El pensament bohemi du l'artista a interessar-se pel més obscur i primitiu de la societat en què viu. Això pot passar com a reacció al folklorisme oficial o al sentimentalisme religiós, o com a identificació inquietant amb les infàmies de la misèria i la «degeneració». El cas de Nonell i els seus retrats de pobres, cretins o, sobretot, gitanes –sempre diferents però sempre iguals– representa una de les culminacions de la ideologia de la bohèmia.