Lapidació de sant Esteve

  • Lapidació de sant Esteve

    La Lapidació de sant Esteve, pintura mural procedent de la decoració pictòrica de l’església de Sant Joan de Boí de cap a 1100, entra al taller de restauració per problemes de descohesió de la capa pictòrica. És la primera intervenció integral d’una pintura mural traspassada, de la qual es fa un estudi complet: fotografies generals i de detall amb llum difusa, rasant i ultraviolada, exàmens radiogràfics, de reflectografia d’infraroig, anàlisis estratigràfiques i l’estudi de nous materials per elaborar els neutres.

     

    L’antiguitat dels materials originals de l’obra, les restes dels que es van afegir puntualment en superfície i la tensió provocada pel gruix dels neutres, són alguns dels factors que han provocat la inestabilitat del delicat estat de conservació de la pintura, que patia petites pèrdues puntuals.

     

    Aquestes patologies van ser les responsables de la decisió d'intervenir l'obra, seguint el procés que tot seguit expliquem.

     

    Restauració realitzada per Mª Teresa Novell i Paz Marqués, amb la col·laboració d'Anna Carreras i Àngels Comella.

  • Reflectografia infraroja

    Amb la tècnica de la reflectografia infraroja es van poder veure algunes línies subjacents que amb llum visible es veien de manera tènue. S'observen pinzellades subjacents en diverses zones, que podrien ser esbossos que hauria fet el pintor en el moment de plantejar els diferents elements. Igualment, aquestes pinzellades s'observen en la zona on apareix la llum de Déu, que queda emmarcada per dues línies.

  • Estudi de fibres

    L'estudi de les teles de traspàs ens aporta informació sobre un traspàs de pintura mural que s'ha dut a terme en èpoques anteriors. Normalment, les teles que s'utilitzaven aleshores eren de cotó, i l'única manera de poder-ho comprovar és a través de l'anàlisi.

    En aquesta imatge veiem una torsió de la fibra característica del cotó. Per tant, comprovem que l'ordit de la segona tela de traspàs que es va utilitzar és cotó.

    Detall a 40 augments amb el microscopi òptic.

  • Estudi dels patrons

    Els artistes de pintura mural acostumaven a realitzar patrons per dibuixar els seus personatges. En el cas de la Lapidació de sant Esteve s'han estudiat les cares d'aquestes figures i, com es veu a la imatge de la dreta, és evident que hi ha un patró que s'anava repetint.

    Els rostres dels tres botxins, per exemple, són iguals. Cadascun d'ells està representat amb un color diferent. El pintor únicament canviava la inclinació del cap, les celles o la quantitat de cabells.

    Tots els caps s'han superposat informàticament per tal de poder comprovar les coincidències i les diferències entre tots ells.

  • Aixecament de neutres

    En iniciar-se la retirada de l'estrat de neutre de tota la zona inferior de l'obra, van apareixent molts estrats, d'entre 1 i 2 mm, que acaben trepitjant la pintura original. Les diferents capes són de naturalesa variada (cola animal, cola animal i blanc d'Espanya, cola animal i blanc d'Espanya amb color, estrat vegetal, acetat de polivinil, estrat plàstic...), fet que comporta que la tensió entre la policromia original i el neutre sigui evident i que hagi provocat esquerdes i aixecaments de la capa pictòrica.

    La metodologia emprada és la retirada mecànica amb bisturí i humitat controlada amb aigua desionitzada.

     

     

  • Policromia original recuperada i fixació

    La retirada del neutre va propiciar la descoberta d'un fragment de policromia original i, un cop eliminats aquests estrats, es va fixar tota la zona perimetral de la pintura mitjançant cola de peix al 50% en aigua desionitzada.

    Es realitza una desinfecció de la fusta del suport per injecció amb permitrina al 3% en Xilè: es fan petits forats al llarg del bastidor en forma de graella cada 3 cm, per afavorir la bona penetració del producte. Seguidament es reintegren els forats amb cera tova de color i un cop desinsectat s’opta per reforçar el suport.

  • Reforç del suport

    El guix dels diferents quadrants, disgregat i amb moltes esquerdes, i les tires de tela adherides a la fusta ja no fan cap força per mantenir el suport tensat. S'opta per reforçar el suport i es prepara la tela per fer 72 quadrants (de 22 x 26 cm) i 154 reforços. Aquesta operació proporciona un suport estable i rígid en tota la superfície de  l’obra, i fa que tota la pintura descansi per igual i s’evitin tensions en del mateix fragment. Es passa l’aspirador i amb una paletina es retira tota la disgregació del guix del revers. Amb cola animal rebaixada i blanc d’espanya es banyen les teles preparades en forma de quadrant i es van aplicant a cada quadrícula del revers del suport. Un cop finalitzat es retira les restes de guix de la quadrícula de fusta i quan ha quallat el guix s’aixeca la peça per assegurar un bon assecatge i una tensió homogènia.

    Amb la peça tensada ja es pot realitzar la neteja.

  • Neteja

    Amb el suport tensat es pot iniciar la neteja de la pintura mural. S'utilitza mucina a temperatura ambient (en aquest cas, enzims de la panxa del porc) i, puntualment, llapis de fibra de vidre per arrossegar la brutícia.

     

  • Reintegració pictòrica

    La reintegració cromàtica de les zones petites es fa amb aquarel·les W&N. És una reintegració mimètica de baix de to.

    S'utilitzen aquarel·les pel fet que és una tècnica pictòrica en la qual el pigment (que s'aglutina amb goma aràbiga) s'aplica diluït en aigua i té la característica de ser totalment reversible.

  • Neutre de grans llacunes

    Per omplir les llacunes de grans dimensions es va dur a terme un estudi, que va durar un any i mig, per aconseguir una aplicació pràctica per a aquestes zones grans i que, alhora, fos més respectuosa amb els morters originals.

    Es van seleccionar les sorres naturals i la cola animal per obtenir aquest resultat vibrant. En la imatge de la dreta, veieu algunes de les proves que es van fer per escollir les dimensions del gra de sorra i el color del morter, a l'hora de tractar els neutres de grans llacunes.

  • Fotografia final

    Fotografia de l'obra un cop finalitzada la restauració.

    La Lapidació de sant Esteve ha estat la primera obra de la col·lecció de romànic en la qual s'ha dut a terme una intervenció integral, que abraça des del suport fins a la policromia.

     

    Si voleu aprofundir una mica més, consulteu:

     

    Estudi i restauració integral  (pdf - 1,05 Mb)

    La pintura al fresc pas a pas / La pintura al fresco paso a paso / Mural painting step by step (vídeo)

     

    Mirades de la Lapidació de sant Esteve