Aquesta obra és un bon exemple de l'ús embrionari de la perspectiva lineal o monofocal: un punt de fuga sobre el qual convergeix la mirada de l'espectador, immòbil davant la composició. Així, s'ordenaven les formes i la mida dels objectes i les figures en una superfície plana, es generava un efecte il·lusori de profunditat i es donava versemblança a l'escena. A l'Anunciació, el paviment en forma de tauler d'escacs potencia l'eficàcia de la percepció visual.