Cercar
La Col·lecció d’Art Banc Sabadell diposita dues obres emblemàtiques al museu
Dues obres emblemàtiques de Rusiñol i Gimeno ingressen en dipòsit al Museu Nacional gràcies a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell
Ramon Casas, velocipedista, de Santiago Rusiñol, i Nens llegint (Francesc i Josep), de Francesc Gimeno, s’...
Saber-ne més
Presentació projecte educatiu “L’hora blava”
Museus de Sitges enllesteix un programa per apropar la figura i l’obra de Santiago Rusiñol als escolars. L’Hora Blava s’inspira en una iniciativa similar engegada pel Museu
La ciutat moderna: urbanisme, art i disseny
La ciutat moderna tal com la coneixem ara és el resultat, com veurem, d’unes transformacions que es van donar arreu d’Europa en un moment determinat, a mitjans del segle xix, i que van marcar la fisonomia d’aquest concepte de ciutat.
Cada època té un centre neuràlgic, un territori, un país, una ciutat que marca tendència per motius diferents (econòmics, polítics, socials...) i que després s’expandeix arreu del món.
París era el centre cultural i artístic del moment, reconeguda com la capital d’Europa i, de fet, del món. No només tenia riqueses artístiques inigualables com les del Louvre, sinó que, a més, aquestes col·leccions s’havien enriquit considerablement amb els botins de guerra aportats per Napoleó. Els centres d’ensenyament artístic i les acadèmies gaudien d’un gran prestigi. Hi havia acadèmies privades (on es matriculaven la majoria d’estudiants que arribaven a París) i l’École des Beaux-Arts.
La modernitat de París també quedava palesa en la moda, la indústria i l’arquitectura. Napoleó III va encarregar al baró Haussmann la renovació urbana de la ciutat. Cal recordar que aquesta ciutat va ser, en anys repetits, seu de les exposicions universals, com la del 1855 (la segona després de Londres del 1851), el 1867, el 1878, el 1889 i el 1900. Amb motiu de la del 1889 s’erigí la torre Eiffel i el palau del Trocadéro, per commemorar el centenari de la República.
Cal posar en context també que tots aquests processos de renovació de la ciutat de París per part de Haussmann no només responien a plantejaments higienistes i de millora ciutadana, sinó també a una voluntat de control social. Quan la reforma urbana es donava en una zona amb una gran concentració de població obrera amb capacitat d’organització, les mesures higièniques incorporaven també un component de repressió i de control de la població. D’aquesta manera, la sortida de l’exèrcit als carrers era més fàcil i efectiva en carrers més amples, menys irregulars i més connectats entre si.
Així, burgesia i classe obrera, art i política, indústria i revolució, creativitat i tecnologia es trobaran en constant tensió i conflicte en aquest nou escenari de la modernitat que és la ciutat.
El modernisme no és només un corrent artístic o literari, sinó un procés global de renovació de la cultura. En aquest escenari, la ciutat s’ha d’entendre com a paradigma del nou disseny (en molts casos, ja industrial) que arribarà fins als objectes artístics.
El projecte de Haussmann va cobrir tots els àmbits de l’urbanisme, tant al centre de la ciutat com als barris perifèrics: carrers, bulevards, reglamentació de façanes, espais verds, mobiliari urbà, claveguerams i proveïment d’aigua, equipaments i monuments públics. També noves estacions de tren (Saint-Lazare, Gare du Nord, Gare de l’Est i Gare de Lyon) formaven part del nou mapa traçat, i el ferrocarril acostava la gent a París amb més rapidesa i comoditat.
Aquest model de renovació urbanística i de contenció social que trencava amb els estrets i caòtics carrers de la ciutat medieval va ser importat a moltes ciutats europees amb una visió i uns objectius igualment dobles: afavorir un urbanisme afí a la industrialització capitalista i contenir la classe obrera i el seu malestar per les condicions d’explotació i la falta de condicions dignes. Així, hem de tenir present que aquest procés va implicar no sols la transformació de les infraestructures urbanes, sinó també la construcció d’una nova manera de viure i d’un nou ciutadà. Així, París es va convertir en “la ciutat de la llum”, un gran centre de consum, turisme i plaer; els cafès, els grans magatzems, la indústria de la moda i les grans exposicions van canviar la vida urbana de manera que pogués absorbir enormes excedents mitjançant el consum.
Barcelona n’és un altre bon exemple, ja que les revoltes obreres eren cada vegada més freqüents a partir del 1835 i les diverses epidèmies van accelerar el procés d’enderrocament de les muralles i la reforma urbana de la nova ciutat amb el Pla d’Eixample (1859). La proposta de Cerdà, que no pretenia d’entrada una divisió social i de classe en la formulació originària, ràpidament va ser modificada pels grans propietaris burgesos, que utilitzaren l’art i el disseny per distingir-se de la multitud i explicitar que, en un context ja capitalista, no tothom tenia el mateix “dret a la ciutat”.
