Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or

Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or

Print
Preu: 
4 €
Comissariat: 
Joan Yeguas
Ubicació: 
Sala d'exposicions temporals 2
PDF icon Dossier de premsa - pdf 1,31 Mb

Dossier de premsa - pdf 1,31 Mb

Tab Group

Mestre de Stirling-Maxwell, Natura morta amb cistella de fruites, carabassa i raïm, c. 1615-1625. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Una de les natures mortes més tradicionals és el rebost d’una casa de pagès. Una composició agradable a la vista on es disposen una sèrie de productes de la natura, ja sigui de manera ordenada o mig improvisada. Al darrere d’aquestes escenes s’amaga el missatge, sovint mitificat, de la vida senzilla i tranquil·la que duien els camperols.
Juan van der Hamen, Natura morta de fruites i gerra, 1626. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Una versió modernitzada del concepte del rebost rústic són les lleixes graonades de Van der Hamen. Una novetat potser produïda amb l’arribada a Madrid de l’erudit Cassiano dal Pozzo, l’any 1626, qui coneixeria els comentaris de Plini el Vell sobre obres similars de l’antiga Roma.
Pedro de Camprobín, Plat de figues, c. 1656. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les pintures de petit format on veiem un plat o una panera amb fruita rarament són obres autònomes. Habitualment, acostumen a ser un esbós preparatori o un retall d’una natura morta (o d’un episodi historiat) de mides més grans: constitueixen un detall enfocat d’una composició superior.
Tomás Hiepes, Natura morta amb fruita i gerro amb flors, c. 1645-1650. Museu Nacional d’Art de Catalunya. En una altra variant de natura morta el rebost passa a la taula i juntament amb els aliments es representen rics objectes de l’aixovar domèstic, de vegades, fins i tot, gerros de flors. Un subgènere que respon al gust d’una clientela amb poder adquisitiu que amb aquesta mena de pintures vol mostrar-lo al món.
Tomás Hiepes, Quatre natures mortes circulars, c. 1649. Un format innovador per a la pintura espanyola de mitjan segle XVII són les natures mortes on un paisatge atmosfèric serveix de teló de fons per a fruites i verdures. Derivats del món flamenc i italià, foren usuals en els anomenats bodegons de temporada, vinculats a les estacions de l’any.
Juan de Arellano, Cistella de flors, c. 1670. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un subgènere important i comercial fou el dedicat als gerros de flors, amb pintors especialitzats en aquest àmbit. Són obres que descriuen amb detall tant les plantes com el recipient que les acull, amb un clar vessant decoratiu. Sovint també s’hi poden amagar algunes interpretacions simbòliques.
Mestre de les Vanitas escrites, Vanitas, c. 1650. Museu Nacional d’Art de Catalunya. La vanitas il·lustra una reflexió sobre la fugacitat i vanitat de la vida mitjançant la representació d’objectes que al·ludeixen al caràcter transitori de l’existència humana. Hi apareixen símbols relacionats amb el desig de ser lloat (per la riquesa, el poder o el coneixement) i d’altres referits als plaers terrenals o els vicis.
Juan van der Hamen, Card amb panera de pomes, pastanagues, poncem i taronges penjade, 1622. Museu Nacional d'Art de Catalunya
Antonio Ponce, El mes de maig, 1635-1640. Museu Nacional d'Art de Catalunya