«Recuperado del enemigo». Els dipòsits franquistes al MNAC

Del 20 de febrer al 28 de juny de 2026

Comissariat:

Gemma Domènech i Casadevall (ICRPC-CERCA / UdG) i Eduard Caballé i Colom (ICRPC-CERCA).

Comissariat del Museu: Eduard Vallès, Cap de col·leccions del MNAC.

Preu:

8 €

Compra l'entrada

Ubicació:

Sales 63-64

Tab Group

Exposició

Amb aquesta exposició el Museu revisa la seva pròpia història i la de les seves col·leccions ara posant el focus en les obres dipositades per l'SDPAN, el Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional franquista. Aquest projecte és la continuació de l'exposició Museu en perill!, que va permetre investigar i treure a la llum l'extraordinària epopeia que va suposar la salvaguarda d'obres d'art durant la Guerra Civil.

Amb la derrota republicana, els dipòsits que la Generalitat de Catalunya va establir arreu del país amb l'objectiu de protegir les obres d'art amenaçades per les destruccions van passar a mans dels vencedors, que van crear el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) per gestionar-los. El nou organisme va utilitzar novament el Museu com a espai de recepció, custòdia i gestió d'aquest patrimoni.

Com a resultat d’aquest doble paper de museu i alhora de dipòsit d’art, exercit tant durant com després del conflicte, el Museu Nacional conserva avui un fons vinculat a aquelles actuacions de salvaguarda. Les que es presenten en aquesta exposició són les 135 peces inscrites com a dipòsits de l'SDPAN, un conjunt heterogeni que reflecteix la diversitat de les seves procedències. L'expressió "Recuperado del enemigo" present en les etiquetes dels bastidors simbolitzava la implantació manu militari d'un nou ordre polític, també en el terreny artístic i patrimonial.

L’exposició parteix de la recerca portada a terme per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural sobre l’impacte de la Guerra Civil en la configuració de les col·leccions actuals dels museus catalans (IGUEMUS, PID 2021-124518NB-I00). Aquesta mostra transcendeix el vessant estrictament patrimonial i s'insereix de ple en una necessària política de memòria i transparència en el terreny patrimonial. En aquest sentit, es tracta d'un exercici de recerca, encara en procés, que es desplegarà en la futura ampliació del Museu.

Organitzada amb:

En el marc del projecte de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA): IGUEMUS. L’impacte de la Guerra Civil en la configuració dels museus a Catalunya. Traçabilitat, localització i destí dels béns culturals salvats (PID 2021-124518NB-I00).

Col·labora:

Àmbits

1LA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI I EL MUSEU COM A DIPÒSIT REPUBLICÀ

El 21 de juliol de 1936, només tres dies després de l’inici de la revolta, el Govern de la Generalitat va decretar la confiscació dels edificis religiosos del país per protegir-los de l’incendi i del saqueig. En els dies següents, diversos decrets van posar sota la tutela del Departament de Cultura el patrimoni artístic, històric i documental de Catalunya, i es va organitzar una xarxa de comitès locals i dipòsits per garantir-ne la seguretat i concentrar les obres en llocs adequats. En aquest context, el Museu va esdevenir un dels principals centres de recepció i custòdia d’aquestes col·leccions.

Els tècnics del Museu van desenvolupar una tasca metòdica i rigorosa de control i registre de les peces que hi ingressaven, deixant constància de la seva procedència, descripció i estat de conservació. Aquest treball va permetre garantir la traçabilitat de les obres i facilitar-ne la posterior restitució als seus propietaris o institucions d’origen.

Les evacuacions de les col·leccions

A conseqüència de l’agreujament del conflicte i els bombardejos feixistes sobre Barcelona, moltes obres van ser evacuades a diversos punts del territori i a l’estranger per garantir-ne la seguretat. La primera gran operació fou el trasllat de les col·leccions del Museu a l’església de Sant Esteve d’Olot. Paral·lelament, es preparà l’exposició Art catalan du Xe siècle au XVe siècle a París, que permeté posar a resguard una part del patrimoni i difondre’l internacionalment. Poc després, es van habilitar nous dipòsits a Bescanó, Darnius i Agullana, dispersant les obres per minimitzar riscos i preparar-ne una possible evacuació cap a França.

2EL SERVICIO DE DEFENSA DEL PATRIMONIO ARTÍSTICO NACIONAL (SDPAN)

El 23 d’abril de 1938 el primer govern de Franco va crear el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) per localitzar i controlar el patrimoni dels territoris que l’exèrcit aniria ocupant. El servei es va organitzar en regions militars, i a Catalunya hi va actuar la Comisaría de la Zona de Levante. Aquesta comissaria, va ser la responsable del projecte d’ocupació i control dels monuments, museus i dipòsits republicans en territori català i, en última instància, de la gestió que el franquisme farà de les obres salvaguardades durant la guerra.

La Comisaría de la Zona de Levante va arribar a comptar amb prop de cinquanta membres, procedents principalment de Catalunya i l’Aragó. Eren, en la seva major part, professionals vinculats al món del patrimoni que van ser militaritzats i incorporats com a agents de l’SDPAN. A més de localitzar, inventariar i custodiar les obres emmagatzemades als diversos dipòsits del territori, aquests equips van assumir un paper institucional clau en la consolidació del relat patrimonial franquista, contribuint a legitimar el règim a través del control i la reordenació del patrimoni.