Henri Lefebvre, a la seva obra La révolution urbaine (1970), ja va avançar la centralitat de la urbanització per a la supervivència del capitalisme i, per tant, la ciutat com a espai susceptible de convertir-se en l’objecte de la lluita de classes i la lluita política. De fet, aquest pensador és pioner a l’hora d’assenyalar el procés que fa de les ciutats el que anomena societat urbana, producte distintiu del sistema capitalista. És ell qui, el 1967, proposarà també el terme de dret a la ciutat com el dret dels habitants urbans a construir, decidir i crear la ciutat, per fer-ne un espai privilegiat de lluita anticapitalista.
En aquesta mateixa direcció, art i indústria es toquen especialment a partir del desenvolupament de les exposicions universals, esdeveniments amb voluntat de projecció internacional que pretenien reunir i mostrar al món els avenços principals de la societat industrial en termes de tecnologia, però també de les belles arts. Una de les més celebrades va tenir lloc a París l’any 1889 (recordem que l’any anterior, el 1888, s’havia celebrat a Barcelona). En molts casos, l’impacte social i econòmic d’aquests esdeveniments s’aprofità per part de moltes d’aquestes ciutats per continuar els seus processos de transformació i situar-se al mapa en el context internacional.
Com havia succeït en la primera Exposició Universal de Londres, el 1851, amb el Crystal Palace de Joseph Paxton, la torre Eiffel va ser concebuda com un símbol de l’Exposició Universal de París. Es tractava d’una construcció feta amb un dels materials símbol de la revolució industrial, el ferro, amb unes dimensions que demostraven la potència tecnològica de la nova societat industrial i, sobretot, amb l’única funció d’esdevenir atracció i punt de referència en la nova ciutat moderna. Al seu moment no va tenir gaire bona acceptació, i va ser criticada per un gran nombre de polítics i intel·lectuals. Posteriorment, però, ha esdevingut símbol de la ciutat i fins i tot una de les icones de França i París, entre altres coses per la seva monumentalitat: per la seva alçària, es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat. En el context de la segona revolució industrial, a mitjan segle xix, es van organitzar en diverses ciutats del món exposicions que mostraven els avenços principals en la invenció tecnològica i industrial. Els mateixos pavellons i elements monumentals que caracteritzen l’arquitectura d’aquestes exposicions estaven construïts principalment de ferro i vidre, materials propis de la revolució industrial.
Imatge del recinte de l'Exposció Universal 1889
La nova generació d’escriptors del moment, com Zola o Maupassant, es va encarregar de descriure la ciutat en les seves grans obres. Els artistes es concentraven sobretot a Montmartre, barri de cabarets, cafès i teatres, centre de la bohèmia i de la vida nocturna, però també bressol d’escoles literàries i noves tendències estètiques. Dalt del turó de Montmartre s’erigia l’església del Sacré Coeur, la silueta de la qual, amb la seva cúpula blanca, es pot distingir en molts quadres de l’època. Un dels llocs més visitats de Montmartre era Le Moulin de la Galette, una antiga fàbrica de farina en desús que encara conservava algun dels molins de fusta. A banda dels artistes francesos que encapçalaren el fenomen de la modernitat artística a París, artistes d’arreu d’Europa s’hi desplaçaren per tal d’impregnar-se d’aquesta modernitat i, posteriorment, difondre-la en altres entorns artístics. De nou, Barcelona esdevé exemplar amb l’activitat de Casas, Rusiñol i Utrillo, entre d’altres, que, després dels seus viatges a París, fundaren el lloc principal de trobada de la modernitat catalana, la taverna Els Quatre Gats.
En aquesta època sorgeix, doncs, una nova civilització urbana i industrial; les ciutats creixien espectacularment, i entre els habitants no hi havia només burgesos i obrers, sinó també una puixant classe burgesa, formada per comerciants, funcionaris, treballadors dels sectors dels serveis (bancs, transports, oficines, etc.). Els burgesos promovien un disseny urbà a la seva imatge i semblança, que afavoria les seves activitats professionals però que també donaria origen a l’oci tal com el concebem avui. Les noves classes adinerades, així com els antics poders, van promoure l’oci, l’esport i el turisme, una manera de mantenir l’estatus, ocupar el temps lliure i fer ostentació de les seves fortunes.
