Josep Maria Casals i Ariet
Viladrau, 1901 – Barcelona, 1986
La donació de fotografies de Josep Maria Casals i Ariet (Viladrau, 1901-Barcelona, 1986) efectuada per la seva filla, Gabriela Casals Roig, consta de 254 bromolis transportats, 1.164 diapositives en color i un ampli repertori de còpies de treball –més de 13.000 exemplars sobre paper,...
Saber-ne mésViladrau, 1901 – Barcelona, 1986
Aquesta selecció de fotografies posa de manifest l’interès que va desvetllar el tema de la natura morta entre alguns dels principals autors de la fotografia catalana, que van revisitar un motiu molt ben representat a la col·lecció de Renaixement i barroc.
El conjunt obre un ampli ventall d’opcions visuals i estètiques, molt vinculades a la tradició pictòrica barroca, i recupera la dimensió poètica del gènere i la voluntat de transcendir el marc cronològic. Especialitats com són el gerro amb flors i el plat de fruites (Otho Lloyd), flors (Humberto Rivas), peces de caça (Josep Maria Casals i Ariet, Joaquim Pla Janini, Oriol Maspons), taules parades (Toni Catany, Josep Maria Lladó), i qui sap si vanitas –tal com ho suggereix el rellotge que marca el pas del temps (Emili Godes)– esdevenen exemples modèlics.
Emili Godes, Natura morta, cap a 1930 |
Josep Maria Casals i Ariet, Perdiu (natura morta), cap a 1930-1950 |
Humberto Rivas, Flor, 1991 |
El pensament bohemi du l'artista a interessar-se pel més obscur i primitiu de la societat en què viu. Això pot passar com a reacció al folklorisme oficial o al sentimentalisme religiós, o com a identificació inquietant amb les infàmies de la misèria i la «degeneració». El cas de Nonell i els seus retrats de pobres, cretins o, sobretot, gitanes –sempre diferents però sempre iguals– representa una de les culminacions de la ideologia de la bohèmia.