OCUPACIÓ DE CATALUNYA

Des de l’Aragó, l’SDPAN va planificar l’ocupació de Catalunya. A partir de la caiguda de Lleida (abril de 1938) va intervenir a la ciutat, inventariant i assumint el control de béns culturals. Després de la Batalla de l’Ebre, aquestes actuacions s’estengueren a la resta del territori, especialment a Barcelona, on van aplicar el «Plan de ocupación». Un cop consolidat el control militar i administratiu, els equips de l’SDPAN es van dirigir als dipòsits republicans propers a la frontera francesa, des d’on van gestionar el destí de les obres evacuades durant la guerra.

Amb la fi de la guerra a Catalunya, el febrer de 1939, l’SDPAN va dirigir el trasllat cap a Barcelona dels béns que havien estat protegits i dispersats en dipòsits republicans. L’objectiu declarat era gestionar-ne el retorn, tot i que el procés va ser llarg i desigual. Entre el 18 de febrer de 1939 i el 23 de febrer de 1940, aquests materials van ingressar en cinc dipòsits principals: Depósito del Palacio Nacional, Depósito del Monasterio de Pedralbes, Depósito de la Calle de la Paja, Depósito del Palacio de Solferino i Depósito de la Caja de Pensiones.

LA DISSOLUCIÓ DELS DIPÒSITS

La documentació elaborada pels serveis de salvaguarda republicans permetia identificar, en la majoria dels casos, la propietat i l’origen dels béns concentrats. Un cop finalitzats els trasllats, l’SDPAN va iniciar el procés de devolució. Per facilitar-ne la identificació, es van organitzar exposicions en diversos municipis −especialment a Barcelona− perquè els possibles propietaris poguessin reconèixer les seves obres i reclamar-les. Tot i això, el retorn estava condicionat per una normativa restrictiva: calia presentar una sol·licitud formal, acreditar la titularitat i demostrar adhesió al règim.

Aquest sistema va excloure del procés persones exiliades, represaliades o mortes durant la guerra i la postguerra, fet que va impossibilitar la reclamació de nombroses obres. Les que no van ser reclamades, van quedar cedides provisionalment en museus o altres institucions públiques o privades, tal com establia la normativa franquista.

3ELS DIPÒSITS DE L’SDPAN AL MUSEU D’ART DE CATALUNYA

Entre 1939 i 1958, el museu va rebre, segons el moment de la recerca actual, 135 obres en dipòsit de l’SDPAN, agrupades en almenys nou remeses. Aquestes peces tenien orígens molt diversos: provenien d’institucions públiques, de l’Església i de col·leccionistes privats de Catalunya, però també incloïen obres que havien format part del Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París (1937) o d’exposicions organitzades per la Dirección General de Bellas Artes (1937-1938). La seva entrada al Museu queda acreditada per registres administratius de la Junta de Museus de Barcelona i per actes de dipòsit formalitzades per l’SDPAN.

Les etiquetes del revers permeten reconstruir el trajecte de l’obra durant la guerra i la postguerra. Las chicas de Claudia va ser confiscada per la Junta del Tesoro Artístico de la República espanyola i enviada al Departamento Especial de Información del Estado, fet que apunta una procedència madrilenya. Posteriorment, arran del trasllat del Govern republicà, va arribar a Barcelona. Amb l’ocupació de la ciutat, l’SDPAN se’n va fer càrrec −com indica l’etiqueta «Recuperado del enemigo»− i l’obra va passar pels dipòsits de Pedralbes i de la Caja de Pensiones. Pel fet de no ser reclamada, va quedar dipositada al Museu.

CARTEL·LA COMENTADA REMESA 1940

L’any 1940, el Museu d’Art de Catalunya registra l’entrada de vuit obres. Quatre provenien del Museo del Pueblo, un museu itinerant vinculat al programa cultural «Misiones Pedagógicas», creat pel govern de la Segona República per apropar l’art i el coneixement a comunitats rurals i allunyades dels centres culturals. Les obres havien estat localitzades l’any 1939 per l’SDPAN a l’edifici de la seu barcelonina del que havia estat el Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad de la Segona República.

4LES RESTITUCIONS

El paper exercit pel Museu com a dipòsit d’emergència −primer en el context de la Generalitat republicana i, després, sota el control de l’SDPAN− el va situar com a espai de recepció i custòdia d’obres en un moment excepcional de la Història. Aquest procés va configurar un fons complex, format per peces d’orígens diversos i, en alguns casos, de traçabilitat difícil. A partir dels anys noranta, en un nou context institucional i jurídic es van iniciar els processos de revisió i retorn d’obres dipositades per l’SDPAN. Fins avui, 19 obres han estat restituïdes als seus legítims propietaris.

Aquesta tasca, fonamentada en la recerca documental i la col·laboració entre institucions, forma part del compromís del Museu amb la transparència, la memòria i la gestió responsable del patrimoni.

Activitats

Activitat a l'entorn de l'exposició

19/02/202619/02/2026

'Del salvament republicà al control franquista: «Recuperado del enemigo»'

Activitat a l'entorn de l'exposició

22/03/202622/03/2026

Les claus de l’exposició '«Recuperado del enemigo». Els dipòsits franquistes al MNAC'

'Entrada de les obres d’art decomissades per a ser salvaguardades al Museu d’Art de Catalunya'. Palau Nacional, Barcelona, juliol 1936.

'Salvaguarda del patrimoni artístic català durant la guerra civil espanyola'. Incautacions instal·lades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, juliol 1936.

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Compra d'entrades online

A partir de l'1 d'octubre, horari d'hivern

Coneix la col·lecció del museu

Descarrega't l'App de Second Canvas

Connecta't a les xarxes socials

Resol el trencaclosques del museu

Notícies i comunicats

Professionals del turisme i empreses

Header menu

«Recuperado del enemigo». Els dipòsits franquistes al MNAC