A partir de finals del segle XIII, en el context d’una violència sistèmica contra els jueus, es va desenvolupar una variada iconografia antijueva. Hi trobem des de retrats concebuts a partir de caricaturitzacions i signes denotatius (indumentàries i rodelles), fins a escenes que presenten els jueus com enemics de la fe cristiana. Com a la resta de l’Occident europeu, a més d’expressar intolerància i prejudicis, sovint la promoció d’aquestes imatges infamants obeeix a estratègies d’afirmació de la identitat cristiana. Només cal fixar-se en les escenes amb actes de profanació d’imatges de culte i de l’hòstia o en els cicles de la Passió. Des d’un punt de vista cristià, moltes d’aquestes representacions van ser considerades un mitjà eficaç per ratificar creences que havien desvetllat una gran controvèrsia en el si de l’Església, com el culte a les imatges i a l’Eucaristia, o per difondre devocions de caràcter cristocèntric. La deformada imatge del jueu com a profanador i deïcida va ser un reflex del mirall cristià; una manifestació de les creences, pors i ansietats dels fidels de l’Església romana.

Miracles eucarístics

La coincidència d’un creixent clima antijueu amb el desenvolupament del culte a l’Eucaristia –en auge des de la institució de la festa del Corpus Christi el 1264– va propiciar l’aparició de nombrosos libels que acusaven els jueus de profanar l’hòstia. Al marge dels detalls particulars de cada incriminació, totes presenten un tret comú: els jueus agredeixen una sagrada forma que miraculosament comença a sagnar. Com va succeir amb els debats sobre les imatges, les representacions d’hòsties sagnants van ser un mitjà eficaç per divulgar un concepte teològic tan complex i polèmic com el de la presència real de Crist en l’hòstia consagrada durant la missa. El revers va ser la creixent estigmatització del poble jueu.

Guillem Seguer (?), Retaule del Corpus Christi de Vallbona de les Monges, c. 1335-4

Tremp, relleus d'estuc, daurat amb pa d'or i full metàl·lic colrat sobre taula, 108,8 x222 cm

Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC 9920

A la Passió

A la literatura medieval contra els jueus, l’atenuant esgrimit per sant Agustí sobre la ignorància dels jueus durant la Passió de Crist –segons el sant, no veien que ell era el fill de Déu– va anar donant pas progressivament a la idea que havien actuat amb plena consciència i que, per tant, eren culpables d’un autèntic deïcidi. Una acusació tan terrible va tenir ressò en textos i imatges realitzades en el marc de diferents moviments devocionals baixmedievals que promulgaven una aproximació empàtica a la Passió de Crist. El recurs era simple: amb l’accentuació de la maldat dels jueus es buscava augmentar el sentiment de commiseració i dolor dels fidels cristians davant el patiment de Crist. La intensitat de les imatges va ser fluctuant, i va abastar un espectre que transita des de l’estrictament incriminatori a l’antijudaisme més descarnat.

                                Alfonso de Sedano, Ecce Homo, c. 1495-96

                                Oli sobre taula, 141 x 148 cm

                                Burgos, Museo Diocesano de la Catedral de Burgos. Foto Imagen M.A.S

El poder de les imatges

Al segle XIII, les històries d’icones, crucifixos i estàtues de la Mare de Déu que prenen vida van servir a l’Església per legitimar el culte de les imatges davant tots aquells que consideraven que era una pràctica idolàtrica. En aquest context, la imaginació cristiana va convertir els jueus en protagonistes de violentes profanacions que feien ressaltar la naturalesa miraculosa de les imatges. Moltes d’elles són històries inspirades en narracions procedents de Bizanci o incloses en repertoris europeus que reflecteixen molts dels mites contra els jueus, des de la seva associació amb el diable fins a les acusacions de profanació d’imatges i crims rituals.

                                               Juan de la Abadía el Vell, Profanació del Crist de Beirut, c. 1500

                                               Oli sobre taula, 83,6 x 69,8 cm

                                               Nova Orleans, The New Orleans Museum of Art, Bequest of Mr. Lynn Dinkins, 38,3