El pintor i escultor Pere Llobera (Barcelona, 1970) respon a la proposta de dialogar amb el museu amb una acumulació d’obres pròpies, d’altres artistes i de la nostra col·lecció que giren a l’entorn de la idea de fracàs. L’art que es fa al marge de la història oficial, els artistes oblidats, les trajectòries truncades i els fracassos que ell anomena “de petita, mitjana i alta intensitat” estan presents en cada objecte d’aquesta instal·lació. Artistes de la contracultura catalana i amics de la infantesa troben ara i aquí un lloc al museu. La nocturnitat i l’alcohol impregnen sovint aquestes històries a les que també al·ludeix el títol extret de la novel·la “Vida privada” de Josep Maria de Sagarra.

Pere Llobera és un admirador de Munch, Goya i Brueghel (el vell), entre molts altres. Apassionat de les rareses, allò insòlit, la contracultura dels anys 60/70 i principis dels 80, la gent que es comporta com un “vers lliure”. La bohèmia, el teatre, el cabaret i la narcosi. Místics, eremites, Sant Francesc i els contes populars. L’art popular. Montserrat i la relació entre el Romanticisme i el paisatge. Les cases de pagès i les seves eines estranyes, els capgrossos i la bruixeria. Però, el classicisme li avorreix. Llobera diu que camina per Barcelona com un fantasma que només dialoga amb el que ja no hi és. I pensa que, a vegades, l’art menor ofereix més possibilitats de dialogar que el “gran art”. Per ell la seva obra és un magatzem de conflictes del qual vol fer net, i així poder ser feliç.

Veniu a veure la Visita creuada a les exposicions Liberxina i Supuració etílica de la pedra, el dissabte 23 de febrer a les 12 h. Activitat gratuïta amb reserva prèvia.

Amb agraïments especials a: Lluis Alabern, Max Andrews, David Armengol, Jordi Casanovas, Rosa Cortiella, Julieta Dentone, Sandra Figueras, Manel Gili, Sergi Ibañez i Roberto Ruiz.

• Pere Llobera. Supuració etílica de la pedra
• Presentació: Divendres 9 novembre a les 12h
• 9 de novembre - 3 de març de 2019
• Gratuït
• ESPAI EDUCART
• Programa de mà - pdf 615 Kb

Per saber-ne més podeu llegir l'article al blog Supuració etílica de la pedra o de com portar el fracàs al museu