Les ciutats han esdevingut, al llarg dels anys, sinònim de moviment; s’han associat a imatges de persones que es desplacen, que es mouen, que s’encreuen, sovint amb pressa, sovint sense conèixer-se, sovint sense voler saber res les unes de les altres. Les ciutats s’han relacionat amb la llibertat, la innovació, la creativitat i el progrés, però també amb l’anonimat, la impersonalitat i, de vegades, paradoxalment, amb la solitud. Quina mena d’art s’hi troba, a París, en aquell moment? Evidentment, la fórmula pictòrica més en voga era l’impressionisme: havia nascut a la capital i al nord de França i copsava les vistes dels bulevards parisencs, els carrers, els parcs, el Sena i els seus ponts (Pont Neuf) i
altres poblets del voltant: Argenteuil, Clichy, Batignolles, Passy, Bois de Boulogne… En definitiva, podríem concloure que, a partir de la transformació urbana de les ciutats, més enllà de les obres d’art que puguem trobar-hi, o de la monumentalització d’alguns espais, de les pràctiques artístiques noves, etc., la ciutat esdevé en si mateixa una obra d’art, l’exemple perfecte i més complex d’art total. La ciutat es transforma a imatge, semblança i interessos de la burgesia industrial per al perfeccionament de les seves estratègies de negoci, de sociabilitat i de reforç de l’estatus social.
En aquest context, gràcies a la nova tecnologia industrial i seriada i als nous llenguatges artístics que es desenvolupen a conseqüència, els mitjans de comunicació de masses començaran a tenir un rol social destacat. Un cas determinant relacionat amb les arts visuals, la il·lustració, el disseny i la publicitat és el cartellisme. El cartell com el coneixem avui (un full gran de paper en color i enganxat a l’exterior, als carrers; present, per tant, a l’espai urbà) va aparèixer a mitjans de segle xix. És un fet lligat a la màquina de vapor, que, aplicada en aquesta indústria de la publicitat, permetia imprimir molts exemplars en poc temps i a baix cost. París també fou la capital del cartell, ja que les festes, els espectacles i les arts es concentraven a la ciutat. L’edat d’or del cartellisme es va donar entre el 1889 i el 1900, no casualment entre les dues exposicions universals. Hem d’imaginar París, per tant, empaperada amb imatges de colors. Amb això no només canviarà el paisatge urbà, sinó també la manera de consumir i l’impacte dels nous mitjans de masses que inauguraran un nou paradigma en el qual la cultura visual ocuparà un lloc central.
Molts d’aquests cartells anunciaven cabarets, cafès, teatres i la vida nocturna de la capital del món; begudes com l’absenta o el Cointreau; els journals del moment, el Moulin Rouge, etc.; productes que consumien habitualment els extractes socials amb més poder adquisitiu, a qui, precisament, anaven dirigits aquests cartells: la burgesia.
Barcelona i la seva classe burgesa tenien el desig de convertir-se en el París del sud. Serà també gràcies al modernisme que s’expressarà aquesta transformació sense precedents, que dissenyarà una nova Barcelona que creixerà al voltant de la Ciutat Vella. Justament, el pla de Barcelona, encara sense construir, serà l’espai que, a tall de llenç en blanc (a diferència de les reformes que s’estaven duent a terme en altres capitals europees), propiciarà aquesta transformació innovadora.
Actualment, quan parlem de modernisme, es fa evident la barreja inconscient d’una definició històrica i una definició estètica del mot. En el seu origen, a finals del segle xix, el mot modernisme volia dir ‘adequació constant al present’. El seu ús freqüent en l’època correspon a una convicció en la naturalesa variable i relativa de l’art i la cultura, i un rebuig pels gustos del passat precisament perquè pertanyien al passat. De totes maneres, no hem d’oblidar que el modernisme és un moviment d’arrel romàntica que defensa la recuperació dels estils del passat com una aposta estètica per una nova modernitat. Així, passat, present i futur s’entrellacen d’una manera particular en aquest moviment.
Interessa examinar ara com el terme modernisme passa del sentit ampli i general que s’ha analitzat a un altre de més restringit i especialitzat, a convertir-se en designació d’un moviment artístic i literari. A partir sobretot del 1897, el modernisme es converteix en tema freqüent de sàtira (el millor exemple és el número de L’Esquella de la Torratxa de 17 de juny del 1898). La intenció, en definitiva, és la de presentar els “modernistes” com una colla d’extravagants i excèntrics, esclaus de l’obsessió de la novetat per la novetat i de tot allò que vingui de fora de la frontera.
En paral·lel a aquesta definició de l’artista en clau burleta, la burgesia adoptava la moda europea en matèria de mobiliari, vestimenta i arts sumptuàries. El terme modernisme va ser integrat en aquest context com a denominatiu d’aquesta moda decorativa i indumentària. Avui en dia, el concepte està molt directament determinat per la nombrosa pintura i arquitectura Art Nouveau del país, paral·lela a la que es donava a tot Europa amb diferents noms com Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezessionstil a Àustria, Modern Style a Anglaterra, Liberty Style a Itàlia... Com observem, aquestes denominacions definien l’estil de finals de segle xix com a nou, modern, jove, lliure, per diferenciar-lo dels academicismes anteriors. I, sense cap mena de dubte, els canvis més revolucionaris es van donar en el terreny de les arts decoratives, aplicades i industrials, un deIs aspectes distintius de tots aquests estils europeus contemporanis.
