El tempo de la interpretació musical es va accelerar durant el segle XIX de tal manera que va quedar fora de l'abast dels intèrprets amateurs (destinataris d'una gran part de les composicions de l'època), tergiversant així les intencions de molts compositors. Així semblen demostrar-ho recents investigacions sobre la mal interpretació actual de les indicacions metronòmiques de les partitures que ens van deixar els compositors del segle XIX, qui, segons els defensors de la teoria del double beat, pretenien indicar un tempo la meitat de ràpid que el que a l'actualitat creiem correcte.

 

La meitat de ràpid és un canvi enorme que ho canvia tot, no només la interpretació i l'experiència de l'oient sinó també la manera de relacionar-se amb la música, a partir de llavors en mans de virtuosos professionals i de qui mercadeja amb l'art, com a primer pas per a la creació d'una indústria fora del control de l'àmbit domèstic i a la qual el públic només hi és convidat de manera passiva.

 

No només es va accelerar la música, és clar, el ritme de la vida també es va accelerar progressivament fins arribar al punt en què ens trobem ara, vivint vides a una velocitat difícil de suportar per a la majoria de persones.

 

Rubén Ramos Nogueira és músic, escriptor i performer. Ha desenvolupat l’activitat artística principalment en el terreny de les arts vives amb peces que aborden la relació entre música i vida, com la trilogia Amateur, Patada a seguir o Can 60. Actualment treballa per recuperar la idea de saló amateur del segle XIX i traslladar-la a domicilis particulars del segle xxi amb el projecte Fanny (per Fanny Mendelssohn), junt amb Núria Lloansi, Pierre Peres i altres artistes convidats com Juan Loriente o Gema Ramos. Ha publicat dos llibres de ficció, Punk cursi i Master, i és un dels fundadors de Teatron, revista digital especialitzada en arts vives.

 

Creació i interpretació: Rubén Ramos Nogueira.

Forte-piano COLLARD & COLLARD “late Clementi, Collard & Collard” de 1847 restaurat per Jaume Barmona i Vives (Forte Piano Taller) i cedit per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona.

Amb la col·laboració de Carmen Aldama.

Vestuari d’Irene G. Ontiveros (@g.ontiveros_).

Agraïments:

Wim Winters i Alberto Sanna (AuthenticSound)

Museu de la Música de Barcelona

Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures

 

Aquesta intervenció forma part de la segona edició del programa Guèisers, comissariat per Marc Caellas i que porta per títol “En mig”.