Colom ingressa a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya el 1957. La seva activitat salonista s’inicia el 1958 i s’estén fins al 1960, moment en el qual renuncia explícitament a participar a concursos.

El primer grup d’imatges de 1957 correspondria al període entre el seu ingrés a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i la seva participació als primers concursos. Colom ha conservat aquest conjunts en una capsa que indica «les meves primeres fotografies».

Les imatges de Setmana Santa constitueixen el conjunt principal de l’activitat salonista de Colom. Amb algunes d’elles participa a concursos i les publica a revistes fotogràfiques. Les fotografies dels mariners i els piropos anticipen el treball de Colom als carrers del Barri Xino, la transició de les quals des de les imatges de les processons i altres rituals de la Setmana Santa queda reflectida en un petit conjunt de diapositives en color.

El grup El Mussol es crea el setembre de 1960. El formen quatre fotògrafs de Barcelona –Joan Colom, Jordi Munt, Enric Garcia Pedret i Ignasi Marroyo– i altres quatre de Terrassa ­–Josep Albero, Antoni Boada, Josep Bros i Jordi Vilaseca–. El grup té l’impuls i el suport Josep Maria Casademont, que presenta a la Sala Aixelà, que ell dirigia, les dues úniques exposicions del grup, el 1960 i el 1962.

La primera exposició té lloc un parell de mesos després que el grup es constitueixi com a tal, i és una mostra dels treballs individuals en curs de cadascun dels autors.

La segona exposició, la de 1962, és un reportatge sobre el IV Rally de cotxes antics de Sitges, i es du a terme en gairebé dues setmanes. Es presenta com un «reportatge col·lectiu», en el qual «a cap de les fotografies figura el nom del seu autor (...), volen que l’autor de totes sigui simplement El Mussol», i és el resultat d’una «estricta labor d’equip».

Alguns membres d’El Mussol participen en l’equip de rodatge del documental sobre el pintor Josep Maria de Sucre, realitzat per Francesc de Lasa el 1964.

Es presenta el nucli central de l’activitat de Colom feta majoritàriament amb la càmera oculta: disparant amb la càmera a la mà, per sota la cintura i sense mirar pel visor. És en aquesta obra en la qual es basa el seu reconeixement com a gran fotògraf. Està formada per diversos conjunts, el nucli de la qual són les cinquanta fotografies presentades a l’exposició d’Aixelà el juny de 1961, titulada El carrer. Partint de la seqüència temàtica de l’exposició, que començava amb nens i personatges al carrer i acaba amb l’entorn de la prostitució al Barri Xino, mostrem els conjunts següents:

• Un primer grup d’imatges de gent del carrer, vinculat estèticament a les imatges del públic anònim dels rituals de Setmana Santa i que inclou una quantitat considerable d’imatges de nens.
• Les cinquanta imatges de l’exposició d’Aixelà, presentades en el mateix ordre en què van ser exposades al seu moment.
• El gruix d’imatges de l’entorn de la prostitució que es va publicar al llibre de Camilo José Cela, Izas, rabizas y colipoterras, aparegut a la cèlebre col·lecció Palabra e Imagen de l’editorial Lumen, el 1964.
• La pel·lícula de 8 mm que Colom va dur a terme cap a 1960 en paral·lel a les seves fotografies. Es tracta d’un experiment cinematogràfic puntual, filmat amb el mateix mètode de càmera oculta.

Onze fotògrafs espanyols a París és una iniciativa impulsada pels serveis oficials del turisme francès a Barcelona, i coordinada pel fotògraf Eugeni Forcano, en la qual participen, a més de Colom i Forcano mateix, Oriol Maspons, Andreu Basté, Leonardo Cantero, Gabriel Cualladó, Joan Cubaró, Francisco Gómez, Ramon Masats, Xavier Miserachs i Francisco Ontañón.

La intenció és generar imatges promocionals de París que fugissin de la fredor i els tòpics de la propaganda turística oficial, del catàleg dels monuments i que mostressin la vida quotidiana.

Els fotògrafs treballen a París durant una setmana, el maig de 1962. L’exposició, formada per prop d’un centenar d’imatges, es presenta a Aixelà del 6 al 18 de novembre d’aquell mateix any i a la Galeria Biosca de Madrid, del 10 al 31 de desembre. A més de les ampliacions, Cantero presenta un elaborat àlbum de fotografies titulat Gentes de París, on inclou una selecció bastant més àmplia que la que penja a la paret.

La col·laboració de Colom amb Ignasi Marroyo s’inicia en el marc de les sortides fotogràfiques del grup El Mussol, però adquireix un caràcter diferent, orientat a la professionalització. En el cas de Colom, la professionalització es frustra. Contràriament, Marroyo manté certa activitat professional en traslladar-se a Rubí el 1964. De les col·laboracions de Colom i Marroyo destaquen les seves activitats per al Correo Catalán el 1964, amb el reportatge del Somorrostro com a obra central, i el seu projecte sobre el món taurí per a un llibre que finalment no prospera.

Es presenta també un reportatge de Colom sobre algunes instal·lacions de la fàbrica SEAT, fet amb càmera de gran format. Aquest és l’únic testimoni que queda de la seva activitat amb aquest tipus de càmera, presumiblement una Linhof que va adquirir per revendre-la poc temps després.

El reportatge clandestí d’un judici per a la revista Gaceta Ilustrada es va dur a terme per encàrrec d’Oriol Maspons, fotògraf de la revista. La pràctica de la presa clandestina vincula Colom amb els mètodes detectivescos i la premsa sensacionalista. Donada la seva reconeguda habilitat adquirida en el Barri Xino, Maspons hauria demanat a Colom obtenir clandestinament fotografies del judici de l’assassinat del senyor Rovirosa, un cas conegut popularment com el crim del carrer Aragó. Es tracta d’un crim amb trets de novel·la negra, perpetrat el novembre de 1962, que va gaudir d’un ampli ressò a la premsa de l’època i que va generar molta atenció ciutadana. Colom va obtenir un passi de premsa i va fer les fotografies ocultant la càmera sota una gavardina. Algunes de les imatges es publiquen a la revista el març de 1964.