Una de les idees vinculades al modernisme és la d’“obra d’art total”, un concepte propi de l’òpera, però que s’adequa perfectament a les arts plàstiques i, especialment, al disseny de l’arquitectura modernista. Serà la figura de l’arquitecte qui, com si fos un compositor, projectarà totes les parts de l’edifici, des de la més gran i estructural fins a la més petita, anecdòtica i, potser, decorativa. Un cas paradigmàtic és el plantejament de Gaudí, en entendre que el seu rol com a arquitecte passava també per la decoració coherent, integral i orgànica de tots els elements de l’edifici, des de l’estructura fins al mobiliari, la façana, etc.
Gaudí, amb la seva habitual idiosincràsia d’acumular aprenentatges en cadascun dels projectes arquitectònics que desenvolupà al llarg de la seva trajectòria, va comprendre que el seu rol havia de transcendir necessàriament el de l’arquitecte entès a la manera tradicional i, emprant a favor dels seus projectes els avantatges de la producció industrial, va esdevenir un dissenyador industrial, una nova figura fonamental en l’àmbit del disseny que assenyala un camí que ens duu fins a la contemporaneïtat.
Com veiem, així és com sorgeix el que podem anomenar la figura de “l’arquitecte modern”, que dissenya edificis per a aquesta burgesia a la recerca de personalitat i sentit. Seran aquests mateixos edificis els que es convertiran també en temes de l’opinió pública. Serà l’anomenada “Manzana” de la Discòrdia, l’àrea corresponent a l’illa de cases de passeig de Gràcia entre Consell de Cent i Aragó, que esdevindrà paradigmàtica d’aquest fet.
Un cas interessant és el de la Pedrera, el darrer encàrrec privat que va dur a terme Gaudí entre el 1906 i el 1910. Algunes de les seves peces ens ajuden a entendre el procés creatiu de Gaudí, basat en la màxima que un bon disseny és el que, plantejat abans de la seva execució, combina la resolució del problema de la funcionalitat; juntament amb la qüestió de l’atractiu o de l’aspiració artística i estètica del disseny, les podem trobar a les col·leccions del Museu.
 |
 |
| Antoni Gaudí, Tirador per a la Casa Milà, «La Pedrera», model 1 | Antoni Gaudí, Reixa de la Casa Milà |
L’art publicitari modernista i la bellesa de la màquina al segle XIX
Pacients de paper: tretze cartells i un dibuix modernistes
Vers la modernitat: les exposicions de Belles Arts de Barcelona
La malenconia parisenca de Ramon Casas
El desembarcament d’Anglaterra: William Morris
Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular
Llums i ombres de l’Exposició Internacional del 1929
Retrat de Miquel Utrillo
Saber-ne més
L’hora blava. +8
Saber-ne més
Fulls de la vida
Saber-ne més
Retrat de Miquel Utrillo
Saber-ne més
Convenis signats - any 2024
- Primera Addenda al Conveni de col·laboració amb el CONSORCI DE SERVEIS UNIVERSITARIS DE CATALUNYA (CSUC) per a la promoció i utilització del Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) (4 anys més de vigència)
Data de signatura: 19/12/2024
Addenda per allargar vigència 4 anys més el conveni de col·laboració de referència.
- Conveni de col·laboració amb KUNSTHISTORISCHES INSTITUT IN FLORENZ per a l'organització de la 10th International Conference of Art Libraries al Museu Nacional (3 al 5 d'octubre de 2024)
Compromisos del MUSEU NACIONAL:
Coordinació general compartida i gestió del congrés, incloent la gestió de la inscripció dels participants en el mateix.
Despeses per l’ús dels espais i equipament de les sessions corresponents als dies 3 i 4 d’octubre de 2024, incloent les despeses per traducció simultània.
Despeses derivades dels dinars dels ponents i del comitè científic dels dies 3 i 4 d’octubre, i de les pauses per a cafè de matí i tarda dels dos dies, per a tots els participants.
Organització i gestió de les visites opcionals del dia 5 d’octubre.
Elaboració i producció dels materials de comunicació del congrés.
Gestió i allotjament de la web del congrés.
Donar difusió per tots els canals a la seva disposició de la celebració del congrés.
Facilitar la visita gratuïta al MUSEU NACIONAL per als participants en el congrés.
Compromisos del Kunsthistorisches Institut in Florenz:
Coordinació general compartida del congrés.
Gestió del programa del congrés, a través del comitè científic, i invitació i coordinació dels ponents.
Donar difusió per tots els canals a la seva disposició de la celebració del congrés.
