Amb aquest cicle de conferències i de la mà d’experts, els Amics aprofundirem en les tres tesis a l’entorn de les quals gira l’exposició Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona que actualment acull el Museu Nacional i que aborda la vida i l’obra de Lluís Borrassà.

• Lluís Borrassà i el creixement del retaule

Dijous 11 de maig (Sessió en castellà)

A càrrec de Justin Kroessen, doctor en història de l’art i professor d’història de l’art.

El Retaule de Santa Clara és una obra mestra de Lluís Borrassà que es conserva al Museu Episcopal de Vic i és considerat un dels millors testimonis del gòtic internacional a Catalunya. En aquesta conferència els Amics tindrem l’oportunitat de conèixer en profunditat l’estructura que segueix aquest retaule de més de sis metres d’alçada i un total de vint-i-cinc escenes i figures individuals. Cal mencionar que a la resta d’Europa no s’estaven elaborant retaules de tanta envergadura. Borrassà s’inspira en obres italianes i franceses, però amb encàrrecs com aquest supera els seus referents. Això acabarà suposant un important impuls pels retaules hispànics del gòtic tardà, propis de l’art peninsular.

• Artistes esclaus a Catalunya en els temps de l’art gòtic

Dijous 18 de maig 

A càrrec de Pere Beseran, professor titular del Departament d’Història de l’Art de la UB.

Encara que l’esclavisme havia deixat de tenir el paper central en el funcionament de la societat i l’economia que havia tingut en l’antiguitat romana, a l’edat mitjana hi continua havent esclaus, i al món occidental n’hi haurà fins al segle XIX. La documentació catalana dels segles XIV i XV ens presenta abundant informació sobre dones, homes i nens comprats i venuts, destinats a servir als seus amos en tasques més o menys dures que no exclouen l’especialització professional. Així, alguns esclaus d’artistes medievals van esdevenir mestres solvents en escultura, pintura o arquitectura mentre treballaven al servei dels seus amos, alguns van desenvolupar una carrera autònoma com a homes lliures. En el panorama del gòtic català podem destacar tres figures singulars d’aquesta mena: l’escultor Jordi de Déu, el pintor Lluc Borrassà i l’escultor i Jordi Safont, mestre de l’obra de la seu de Lleida. En el context de l’exposició al Museu Nacional sobre Lluís Borrassà, abordarem la figura del seu esclau Lluc i aprofitem per emmarcar-lo entre altres artistes que van patir una situació similar d’esclavatge, amb els diversos matisos que cada cas ens planteja.

• La pintura gòtica catalana a través dels dibuixos de Josep Puiggarí

Dijous 25 de maig

A càrrec d’Estefania Piñol, doctoranda en història de l’art de la UAB.

Josep Puiggarí (1821-1903) va ser un erudit personatge barceloní que es va dedicar a l’estudi de la indumentària històrica mitjançant la còpia d’obres d’art antic, amb un particular interès per l’època medieval. Els seus àlbums de dibuixos es conserven exposats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i destaquen pel seu valor artístic i documental, tret que aporten noves pistes per a l’estudi de la pintura gòtica catalana.

#AmicsMuseuNacional