Aquesta primera exposició monogràfica dedicada a Lluís Borrassa (doc. 1380-†1424/1425) es gesta arran de l’ingrés de dues pintures de l’artista a la col·lecció. Adquirides l’any 2020 per la Generalitat de Catalunya a proposta del museu, la Vestició de sant Pere Màrtir i la Decapitació dels familiars de sant Hipòlit han cobert l’escassa representació que hi tenia el pintor, un dels principals del gòtic català.

Retrobades al mercat artístic, totes dues obres procedeixen de dos retaules de la catedral de Barcelona, un dels grans monuments de l’època, aleshores en construcció. L’exposició les presenta en el context de la producció de l’artista per a aquest temple, reunides amb bona part de la documentació i dels vestigis artístics coneguts: un esplèndid grup de taules, desmembrades i disperses, en part conservades en col·leccions privades. Tot  plegat son els testimonis d’una realitat pretèrita, parcialment coneguda, que ara es troba en plena recuperació gràcies als estudis i les troballes dels darrers anys.

Lluís Borrassà és el membre més eminent d’una nissaga de pintors gironins, en actiu durant més d’un segle. Format probablement al taller patern, es documenta per primer cop el 1380 com a pintor de Girona i “regent en fer vidrieres” de la catedral de la ciutat.

Poc després s’estableix a Barcelona, on acaba dirigint l’obrador pictòric més fèrtil i influent de la Catalunya del seu temps. Al llarg de més de quaranta anys hi assumeix tasques diverses, si bé excel·leix en la pintura de retaules, amb una cinquantena d’encàrrecs coneguts.

Pel seu obrador passen nombrosos col·laboradors i aprenents, la presència dels quals pot explicar certes diferències en la seva obra. Entre ells sobresurt Lluc, un dels seus esclaus –tenir-ne era un fet habitual a l’època-, adquirit l’any 1392 i alliberat després de la mort del mestre.

El vincle del pintor amb aquest temple abasta bona part de la seva carrera professional. L’any 1396 ja rep un pagament per haver comprat una quantitat de pigment blau i per haver policromat part de la trona de fusta del cor, realitzada per l’escultor Pere Sanglada i iniciada el 1394.

Fins avui, però, la seva empremta principal es localitza en quatre retaules, tots desmuntats a l’època moderna i coneguts parcialment. Els dos primers van ser fets per a les capelles de sant Antoni Abat i de sant Andreu de la girola. Els altres dos, dedicats a tres sants i d’estructura similar, van ser costejats per dos membres de la família Despujol i van ser respectivament emplaçats a les capelles de santa Marta i de sant Llorenç de la nau.

El retaule de sant Antoni Abat

1403-1406

Va ser promogut per Valença, vídua del paraire Bernat Moner, que el 1400 va fundar un benefici eclesiàstic a la capella de sant Antoni, és a dir, va assignar-hi una renda perpetua per al culte.

El 1403 Borrassà va signar el contracte per la pintura del retaule, un cop fet el suport de fusta. L’últim pagament de les 70 lliures (16800 diners) del cost total, inclosa la pintura de la sagristia posterior, va efectuar-se el 1406.

No es coneix cap vestigi d’aquest conjunt de tres carrers i tres pisos, similar al de l’estructura metàl·lica adjunta. Sant Antoni n’ocupava el compartiment central, coronat pel Calvari i flanquejat per les escenes de la seva vida. Al bancal hi havien d’haver mitges figures entorn al Crist de Pietat, si bé fonts posteriors al·ludeixen a un cicle de la Mare de Déu.

Cap a 1400-1410

La construcció d’un nou retaule a la capella de sant Andreu, a inicis del segle xx, va comportar el desmuntatge del conjunt barroc precedent i, alhora, el descobriment de vestigis pictòrics de l’antic retaule gòtic, que hi havien estat usats com a elements constructius. D’aquí que el seu estat sigui tan parcial o que conservin restes de daurat o d’estries al revers.

Assignats a Borrassà i datats relativament pel seu estil, aquests fragments han de pertànyer al retaule de sant Andreu que degué pagar el prohom barceloní Joan Sabastida. Aquest era compost per un compartiment central amb sant Andreu entronitzat i diversos episodis de la seva vida en els carrers laterals. El Calvari o l’Àngel amb els instruments de la Passió de Crist (Arma Christi) en completaven la temàtica.

1414-1421

El 1408, l’apotecari Guillem Despujol va fundar un benefici de sant Domènec i Sant Pere Màrtir, els principals de l’orde dels dominicans, a la capella de santa Marta de la catedral. Més tard, en el seu testament (1414), va fer constar la voluntat d’erigir-hi un retaule dedicat als tres sants, que inclogués l’escut propi i el de la seva esposa Constança.

La documentació del segle xvi descriu l’estructura i la distribució temàtica d’aquest retaule, que com de costum era protegit per una cortina. Malauradament, tan sols en coneixem la taula central i el Calvari que en origen el sobremuntava. I, d’entre totes les escenes narratives que tenia, a dia d’avui només han aparegut quatre dels sis compartiments dedicats a sant Pere Màrtir.

1419-1420

Temps després d’haver estat realitzada l’estructura de fusta, Borrassà en va pactar la pintura amb el canonge Ferrer Despujol el 17 de febrer de 1419. L’encàrrec incloïa la policromia de la sagristia de la capella i tenia un cost de 85 lliures barceloneses (20400 diners), que havia de percebre en acabar, la Pasqua de l’any següent. El 30 de maig de 1420, Despujol va fundar el benefici de sant Hipòlit.

D’aquest retaule, per ara només se n’han localitzat cinc taules. Tanmateix, se’n té notícia de tres més, dedicades a sant Llorenç: la flagel·lació, el martiri a la graella i, possiblement, el Baptisme de sant Hipòlit. Els documents del segle xvi també informen en aquest cas de l’estructura del conjunt i de la distribució dels temes representats.