Jump to navigation
Cerca a la col·lecció
Cerca a l'arxiu
Dossier premsa (pdf - 3,76 Mb)
Projectes d'artista: un projecte d'Archivo F.X. amb Pedro G. Romero i la col·laboració de Lola Lasurt, Patricia Gómez & María Jesus González i Álvaro Perdices.
A les sales dedicades a la Guerra Civil, a la col·lecció d’art modern, s’exposaran els treballs d'Archivo F. X. al voltant de les anomenades chekas psicotècniques d’Alphonse Laurencic instal·lades als temples dels carrers Vallmajor i Zaragoza de Barcelona i al convent de Santa Úrsula de València entre 1937 i 1939.
La instal·lació inclourà material documental, fotografies, films i bibliografia que n'expliquen la funció i el significat.
Aquesta instal·lació s’emmarca en el treball realitzat per l’artista Pedro G. Romero des de finals dels anys 90 sobre les chekas psicotècniques que Alphonse Laurencic va construir entre 1937 i 1939 per al Servei d’Informació Militar, SIM, de l’Exèrcit republicà espanyol. El fet que aquestes construccions es realitzessin en espais sagrats, temples i convents confiscats a l’Església catòlica, posa en evidència els antagonismes que interessen a l’artista: estètica, coneixement i violència que es donen alhora com a art experimental i com a profanació religiosa.
L’Archivo F.X. és un projecte en el qual opera Pedro G. Romero des de 1999 i que tracta sobre iconoclàstia, profanació i blasfèmia en relació amb les pràctiques radicals de l’art i l’estètica modernes i contemporànies.
Les chekas (amb K i no amb Q, per diferenciar aquestes construccions davant el mite de la txeca, centres de detenció il·legal que van proliferar durant la guerra civil espanyola en un i altre bàndol) utilitzaven elements de l’art modern, especialment dels anys Bauhaus de Wassili Kandinski, per fer tortures, anomenades psicotècniques, sobre el condemnats. Més enllà de l’eficiència d’aquests útils, es posa atenció sobre l’alteració que pateixen certes eines utòpiques i espirituals de l’art i el disseny moderns, de manera que, el que hauria de servir per eixamplar la consciència i emancipar-nos serveix ara com element punitiu i de subjecció.