IINTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT

En el context de la transformació dels conflictes és important que l'alumnat es faci seu el procés d'aprenentatge, per tal de no quedar-se en el nivell abstracte d'aquest tema. Per això, proposem una seqüència didàctica que integri un treball de reflexió sobre conflictes reals en grup, i a ser possible, que aquesta reflexió col·lectiva faci referència a conflictes propers al grup. Només així aconseguirem un component vivencial que potencïi la integració dels coneixements.

QUÈ US PROPOSEM?

És important fer conèixer a l'alumnat experiències de post conflictes, per tal d'ampliar el ventall de referents de com gestionar i/o transformar els conflictes quotidians. Per això us recomanem visionar amb ells el documental de la sèrie "Després de la Pau": Rwanda. La reconciliació obligada (27’) 

Aplicar la justícia restaurativa a l’aula

1. Disposeu-vos en cercle, de manera que tots i totes pugueu tenir contacte visual.
2. Comenceu convidant al grup a pensar en conflictes latents en el present, ja sigui a escala internacional, de país, ciutat o de l’escola. Si us costa trobar-ne un de present, també podeu fer una mirada al passat per reviure’l i comentar-lo.
3. Intenteu que tothom del grup pugui tenir veu, visibilitat i reconeixement, poseu en pràctica el quadre de preguntes restauratives mostrat amb anterioritat. Aquestes preguntes haurien de formar part de les estructures de mediació de l’escola i que arribessin a ser un gest quotidià.

COM HO PODEU FER?

Materialitzeu la conversa del cercle restauratiu amb teles i fils. Les arpilleres xilenes us poden servir com a referent i font d’inspiració. Es tracta d’uns treballs fets per un grup de mares xilenes que es reunien per aprendre a cosir però que van convertir les seves arpilleres en un mitjà per a denunciar els crims i les desaparicions provocades per la dictadura de Pinochet als anys 70. Les arpilleres es van transformar en instruments per comunicar i denunciar la vulneració dels drets fonamentals que s’estava produint en aquell país.

1. Decidiu si voleu fer un treball més narratiu i planificat sobre el tema del vostre conflicte o bé un treball més lliure i abstracte.
2. Per fer aquest treball més lliure disposeu el material al centre del cercle perquè tothom hi pugui accedir. Intenteu que hi hagi força varietat de materials tèxtils, els mateixos alumnes en poden portar també: fils gruixuts, llanes, cintes, cordes, retalls de tela, etc... i agulles de cosir llana, prou gruixudes perquè sigui fàcil el procediment.
3. Es pot cosir sobre un suport d’arpillera precisament perquè el seu teixit gruixut us pot facilitar la feina. També podeu triar que aquesta tela tingui forma de cercle, per tal de visualitzar allò que ha passat durant la sessió.
4. A mesura que cada alumne va parlant i participant en el cercle restauratiu, demaneu-li que intenti trobar un fil o tela que li sembli que pugui representar allò que ha dit o les sensacions que ha tingut al participar i que ho afegeixi cosint o nuant al cercle d’arpillera.
5. Aquest cercle teixit el poden anar fent els/les alumnes mentre parlen o bé cada vegada que acaben de parlar i escolten els altres. Dedicar una segona sessió a intentar unir totes les intervencions pot ajudar a unificar-les i que no quedin tan aïllades a la tela a més de ser una bona manera de reflexionar sobre les intervencions que es van fer al cercle restauratiu, i fer més conscients els/les alumnes del que va suposar fer-ho.
6. Exposeu la tela cosida en algun lloc visible on pugui donar peu a que els/les alumnes que hi han intervingut en parlin entre ells o amb d’altres. Si aquests materials i suport us han interessat, investigueu sobre el tema de l’art tèxtil contemporani, trobareu molts referents que poden ser inspiradors per donar-hi continuïtat.