LA COL·LECCIÓ EN UN MOS

Un cap de setmana al mes, els Amics visitem les sales del Museu per degustar les obres de la col·lecció guiats pels nostres col·laboradors.

A càrrec de Martí Casas i Payàs, periodista i historiador de l’art.

Des que Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí amb les taules de la llei on hi havia inscrits els deu manaments, celebrar les festes amb tota solemnitat ha estat una ordre divina que l’Església catòlica s’ha esforçat a complir i fer complir, fixant al calendari uns dies de celebració especial que han marcat el ritme de vida dels fidels al llarg dels segles. Aquestes festes són sovint hereves de cultes anteriors i gairebé sempre estan relacionades amb els cicles anuals de la Lluna i el Sol, els canvis de temps i d’estacions. Més o menys, com totes les creences i religions. Els dies especials s’han de celebrar com cal, i en la litúrgia cristiana de l’alta edat mitjana això implicava tant uns ritus solemnes específics com la presència d’una decoració i d’uns objectes litúrgics que fossin dignes d’unes festes tan rellevants. En uns mesos de finals d’any plens de dates assenyalades, resseguirem la col·lecció d’art romànic per veure quines peces s’associaven especialment a les grans celebracions anuals cristianes.

A la imatge: Anònim. Frontal d’altar de Mosoll. Primer terç del segle XIII. Catalunya, taller de la Seu d’Urgell del 1200.