Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea
Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea
La presentació de l’exposició Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea que es pot visitar a la sala d’exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional, ha propiciat la presentació d’una acurada selecció de llibres vinculats al fenomen de les històries metàl·liques i que es poden contemplar a l’espai d’exposicions de la Biblioteca. D’aquesta manera es tornen a reunir unes obres -els llibres i les medalles- que en la tradició del col·leccionisme històric europeu es guardaven juntes per potenciar així la seva interrelació. Cal no oblidar que la producció i la difusió de les històries metàl·liques sempre va tenir aquesta doble dimensió metàl·lica en forma de medalles i impresa en forma de llibres il·lustrats al llarg dels segles XVII al XIX.
La medalla és un producte genuí del Renaixement que va néixer inspirat en les monedes clàssiques. Aquestes, fins al segle XVIII, van rebre la denominació genèrica de medalles. La formació de col·leccions numismàtiques, molt sovint associades a les grans biblioteques, va proveir de models abundants els artistes i els governants tant per observació directa de les peces originals com, més sovint, a través dels gravats que les reproduïen en llibres. La producció de sèries de medalles commemoratives pretenia emular, d’alguna manera, l’antiga Roma i donar sentit a la idea que els monarques moren, els imperis cauen però la medalla perdura en el temps. Es tractava, per tant i en bona mesura, d’un art oficial al servei del poder.
1.1. El gabinet numismàtic i d’antiguitats dels electors de Brandenburg. Lorenz Berger, Thesaurus brandenburgicus selectus: sive, gemmarum, et numismatum graecorum: in cimeliarchio electorali brandenburgico, Colònia, 1696.
1.2. La col·lecció de moneda antiga de Lluís XIV de França. Numismata moduli maximi vulgo medaglioni ex cimeliarchio Ludovici XIV potentissimi Monarchae ad exemplar parisiense [...], Londres, 1704.
1.3. El repertori de models de les medalles es va ampliar molt gràcies al desenvolupament d’al·legories i d’emblemes. Cesare Ripa, Iconologia, vol. 4, Perugia, 1766.
En les dècades a l’entorn de 1700 apareixen les principals històries metàl·liques impreses arreu d’Europa, algunes eren factícies, és a dir, organitzaven en una col·lecció peces en origen sense cap relació. D’altres, eren fruit d’un programa molt complex pensat de manera integral. La medalla commemorativa en ambdós casos es va convertir en un element fonamental tant per explicar el relat històric com per construir-lo i difondre’l. En el Gabinet d’Antiguitats que la família Salvador tenia obert al carrer Ample de Barcelona, per exemple, sabem que s’hi exposava la història metàl·lica de Lluís XIV.
Els diversos sobirans es van afanar per encunyar i difondre les seves medalles i, sovint, s’hi enfronten en guerres metàl·liques com Guillem d’Orange (1672-1702), stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos i rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda o el mateix Carles d’Àustria (1685-1740), pretendent al tron hispànic i després emperador, contra Lluís XIV de França (1643-1715).
2.1. Les portades al·legòriques de les històries metàl·liques solen retre un discret homenatge a la premsa de volant que permetia multiplicar l’encunyació de les medalles. Gerard van Loon, Histoire metallique des XVII provinces des Pays-Bas depuis l’abdication de Charles-Quint, jusqu’à la paix de Bade en MDCCXVI, vol. 1, La Haia, 1732 .
2.2. Les medalles de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió tenen Barcelona com a protagonista. Gerard van Loon, Histoire metallique des XVII provinces des Pays-Bas [...], vol. 5, La Haia, 1737.
2.3. La història metàl·lica del jesuïta Menestrier es va avançar a l’edició oficial de Lluís XIV. Se’n va arribar a fer una edició pirata als Països Baixos que introduïa medalles ofensives per al Rei. Claude-François Menestrier, Histoire du roy Louis le Grand par les medailles, emblêmes, devises, jettons, inscriptions, armoiries et autres monuments publics, París, 1693.
Al llarg del segle XVIII el model de les històries metàl•liques, perfectament establert en forma de sèries de medalles i també de llibres il•lustrats i comentats, va continuar prosperant i va trobar el darrer exponent en el neoclassicisme de l’Europa napoleònica. Els anys posteriors a la caiguda de l’imperi no només van veure aparèixer respostes a la sèrie oficial napoleònica sinó, sobretot, la divulgació de les sèries metàl•liques destinades al col•leccionisme privat. Aquestes van ser impulsades per editors particulars amb sèries dedicades, per exemple, als grans personatges de la història.
3.1. Una part de la gran història metàl•lica de Napoleó no va passar dels dibuixos preparatoris, de manera que només parcialment va ser encunyada. Ernest Babelon, Les Médailles historiques du regne de Napoléon le Grand, Empereur et Roi, préparée par la Classe d’histoire et de littérature ancienne de l’Institut impérial dessins de Chaudet et de Lemot, París, 1912.
3.2. Nicolas-Guy-Antoine Brenet i François Fréderic Lamot. L’alcalde de París visita Napoleó a Schönbrunn, 1805
3.3. La Gran Bretanya també va disposar d’una història metàl•lica, encunyada i impresa, contraposada a la de Napoleó i empresa per iniciativa privada. James Mudie, An Historical an critical account of a grand series of national medals, Londres, 1820.
3.4. Algunes de les sèries de medalles, adquirides per subscripció, disposaven de monetaris per guardar les peces. James Mudie, An Historical an critical account of a grand series of national medals, Londres, 1820.