- Quarta Addenda al Conveni marc de col·laboració amb l'INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS (FILMOTECA DE CATALUNYA) Cicle "Per amor a les Arts" 2024-2025
-
Primera Addenda al Conveni específic de col·laboració amb l'INSTITUT DEL TEATRE de la Diputació de Barcelona pel projecte de dansa en el marc dels Tallers lliures de creació del Conservatori Professional de Dansa amb els seus estudiants (MUSEU DANSAT)
Cooperació en el co-disseny i implementació del projecte EL MUSEU DANSAT, en la seva 2na. edició, en el marc dels Tallers lliures de creació del Conservatori Professional de Dansa dels seus estudiants.
L’Institut es compromet a:
Proporcionar el talent i seguiment pedagògic de l’activitat amb l’alumnat.
Proporcionar els acompanyaments i aspectes organitzatius-pedagògics específics de la part de dansa i treball interconnectat amb altres disciplines.
Fer-se càrrec de la gestió i cost dels drets d’autor que es puguin derivar de la presentació de les peces.
El Museu es compromet a:
Aportar mitjans personals per garantir l’apropament de l’alumnat a la col·lecció del Museu.
Aportar els mitjans tècnics acordats per les parts en concepte de materials, muntatge i desmuntatge, per un cost màxim de 3.500.-€, més IVA.
Facilitar l’accés de l’alumnat al Museu durant tot el curs fins el mes de juny de 2025.
- Segona addenda al Conveni de col·laboració amb la UNIVERSITAT DE VIC - UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (Uvic-UCC) per establir un marc comú d'actuació (pròrroga vigència)
Les parts acorden prorrogar per un període de quatre anys el conveni marc de col·laboració subscrit en data 22 d’octubre de 2020. En conseqüència, el conveni marc estendrà la seva vigència fins el 22 d’octubre de 2028.
- Conveni de col·laboració amb AGROLIMEN, SA per al finançament de l'exposició "Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria"
Data de signatura: 6/11/2024
L’aportació d’AGROLIMEN, S.A. es destinarà al finançament de l’exposició Evelin Torent..., que el museu organitza. El MUSEU NACIONAL es compromet a lliurar a AGROLIMEN, S.A. la certificació acreditativa de l’aportació efectuada, segons el que determina la Llei 49/2002 de Règim Fiscal de les entitats sense finalitat de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge. Així mateix, el MUSEU NACIONAL es compromet a destacar la seva col·laboració per tots els mitjans al seu abast per tal de fer-ne la màxima difusió.
- Conveni de col·laboració empresarial amb NATURGY ENERGY GROUP, SA (antic GAS NATURAL), per a l'aportació econòmica al programa d'activitats generals del MUSEU NACIONAL de l'any 2024
En atenció als compromisos de les parts:
Per part de NATURGY:
Aportació econòmica en concepte de patrocinador, que seran abonada per transferència bancària al compte corrent del museu.
Lliurar els logotips de NATURGY i sotmetre a revisió tota la documentació en la qual el MUSEU NACIONAL vulgui incloure el nom/logotip de la societat NATURGY.
Per part del MUSEU NACIONAL:
Posar a disposició de NATURGY, un informe detallat de la col·laboració i tota la documentació justificativa que acrediti l’aplicació de l’aportació econòmica a les finalitats establertes.
No danyar sota cap concepte la imatge de NATURGY.
Destacar la col·laboració de NATURGY per tots els mitjans al seu abast per tal de fer-ne la màxima difusió.
- Conveni de col·laboració amb HP PRINTING & COMPUTING SOLUTIONS, SLU (HP) per a l'aportació econòmica destinada a les activitats del MUSEU NACIONAL l'any 2024
Compromisos d’HP: Durant l’any 2024 aportarà 30.000.-€ que s’abonaran mitjançant transferència bancària a 60 dies data factura.
Compromisos del MUSEU NACIONAL:
Lliurar a HP una certificació acreditativa de l’aportació efectuada per a l’any 2024 un cop realitzada l’aportació econòmica corresponent.
Destacar la col·laboració d’HP per tots els mitjans al seu abast per tal de fer-ne la màxima difusió.
Llicència sobre materials: El MUSEU NACIONAL concedeix a HP una llicència no exclusiva, íntegrament abonada, en els termes i amb els drets que es relacionen al conveni.
Utilitzar el nom, marques i logotips d’HP únicament pel compliment de les obligacions assumides en virtut del Conveni.
- Conveni marc de col·laboració amb l'AJUNTAMENT DE VILA-SECA divulgació del patrimoni i altres assumptes d'interès comú (exposicions espai del Castell)
El conveni té per objecte establir l’adequat marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca i el MUSEU NACIONAL considerant la coincidència dels seus fins i la voluntat de potenciar i aprofundir en les seves relacions, en el camp de la divulgació del patrimoni i altres assumptes d’interès comú relacionats amb el camp científic, social, artístic i cultural.
