Entre els segles XII i XIV es produeix a l’art medieval una transformació de temes iconogràfics i llocs de decoració que reflecteix, en gran part, els canvis que experimentava aleshores la societat europea. El desenvolupament de les ciutats i de la cultura urbana, el sorgiment d’un model cortesà-cavalleresc i el creixent paper de l’estament aristocràtic i dels nous grups socials com comitents es van acompanyar d’una explosió de la temàtica profana que es focalitza, en gran part, en la decoració dels palaus i els objectes de la vida domèstica. Barcelona i la col·lecció gòtica del Museu Nacional d’Art de Catalunya n’és, en aquest sentit, un bon exemple.

Tanmateix, la majoria dels temes profans gaudien ja d’una llarga història i havien format part des de sempre de la decoració dels espais sagrats. Per això, cal analitzar de quina manera temes com el Bestiari, les faules o la vida quotidiana passen del període romànic al gòtic i quines són realment les transformacions en el seu ús o percepció. Formats tant diversos com el palau, el claustre o els marges dels manuscrits litúrgics semblen convertir-se durant els segles XIII  i XIV en llocs privilegiats de la poètica profana.

En l’emergència d’aquesta figuració ens trobem a més moltes referències a la interculturalitat d’aquesta nova societat en expansió i als conflictes socials i religiosos que van caracteritzar els seu desenvolupament.

12 novembre
Avital Heyman (Assistent d'investigació, Israel Museum, Jerusalem), Les sirenes que canten: entre Ulisses i Babilònia

13 novembre
Térence Le Deschault de Monredon (Université de Genève), Adornar la casa a l’època gòtica: la pintura mural com a reflex d’una societat

19 novembre
Cèsar Favà (Museu Nacional d’Art de Catalunya), Del call a escena. Realitat i distorsió del jueu en l’art gòtic català

20 novembre
Carles Sánchez (UAB-Magistri Cataloniae), Marginalia, exempla i temes profans a la decoració palatina catalana dels segles XIII i XIV