Obres comentades: De precursors a cecs
11 - Diego de la Cruz (act. a Burgos)
Crist de Pietat entre els profetes David i Jeremies
c. 1495-1500. Oli sobre taula
Els tres personatges porten cadascú un filacteri: la de Crist Baró de Dolors al·ludeix a la Passió, les dels dos profetes a l’Encarnació. Des del segle XIII es constata l’associació visual entre la figura de David i la imatge del Baró de Dolors, emblema del triomf de Crist sobre la mort. Segons les escriptures, David, monarca i profeta veterotestamentari, era un herald de la resurrecció de Jesús.
Donació de la família Várez Fisa, 2013.
Museo Nacional del Prado, Madrid.
HEBREW MS. 6
12 - Matfre Ermengaud de Béziers
Breviari d’Amor, El diable impedeix als jueus la comprensió de les
Escriptures
c. 1375-1400. Pergamí il·luminat
Les figures dels Pares de l’Església il·lustren les profecies messiàniques. Al seu costat apareix una imatge eloqüent: un diable bena els ulls d’un jueu i l’impedeix llegir un llibre. La ceguesa expressa la idea de l’entossudiment del judaisme davant les Escriptures. Com resa el títol en català que encapçala la imatge: “el jueu cec no entén la profecia”. Per remarcar-ho es transcriu el text sagrat en hebreu.
The British Library, Londres. MS. Yates Thompson 31
13 - Taller palentí
Synagoga
c. 1250-1300. Fusta policromada
Cegada per una bena i amb el cap inclinat en un gest de tristesa, aquesta elegant personificació de la Sinagoga simbolitza per als cristians la derrota de l’Antic Testament. Com la talla de l’Església exposada aquí, procedeix probablement d’un Calvari castellà. La Sinagoga va regnar en temps passats, però el seu temps ha finit: la seva corona l’ostenta ja l’Església, que governa a l’espera de la segona vinguda de Crist.
Col·lecció «El Conventet», Barcelona
14 - Fernando Gallego (act. a Castella)
Crist beneint
c. 1494-96. Oli sobre taula
Als costats de Crist entronitzat se situen les al·legories de l’Església, una jove coronada de llorer que du un calze i sosté un estendard crucífer, i de la Sinagoga, una vella decrèpita encegada i amb la seva banderola trencada. El groc de la divisa i del vestit és un signe negatiu: des del segle XIII, aquest color es va relacionar amb la mentida i la traïció. D’aquí la seva associació amb Judes i, mitjançant una òbvia voluntat infamant, amb el judaisme i la Sinagoga.
Museo Nacional del Prado, Madrid
15 - Taller palentí
Ecclesia
c. 1250-1300. Fusta policromada
L’al·legoria de l’Església és una jove reina que afirma la seva autoritat a la terra: està coronada i vesteix dalmàtica, casulla i alba. A jutjar per l’orifici visible a la seva mà dreta, devia dur un estendard o un calze. Església i Sinagoga són personificacions, però les audiències medievals les van veure com personatges concrets. Més encara, constitueixen l’herència viva de l’Església dels primers segles, de l’Església apostòlica que lluita i pateix persecució.
Col·lecció «El Conventet», Barcelona
16 - Matfre Ermengaud de Béziers
Stabat Mater
c. 1375-1400. Pergamí il·luminat
El text del Stabat Mater Dolorosa («La Mare de peu de la creu») és una seqüència litúrgica atribuïda al franciscà Jacopone da Todi (s. XIII). La seva popularitat i bellesa poètica l’han convertit en una de les composicions més musicades de la litúrgia catòlica. L’Església la canta avui en la festa de la Mare de Déu dels Dolors, el 15 de setembre.
The British Library, Londres. MS. Yates Thompson 31
17 - Cercle de Ferrer i Arnau Bassa
Vida de sant Ramon de Penyafort
c. 1350-1400. Pergamí il·luminat
La miniatura il·lustra una llegenda relacionada amb la vida de sant Ramon de Penyafort, dominicà català. Segons aquesta, Ramon, que es trobava a Montpeller quan va rebre la crida del Senyor, va córrer a Poblet per fer la seva confessió i morir a l’abadia cistercenca com a penitent. La tradició narra que, mentre els frares el traslladaven al monestir, la mula que carregava el cos de sant Ramon va quedar-se gairebé parada davant del convent de Sant Bernat de Comenges, a 15 quilòmetres de Poblet.
Biblioteca del Monestir de Poblet, Tarragona. Arxiu i Biblioteca del Monestir de Poblet
18 - Nicolás i Martín Zahortiga
Crist entre els doctors (del retaule de Santa Maria de Borja)
1465-77. Tremp sobre taula
A diferència de la majoria de les representacions d’aquest tema, aquí els sacerdots jueus escolten atentament les paraules de Jesús. Cal observar que, en lloc de dur la capa jueva, se’ls caracteritza amb uns barrets orientalitzants semblants als utilitzats pels musulmans valencians i aragonesos. Una fórmula iconogràfica que permet assenyalar visualment la frontera religiosa que separa els jueus dels cristians.
Museo de la Colegiata de Santa María, Borja (Saragossa)
19 - Cercle de Jaume Cascalls (actiu a Catalunya)
Tríptica de l’Alcorà, Suïcidi de Sant Ramon de Penyafort
c. 1380-1410. Tempera sobre taula
A la part dreta, Sant Ramon renyit a un munt de fustes. Al fons, un home està penjant-lo. Als dos panells laterals hi ha escenes de la vida del sant. Aquesta obra presenta influències de l’art flamenca, especialment en el realisme de les figures i en l’ús de la perspectiva atmosfèrica. Els colors tenen una gran intensitat i són aplicats amb una pinzellada rica en contrastos lumínics.
Monestir de Sant Ramon de Penyafort, Barcelona
20 - Mestre de Sant Jordi i la princesa
Sant Jordi i la princesa
c. 1370-1390. Tècnica mixta sobre taula
Aquesta taula forma part del conjunt d’escenes que il·lustren la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya. Al fons, el drac atacant i, davant d’ell, Sant Jordi vestit de cavaller i muntat en un cavall blanc. Aquesta imatge de Sant Jordi està considerada una de les millors de l’art gòtic català. La seva autoria, que se sospita podria ser la del Mestre de Sant Jordi i la princesa, és anònima.
Museo Nacional del Prado, Madrid