El MUSEU NACIONAL podrà cedir temporalment a l’Ajuntament de Vila-seca obres de la seva col·lecció per al desenvolupament de les activitats artístiques que es portaran a terme a l’espai del Castell, sempre que es donin les condicions adequades. Els termes de la cessió es concretaran mitjançant la formalització del document corresponent.
- Primera addenda al Conveni de col·laboració amb el CONSORCI DEL PATRIMONI DE SITGES (CPS) per a la cessió de l'activitat "L'hora blava. Conèixer Santiago Rusiñol".
Data de signatura: 9/09/2024
Vigència: Fins al 15/09/2028
El MUSEU NACIONAL i el CPS acorden prorrogar per un període de quatre anys la cessió gratuïta al Consorci de l’activitat “L’hora blava. Conèixer Santiago Rusiñol” per a la seva presentació en el marc del programa educatiu del Museu Cau Ferrat de Sitges.
- Conveni de cooperació educativa amb l'INSTITUT DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA (ISPC), centre adscrit la UB, per a la realització de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants del grau de seguretat en entitats col·laboradores.
Data de signatura: 01/08/2024
Vigència: Fins a l'01/08/2028
- Conveni de col·laboració amb l'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) per a la presentació de la instal·lació d'arts híbrides "MOLOKO VELLOCET" en el marc del GREC 2024 Festival de Barcelona.
Data de signatura: 52/07/2024
Vigència: Compliment objecte
ICUB:
La contractació de la producció artística de la instal·lació i les seves activacions performatives, fent-se càrrec dels honoraris de l’artista i de l’equip artístic, dietes i viatges.
Inclourà dins la programació del Grec 2024 Festival Barcelona l’espectacle.
Es responsabilitzarà de la campanya publicitària.
Garantirà la responsabilitat dels artistes i professionals implicats en la instal·lació, fent-se càrrec de la contractació de l’artista i col·laboradors.
Serà responsable de garantir que l’artista i els col·laboradors de la producció artística disposin de les corresponents autoritzacions, llicències o permisos relatius als drets de propietat intel·lectual reconeguts per la llei, així com que es trobin al corrent del pagament de tots el drets i royalties que es puguin derivar.
L’aportació econòmica a la consecució del conveni és de 19.140.-€, més IVA.
El MUSEU NACIONAL:
Assumirà el cost del disseny, implementació i producció de la instal·lació.
Garantirà la plena disponibilitat del recinte escènic de l’espai i espais adjacents. Aportant la infraestructura i el personal tècnic i de serveis necessaris pel muntatge, representacions i desmuntatge.
Garantirà les condicions bàsiques de seguretat, regidoria d’espais durant el muntatge/desmuntatge de la instal·lació, neteja i manteniment elèctric d’aquest espai.
Es responsabilitzarà de cobrir els riscs sobre els elements de la seva propietat i tindrà assegurat a tot el personal propi i subcontractat pel museu que participi en la producció.
S’encarregarà del control d’accés els dies de funció amb l’aforament màxim determinat.
L’aportació econòmica del MUSEU NACIONAL a la consecució del conveni és de 20.321.-€, més IVA.
- Segona addenda al Conveni de col·laboració amb el CONSORCI TURISME DE BARCELONA per a la promoció del museu i la seva oferta cultural al sector turístic internacional (accions previstes per a l’any 2024).
Data de signatura: 02/07/2024
Vigència: Fins al 31/12/2024
Revisió anual d’obligacions establertes pel conveni, i aprovació de les mateixes per a l’any 2024.
- Conveni de col·laboració amb el MUSEU DE LA GARROTXA (Institut Municipal de Cultura d'Olot) per a l'acord del règim de relacions i l'ajut econòmic a aportar per part del MUSEU NACIONAL com a Museu Secció.
Data de signatura: 31/05/2024
Vigència: fins al 31/05/2025, renovable per addenda
Compromisos del Museu:
Donar assessorament tècnic i organitzatiu
Aportar recursos econòmics per a cobrir, total o parcialment, programes d’actuació conjunta.
Col·laborar, en el marc de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, en la coordinació expositiva, documental i difusora.
Compromisos de l’Ajuntament:
Informar a Direcció del museu del seu pla anual d’actuacions.
Incorporar en el seu logotip, el distintiu gràfic que l’identifiqui com a Museu Secció del MUSEU NACIONAL.
Situar en la porta de l’edifici el rètol que l’identifiqui com a Museu Secció del MUSEU NACIONAL.
- Conveni marc de col·laboració amb l'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA considerant la coincidència dels seus fins amb el camp científic, social, artístic, cultural i de la salut.
