Fa cent anys moria a Lleida Xavier Gosé, prototip de l’il·lustrador modern, que es trobava en el pic de la seva maduresa artística i que havia assolit un posició molt notòria en l’escena artística internacional. Havia abandonat París, on havia residit al barri de Montparnasse entre 1900 i 1915, a causa del caos de la Gran Guerra i afeblit per la tuberculosi.

Per commemorar aquesta efemèride, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que conserva el llegat més important de Gosé, sumen esforços i brinden al públic una exposició retrospectiva sobre un artista, l’obra del qual no s’havia presentat mai al Museu Nacional.

L’objectiu és reunir el millor de la seva obra coneguda i descobrir els treballs inèdits per ampliar la visió sobre la seva trajectòria creativa, que abasta des de la Barcelona dels Quatre Gats fins al París de la belle époque i prefigura l’art déco. Les prop de les dues-centes cinquanta obres exposades (entre dibuixos, pintures, revistes, il·lustracions de moda i vestits d’alta costura) tracen un recorregut per la crònica mundana del París de principis del segle XX, la capital de l’art i de l’entreteniment que va atreure artistes d’arreu del món. Alhora, l’obra de Gosé, catalitzadora dels corrents estètics i gràfics del moment, convida a capbussar-se en l’atmosfera d’una època històrica que es debat entre la tradició i la seducció d’allò modern.

Entre el realisme i l'"art nouveau": la Barcelona modernista

Gosé es va formar a Barcelona, a l’Escola de Llotja, on va entrar en contacte amb un interessant grup d’artistes, com ara Torres Garcia, Nonell, Mir o Sunyer. En aquesta etapa és fonamental el seu pas pel taller d’un dels grans il·lustradors del moment, Josep Lluís Pellicer. Paral·lelament, s'obre camí tot col·laborant en diverses revistes il·lustrades, com per exemple L’Esquella de la Torratxa o Barcelona Cómica, entre d’altres. Són treballs plenament identificats amb el modernisme més típic i amb l’art nouveau, cosa que l’ha portat a ser considerat un dels seus primers cultivadors a Catalunya. Però Gosé també reflecteix l’altra cara de la Barcelona modernista, la vida dels suburbis, sempre des d’un ideari estètic no allunyat del realisme del mestre Pellicer i amb una iconografia de marcat caràcter social. La seva relació amb el cercle reunit al voltant dels Quatre Gats el va dur a exposar-hi el 1899, amb un èxit de públic i de crítica important.

Entre el realisme i l'"art nouveau": la crònica satírica del París de 1900

El 1900 Gosé es trasllada a París, epicentre creatiu de l’Europa del moment. Fa les seves primeres il·lustracions a les prestigioses revistes satíriques del moment, com ara Cocorico i Le Rire, a partir del que es coneixia com el gènere de les «espanyolades», dibuixos de balladores de flamenc, espectacle musical de moda a París. Però poc a poc Gosé abandonarà aquesta temàtica i es dedicarà a l’observació de la vida de la capital parisenca, i treballarà en dues direccions. D’una banda, en la seva faceta de denúncia dels conflictes socials i polítics, on tractarà el sistema repressiu que representava la monarquia d’Alfons XIII. Però també aquella altra que reprodueix els escenaris i els personatges de la vida moderna, els seus cabarets i prostíbuls, amb una mirada irònica i satírica i amb un estil singular, refinat i decadent.

Noves icones de la modernitat

Al mateix temps que Xavier Gosé feia il·lustracions per a la premsa satírica, conreava un tipus d’obra més intimista i personal. Deixava de banda el seu llapis més irrespectuós, amb el qual havia criticat la societat espanyola sota el regnat d’Alfons Xlll o l’assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia, i es converteix en un dels grans cronistes de la ciutat i els seus ambients, especialment dels més refinats, on les aparences i la sofisticació estaven per damunt de tot. L’èxit dels seus dibuixos li va permetre viure folgadament, el que fa pensar que ell mateix va passar a formar part d’un entorn elitista i esnob.

Les seves obres mostren damisel·les i dandis immersos en la seva quotidianitat als cabarets i teatres, passejant pels bulevards, assistint a esdeveniments socials de caràcter divers, prenent un cafè en una terrassa o, fins i tot, en situacions íntimes plenes de sensualitat. Al mateix temps, com a bon cronista, copsa les noves icones de la modernitat, com ara la indústria de l’automòbil, l’aviació, la fotografia, el tango, importat dels suburbis de Buenos Aires, o les rutilants actrius del cinema mut.