Una intervenció de Mar Arza

 

Aquesta intervenció ens qüestiona sobre si és possible eliminar les estructures patriarcals implícites en les nostres formes de viure. Sorgeix d’una reflexió de l’artista sobre la tècnica del strappo que ha permès conservar la valuosa col·lecció de pintura mural romànica del Museu. Aquesta tècnica consisteix a adherir amb cola soluble una tela fina sobre les pintures que, quan s’extrau, s’emporta la capa més superficial de la pintura impregnada en el mur, que es traspassa a un altre suport. En una visita a les reserves del Museu l’artista va descobrir les segones extraccions de les pintures murals. Si les primeres capes de pintura estan museïtzades, les segones es troben a les reserves del Museu i serveixen com objecte d’estudi. Recorden unes pells seques amb taques de pintura desdibuixades, en alguns casos totalment abstractes.

 

Davant la qualitat matèrica d’aquestes peces i de la seva capacitat evocadora, la investigació de l’artista convergeix amb reflexions anteriors que tenen com a eix central l’impuls d’esborrar les marques estructurals d’un sistema patriarcal que roman present, moltes vegades, de forma inadvertida, i que requereixen una lluita constant, una acció decidida per erradicar la violència soterrada i la discriminació. El projecte consistirà a realitzar una pintura mural sobre una paret del Museu en la qual apareixerà una frase que expressa que aquesta estructura patriarcal no es desarticula per atzar. Es procedirà a extraure-la mitjançant la tècnica del strappo, de forma que, tot i extirpar la capa més superficial, deixa veure encara restes indelebles sobre la paret. La dificultat es fa palesa. Mar Arza ens interpel·la: quantes capes més necessitem extraure per neutralitzar la seva afectació i la seva presència?