Data de signatura: 21/05/2024
Vigència: fins al 21/05/2028, renovable per addenda
El conveni té per objecte establir l’adequat marc de col·laboració entre ambdues institucions considerant la coincidència dels seus fins amb el camp científic, social, artístic, cultural i de la salut. I així com també potenciar la divulgació, promoció i formació en base a aquest coneixement, i impulsar i promocionar la incorporació de l’Art en el procés terapèutic.
Les parts podran desenvolupar altres activitats o línies d’actuació concretes mitjançant la signatura de les addendes corresponents.
- Conveni de cooperació educativa de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants de la UNIVERSITAT CARLOS III de Madrid (Màster en arxivística)
Data de signatura: 10/05/2024
Vigència: fins al 10/05/2028, renovable per addenda
Compromisos Museu Nacional:
Organitzar i supervisar les activitats de cada estudiant, realitzant un seguiment del progrés dels alumnes.
Realitzar i remetre al Tutor Acadèmic de la Universitat un Informe Final, a la finalització de les pràctiques.
Informar al tutor acadèmic de les modificacions i de qualsevol incidència que pugui produir-se durant les pràctiques.
Compromisos de la Universidad Carlos III:
La Universidad Carlos III de Madrid, a través del Màster Propi en Arxivística, reconeixerà per escrit el treball realitzat per el/la Tutor/a del museu.
- Conveni de col·laboració amb EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, S.L. (DIARI ARA) per a fixar els termes de l'aportació a les activitats del MUSEU NACIONAL en espais publicitaris l'any 2024
Data de signatura: 8/05/2024
Vigència: fins al 31/12/2024
El DIARI ARA, com a col·laborador del museu durant l’any 2024, cedirà espais publicitaris en la seva versió en paper i on-line. El diari aplicarà un descompte del 90% en la cessió d’aquests espais. El museu oferirà al DIARI ARA la mateixa quantitat com a contraprestació de patrocini, amb el mateix descompte. El DIARI ARA, com a col·laborador del museu gaudirà dels beneficis fiscals que la legislació determini en cada moment. A aquest efecte, el museu lliurarà al diari una certificació acreditativa de l’aportació efectuada, segons determina la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitat lucrativa i dels incentius fiscals al mecenatge.
- Conveni de col·laboració amb l'AGÈNCIA SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA (ASPCAT) per potenciar i aprofundir en les seves relacions (estratègia Arts en Salut)
Data de signatura: 23/02/2024
Vigència: fins al 23/02/2028, renovable per addenda
Els recursos materials i humans aportats per l’ASPCAT són els propis de la seva organització.
Els recursos materials i humans aportats pel MUSEU NACIONAL són els propis de la seva organització.
Cada part assumirà les despeses derivades de les actuacions objecte de l’execució del conveni.
La determinació concreta dels compromisos, tant econòmics com de qualsevol altra mena, que assumeixin les parts correspondrà a la Comissió de Seguiment que es contempla en el conveni. Sempre d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de les parts i amb respecte a la normativa vigent.
- Conveni marc pel protocol general d'actuació amb BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER-CENTRO NACIONAL DE SUPERCOMPUTACIÓN (BSC-CNS) per establir el marc de col·laboració científico-tècnica per a dur activitats conjuntes
Data de signatura: 15/02/2024
Vigència: Fins al 15/02/2028, renovable per addenda
BSC-CNS:
Profunditzar i avançar en l’estat de l’art en el ús de noves tecnologies consistents en Intel·ligència Artificial i els seus derivats, Comprensió del Llenguatge Natural i Reconeixement d’imatges, així com el desenvolupament d’ontologies en el camp de la web semàntica.
Impulsar la interacció tècnica-artista mitjançant el codisseny d’eines numèriques i metodologies afins i explorar la creació i validació de bessons digitals en entorns culturals, tant físics com virtuals.
MUSEU NACIONAL:
Explorar l’aplicació i ús de noves tecnologies vinculades al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, llenguatges i ontologies.
Promoure el desenvolupament de tecnologies que permetin ampliar i millorar l’accessibilitat, ús i difusió de les obres i documents que formen part de les col·leccions del museu.
- Conveni específic de col·laboració amb l'INSTITUT ESCOLA ARTÍSTIC ORIOL MARTORELL per al disseny d'un projecte de música i dansa en el marc de l'exposició temporal "Quina humanitat?"
Data de signatura: 15/01/2024
Vigència: fins a l'1/02/2024
L’IEA ORIOL MARTORELL i el MUSEU NACIONAL acorden que els integrants de l’Espai Impro desenvoluparan peces artístiques de composició pròpia, de dansa i música, que representaran en espais del museu, com a part dels programes públics de l’exposició temporal “Quina Humanitat?”, prenent com a punt de partida l’activació de conceptes o obres de l’exposició a través del cos i la música.
- Conveni de col·laboració amb SAN PATRICK, SLU (grup Pronovias) com a patrocinador del museu col·laborant econòmicament amb les activitats del mateix l'any 2024.
