Marianne Breslauer (Berlín, 1909 – Zuric, 2001) va pertànyer a una generació de dones fotògrafes que van saber aprofitar les llibertats que els va brindar la República de Weimar. La seva obra és un exemple notable de l’anomenada «nova fotografia» i es troba en importants col·leccions. Per primera vegada, tenim l’oportunitat de veure al nostre país la seva obra, que inclou la majoria de les fotografies que va fer, a la primavera de 1933, durant un viatge per Espanya (Girona, Barcelona, Sant Cugat, Montserrat, els Pirineus, Pamplona i Sant Sebastià) i Andorra, en companyia de l’escriptora suïssa Annemarie Schwarzenbach (1908-1942). Gairebé cap d’aquestes instantànies es va poder publicar al seu moment a Alemanya a causa del règim Nacionalsocialista, ja que era jueva. La seva prometedora carrera es va veure truncada per l’emigració i l’exili, però, malgrat la seva curta trajectòria (1927-1938), el seu nom i les seves obres formen ja part de la història de la fotografia.

Quan en una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Catàleg de l'exposició

Per saber-ne més: Les fotografies de Marianne Breslauer del viatge al nostre país el 1933

#Breslauer