Els governants de Roma van utilitzar la moneda com un mitjà idoni per difondre la imatge pública de l'Estat romà d'acord amb els seus interessos. En aquesta exposició es presenta una selecció de monedes de les col·leccions del Gabinet Numismàtic de Catalunya que mostren l'evolució del missatge iconogràfic de les encunyacions romanes des de les primeres emissions del segle III aC fins a les del segle IV dC. Aquests materials numismàtics es presenten acompanyats d'objectes de luxe d'època romana del Museu d'Arqueologia de Catalunya relacionats amb la vida domèstica, religiosa i militar de l'aristocràcia romana que tenia el poder.

La República romana va elegir per a les seves primeres emissions unes iconografies que mostraven un Estat en expansió, protegit pels déus. Al llarg del segle II aC el missatge monetari es va diversificar per incorporar tipus que feien referència a les gestes i a les divinitats protectores de les famílies de la nobilitas romana que controlava el poder. L'any 44 aC, Juli Cèsar va ser nomenat Dictator perpetuo i el Senat romà li va concedir l'honor de gravar la seva efígie en les monedes, a la manera dels monarques hel·lenístics i en contra de la tradició republicana. Així es va iniciar el costum d'exaltar la figura dels governants a les monedes, que va perdurar fins a la fi de les emissions romanes.

Al llarg de l'època imperial va ser habitual gravar a l'anvers de les monedes el retrat de l'emperador, el qual solia aparèixer amb els títols d'Imperator i d'Augustus, a més de Dominus en època baiximperial. L'exaltació de l'august també va ocupar sovint els reversos de les monedes. En aquests casos l'emperador era el protagonista d'escenes en què apareixia, per exemple, donant la mà als déus, com a militar victoriós o repartint regals entre els ciutadans. La família de l'emperador també va tenir una presència significativa en les imatges monetàries. Sobretot es van honorar els hereus, que apareixien designats com a Principes iuventutis o Caesares, i la figura de la dona es va posar en relleu, sobretot durant l'alt imperi, a causa de la importància que tenia en la successió hereditària del poder.

A més de l'exaltació de l'emperador i de la seva família, la selecció de les imatges dels reversos estava orientada a realçar els valors tradicionals de l'Imperi. La personificació de les virtuts de Roma va ser un tema constant, així com la representació dels déus tradicionals, que només van desaparèixer de les monedes al segle IV dC, amb el reconeixement del cristianisme. Un altre valor a promocionar va ser la cohesió territorial de l'Imperi. L'exèrcit era una institució fonamental per mantenir-la, i per això l'exaltació del poder militar de Roma i la victòria sobre l'enemic ocupava bona part dels reversos de les emissions. Eren missatges propagandístics que, en èpoques de crisi, servien per ocultar la inestabilitat política, econòmica o militar de l'Imperi.