Data de signatura: 20/12/2023
Vigència: fins al 31/12/2024, renovable per addenda
Els termes de la col·laboració de SAN PATRICK, SLU es concretaran mitjançant la subscripció d’una addenda al present contracte que les parts es comprometen a signar abans del 31 de març de 2024, i que definirà les activitats concretes del Museu Nacional que ambdues parts acordin dur a terme i les quals es beneficiaran del recolzament de SAN PATRICK, SLU.
SAN PATRICK, SLU, com a patrocinador del Museu Nacional, gaudirà dels beneficis fiscals que la legislació determini en cada moment. A aquest efecte, el Museu Nacional lliurarà a SAN PATRICK SLU una certificació acreditativa de l’aportació efectuada, segons determina la Llei 49/2002 de Règim fiscal de les entitats sense finalitat de lucre i dels incentius fiscals del mecenatge.
- Conveni de col·laboració amb TRAMVIA METROPOLITÀ, SA, TRAMVIA METROPOLITÀ DEL BESÒS, SA, MACBA, FUNDACIÓ JOAN MIRÓ, FUNDACIÓ MUSEU PICASSO, CCCB i FUNDACIÓ TÀPIES per facilitar la difusió d'exposicions respectives (ARTICKET)
Data de signatura: 26/11/2024
Vigència: Fins el 30/08/2025
Núm. expedient: 153H107-26/2024
Departament gestor: Administrador/Màrqueting
- Conveni de col·laboració amb la FUNDACIÓ PRIVADA DAMM per a l'aportació econòmica a les activitats del MUSEU NACIONAL per a anys 2024-2025
Data de signatura: 11/11/2024
Vigència: Fins el 31/12/2025
Núm. expedient: 153H107-36/2024
Departament gestor: Relacions externes
El MUSEU NACIONAL lliurarà a la FUNDACIÓ una certificació acreditativa de l’aportació efectuada per l’any 2024 i 2025 un cop realitzada l’aportació econòmica corresponent, segons determina la Llei 49/2002 de Règim fiscal de les entitats sense finalitat de lucre i dels incentius fiscals del mecenatge.
En consideració a les aportacions realitzades per la FUNDACIÓ, el MUSEU NACIONAL es compromet a destacar-ne la col·laboració a través de tots els mitjans a l’abast per tal de fer-ne la màxima difusió.
- Primera Addenda al Contracte de comodat amb l'AJUNTAMENT DE MANRESA - MUSEU DE MANRESA per a la cessió temporal d'obres per a ser exposades a les sales del Museu del Barroc de Catalunya (resoldre cessió comodat de 3 obres)
Data de signatura: 23/12/2024
Vigència: Subjecte a contracte inicial
Núm. expedient: 153H107-44/2023 Addenda
Departament gestor: Registre i exposicions
- Primera addenda al Contracte de comodat amb l'AJUNTAMENT DE TORTOSA per a la cessió temporal d'un conjunt d'obres del MUSEU NACIONAL per ser exposades al Museu de Tortosa (modificació terminis)
Data de signatura: 18/12/2024
Vigència: Fins el 18/12/2028, renovable x addenda/2 obres únicament 6 mesos: 18/06/2025
Núm. expedient: 153H107-08/2021
Departament gestor: Registre i Exposicions
- MEMORANDUM OF UNDERSTANDING (MOU) amb CULTURUNNERS - JAMEEL ARTS & HEALTH LAB per a seminari i activitats a Barcelona en el MUSEU NACIONAL
Data de signatura: 13/12/2024
Vigència: Compliment objecte
Núm. expedient: 153H107-34/2024
Departament gestor: Activitats i educació
- Contracte de comodat amb el MUSEO RAMÓN GAYA, Múrcia, de dues obres de Ramón Gaya per a la seva exposició permanent (Còpies: "Maja Vestida" i "Los fusilamientos del 3 de mayo de 1808 a Madrid", ambdues de Goya)
Data de signatura: 30/10/2024
Vigència: Fins el 30/10/2029, renovable per addenda
Núm. expedient: 153H107-20/2023
Departament gestor: Registre i Exposicions
- Contracte de comodat amb la Sra. JOANA ARTIGAS LLORENS per la cessió temporal de dos gerros per a ser exposats al MUSEU NACIONAL
Data de signatura: 30/09/2024
Vigència: Fins el 30/09/34, prorrogable per addenda
Núm. expedient: 153H107-42/2023
Departament gestor: Registre i Exposicions
- Conveni de cooperació educativa amb l'INSTITUT DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA (ISPC), centre adscrit la UB, per a la realització de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants del grau de seguretat en entitats col·laboradores.
Data de signatura: 1/08/2024
Vigència: Fins L’1/08/2028
Núm. expedient: 153H107-19/2024
Departament gestor: Recursos Humans
Figura femenina
Saber-ne més