Comissaris: Jordi A. Carbonell, professor titular d'Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili i Cristina Mendoza, conservadora en cap del Departament d'Art Modern del MNAC.
Organitzada conjuntament pel Departament d'Art Modern i el Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC

Francesc Gimeno (Tortosa, 1858 – Barcelona, 1927) va ser un pintor singular. De formació gairebé autodidacta, va treballar a contracorrent, al marge de tots els moviments artístics que animaven, en aquella època, la vida cultural de Barcelona. Les escenes que va pintar, plasmen una realitat crua, sense concessions estètiques, i revelen un artista extraordinari. Però, malgrat el seu innegable talent, Gimeno va viure d'esquenes a la societat i va morir sense rebre el reconeixement públic dels seus coetanis (d'aquí, el subtítol de la mostra: «un artista maleït»).

Coetani de la generació modernista, Francesc Gimeno (Tortosa, 1858  Barcelona, 1927) és una de les figures més singulars i injustament tractades de l'art català modern, com demostra el fet que aquesta exposició és la primera de caràcter antològic que li dedica una institució pública del seu país.

Integrada per 88 obres, entre pintures i dibuixos procedents de diversos museus i col·leccions particulars, la mostra s'articula en 5 àmbits que segueixen l'evolució estilística de l'art de Gimeno. El primer l'integren paisatges fets sota la influència del seu mestre Carlos de Haes, pioner del paisatgisme naturalista a Espanya. Un àmbit destacat presenta les obres fetes a la dècada de 1890, època en què l'artista va intentar sense èxit obrir-se camí en l'ambient artístic del moment. En un tercer àmbit s'aplega una nodrida selecció d'obres realitzades entre el 1900 i el 1914, els anys en què Gimeno, desenganyat del món de l'art, va continuar pintant al marge i a contracorrent dels moviments artístics dominants. Arran de la primera exposició individual que va fer a Barcelona, el 1915, Gimeno va poder deixar la feina de pintor-decorador amb què es guanyava la vida per dedicar-se a la pintura. Les obres d'aquest període, que es va allargar fins a la seva mort, conformen un altre àmbit en què s'exhibeixen els seus paisatges més ambiciosos, com els que va fer a la Costa Brava. L'excepcional qualitat dels autoretrats es pot apreciar en un àmbit monogràfic que aplega una selecció dels molts que va pintar. 

Amb la col·laboració de Fundació Caixa Tarragona