el conjunt de la seva producció va restar inèdita.

Les cartes (direcció: Clara Manyós), un dels textos dramàtics més sorprenents de Víctor Català, i no va ser publicat fins un any després de la mort de Caterina Albert. En aquest monòleg presentat com un experiment escènic, una dona anònima mira d’explicar les seves dissorts amb una espontaneïtat narrativa i lingüística que posa en tensió constant els codis de la teatralitat, i anticipa la ironia tragicòmica del teatre rodoredià.

Epicentre Pioneres té la voluntat de rescatar de l'oblit algunes veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència cultural.
 
A les històries del teatre català d’abans de la Guerra Civil, no hi figuren gaires noms d’escriptores. Bona part de les dramaturgues més brillants van tenir carreres d’una notable brevetat, sovint per causes biogràfiques que les van allunyar dels escenaris. En força casos, a més, van decidir signar amb pseudònims masculins per esquivar els imperatius morals de la seva època. L’epicentre de la temporada 2019-2020 vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes d’aquestes veus femenines, fonamentals per comprendre millor la nostra herència dramàtica.

Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Museu Nacional d’Art de Catalunya

#epicentrepioneres