Jump to navigation
Cerca a la col·lecció
La meva revista de moda (activitat autònoma +6 anys)
Làmines per pintar - pdf
Altres recursos des de la biblioteca - pdf 857 Kb
Dossier de premsa - 1,44 Mb
Coincidint amb el centenari de la seva mort, el Museu Nacional i el Museu d’Art Jaume Morera organitzen una exposició antològica de Xavier Gosé, un dels artistes catalans més internacionals dels inicis del segle XX.
L’obra de Gosé es troba entre el modernisme i l’art decó i s’inspira en la vida mundana dels cafés-concert, les midinettes, les prostitutes, els passejants dels bulevards, en les curses de cavalls, els esportistes i en Montmartre. El seu estil refinat i elegant va copsar a la perfecció la moda i les siluetes de la societat francesa.
Aquesta mostra forma part de les exposicions del museu que reivindiquen artistes catalans de gran qualitat; una línia iniciada amb Josep Tapiró i Carles Casagemas.
#XavierGosé
Catàleg de l'exposició Xavier Gosé, 1876-1915. II·lustrador de la modernitat
Exposició coorganitzada amb
Fa cent anys moria a Lleida Xavier Gosé, prototip de l’il·lustrador modern, que es trobava en el pic de la seva maduresa artística i que havia assolit un posició molt notòria en l’escena artística internacional. Havia abandonat París, on havia residit al barri de Montparnasse entre 1900 i 1915, a causa del caos de la Gran Guerra i afeblit per la tuberculosi.
Per commemorar aquesta efemèride, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que conserva el llegat més important de Gosé, sumen esforços i brinden al públic una exposició retrospectiva sobre un artista, l’obra del qual no s’havia presentat mai al Museu Nacional.
L’objectiu és reunir el millor de la seva obra coneguda i descobrir els treballs inèdits per ampliar la visió sobre la seva trajectòria creativa, que abasta des de la Barcelona dels Quatre Gats fins al París de la belle époque i prefigura l’art déco. Les prop de les dues-centes cinquanta obres exposades (entre dibuixos, pintures, revistes, il·lustracions de moda i vestits d’alta costura) tracen un recorregut per la crònica mundana del París de principis del segle XX, la capital de l’art i de l’entreteniment que va atreure artistes d’arreu del món. Alhora, l’obra de Gosé, catalitzadora dels corrents estètics i gràfics del moment, convida a capbussar-se en l’atmosfera d’una època històrica que es debat entre la tradició i la seducció d’allò modern.
Entre el realisme i l'"art nouveau": la Barcelona modernista
Gosé es va formar a Barcelona, a l’Escola de Llotja, on va entrar en contacte amb un interessant grup d’artistes, com ara Torres Garcia, Nonell, Mir o Sunyer. En aquesta etapa és fonamental el seu pas pel taller d’un dels grans il·lustradors del moment, Josep Lluís Pellicer. Paral·lelament, s'obre camí tot col·laborant en diverses revistes il·lustrades, com per exemple L’Esquella de la Torratxa o Barcelona Cómica, entre d’altres. Són treballs plenament identificats amb el modernisme més típic i amb l’art nouveau, cosa que l’ha portat a ser considerat un dels seus primers cultivadors a Catalunya. Però Gosé també reflecteix l’altra cara de la Barcelona modernista, la vida dels suburbis, sempre des d’un ideari estètic no allunyat del realisme del mestre Pellicer i amb una iconografia de marcat caràcter social. La seva relació amb el cercle reunit al voltant dels Quatre Gats el va dur a exposar-hi el 1899, amb un èxit de públic i de crítica important.
Entre el realisme i l'"art nouveau": la crònica satírica del París de 1900
El 1900 Gosé es trasllada a París, epicentre creatiu de l’Europa del moment. Fa les seves primeres il·lustracions a les prestigioses revistes satíriques del moment, com ara Cocorico i Le Rire, a partir del que es coneixia com el gènere de les «espanyolades», dibuixos de balladores de flamenc, espectacle musical de moda a París. Però poc a poc Gosé abandonarà aquesta temàtica i es dedicarà a l’observació de la vida de la capital parisenca, i treballarà en dues direccions. D’una banda, en la seva faceta de denúncia dels conflictes socials i polítics, on tractarà el sistema repressiu que representava la monarquia d’Alfons XIII. Però també aquella altra que reprodueix els escenaris i els personatges de la vida moderna, els seus cabarets i prostíbuls, amb una mirada irònica i satírica i amb un estil singular, refinat i decadent.
Noves icones de la modernitat
Al mateix temps que Xavier Gosé feia il·lustracions per a la premsa satírica, conreava un tipus d’obra més intimista i personal. Deixava de banda el seu llapis més irrespectuós, amb el qual havia criticat la societat espanyola sota el regnat d’Alfons Xlll o l’assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia, i es converteix en un dels grans cronistes de la ciutat i els seus ambients, especialment dels més refinats, on les aparences i la sofisticació estaven per damunt de tot. L’èxit dels seus dibuixos li va permetre viure folgadament, el que fa pensar que ell mateix va passar a formar part d’un entorn elitista i esnob.
Les seves obres mostren damisel·les i dandis immersos en la seva quotidianitat als cabarets i teatres, passejant pels bulevards, assistint a esdeveniments socials de caràcter divers, prenent un cafè en una terrassa o, fins i tot, en situacions íntimes plenes de sensualitat. Al mateix temps, com a bon cronista, copsa les noves icones de la modernitat, com ara la indústria de l’automòbil, l’aviació, la fotografia, el tango, importat dels suburbis de Buenos Aires, o les rutilants actrius del cinema mut.
Vestint l'època: la maniquí
Com recordava el gran couturier Paul Poiret a les seves memòries Vestint l’època, no ha de sorprendre que a París, ciutat en la qual es desenvolupava més lliurement la vida sensual i voluptuosa, hi florís la fantasia de la moda. Les il·lustracions de Gosé, que recreaven la parisenca elegant, van ser sol·licitades per les principals publicacions de moda del moment, com ara Femina, Le Journal des Dames et des Modes o La Gazette du Bon Ton que promocionaven les robes de Paul Poiret, Doucet, Worth, Paquin i Redfern.
Els industrials de la moda van saber explotar el filó mediàtic que oferia la il·lustració gràfica. En aquest sentit, Gosé va formar part, juntament amb Paul Iribe, Brunelleshi o Lepape, de l’estol d’artistes que interpretaven, a través de les espigades maniquins, les creacions d’aquests astres de la moda i, alhora, feien els seus propis dissenys que anticipen un nou gust modern.