Exlibris japonesos
La selecció d'exlibris de l’exposició virtual Exlibris japonesos forma part del fons de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres. Aquestes estampes xilogràfiques a color, que abasten de 1960 a 1980, estan adherides als calendaris de la Nippon Exlibris Association.
Els exlibris van ser dissenyats per diversos artistes famosos a petició dels membres de l’associació.
Va néixer al poble de Futana, a la prefectura d'Ehime, a l'illa de Shikoku. Nascut al si d’una humil família de grangers, el seu pare era aficionat a fer talles de fusta. A causa de l'extrema pobresa de la zona, va haver de treballar com a mariner mercant i venedor de diaris a Tòquio el 1920, aprofitant per fer un curs d’art per correspondència.
Després d’un breu retorn a la casa familiar després del terratrèmol de 1923, va tornar a Tòquio el 1925 i es va unir a l’Oficina Nacional d’Impressió on va començar a experimentar amb l'aiguafort i amb les planxes de plom. L’artista Un’ichi Hiratsuka el va animar a endinsar-se en l’art de la xilografia i l’any 1924 va ser acceptat a l'exposició de la “Japan Creative Print Association”. A partir d’aquest moment, va començar a treballar per lliure realitzant gravats, il·lustracions de llibres i diaris, ex-libris i obres gràfiques diverses, inclosa la preparació de les impressions de Senpan Maekawa i Koshiro Onchi (els dos van influir molt en la seva obra de preguerra).
Els seus primers treballs anaven en la línia del moviment “Sosaku Hanga”, en monocrom, però va acabar desenvolupant un estil paisatgístic majestuós i densament pigmentat, assolint la maduresa amb la sèrie “lyo fukei” (“Deu gravats”, 1936). El viatge que va realitzar per esbossar aquesta sèrie de gravats va despertar en ell un amor per les muntanyes del Japó que el portarà a escalar-les amb freqüència.
Cada vegada més implicat amb la comunitat “Sosaku Hanga”, va contribuir a “Cent noves vistes del Japó” el 1939 i el 1941. El seu característic estil de muntanyes austerament dibuixades, de colors reverberants, però ombrívoles, va arribar a la plena maduresa amb la sèrie “Yama” (“Muntanya”, 1940) que continuà fins a finals dels seixanta.
Després de la guerra va desenvolupar la sèrie d’il·lustracions “Gent de les muntanyes”, i paral·lelament, va publicar gran nombre d'articles i llibres sobre la muntanya, amb il·lustracions pròpies, començant per “Yama no medama” de l’any 1957.
Com altres artistes de la seva generació, es va veure beneficiat per l'interès dels nord-americans per la seva obra a partir de 1945. Això li va comportar que Oliver Statler l’inclogués a la publicació “Modern Japanese Prints: An Art Reborn” (1956); poc després, va ser seleccionat per al volum “The Modern Japanese Print: An Appreciation” editat per James A. Michener l’any 1962.
Hashimoto va néixer a la prefectura de Tottori i es va graduar l’any 1924 com a professor d’art a l’Escola de Belles Arts de Tòquio. Va treballar com a professor d'escola des del 1924 fins al 1955 i feia les seves creacions durant el temps lliure. Després, va retirar-se de la docència i va començar una carrera a temps complet com a artista.
De jove va dedicar-se a la pintura a l'oli, però l’any 1936 va començar a realitzar gravats després d’assistir al curs d’Hiratsuka Un'ichi sobre impressió de xilografies a Tòquio. Va mantenir una estreta amistat amb Hiratsuka i va començar a col·laborar-hi en diversos projectes, com ara el del grup “Yoyogi-ha” i la col·lecció d’il·lustracions “Kitsutsuki hangashu” (1943). El 1937 va exposar per primera vegada a la mostra “Japanese Print Association”.
El 1950 també va contribuir a la darrera col·lecció de l’“Ichimoku-kay” (“Societat del Primer Dijous”) i a partir d’aquell moment va començar a ser més conegut, sobretot després d’aparèixer al volum “Modern Japanese Woodblock Prints: An Art Reborn” (1956) editat per Oliver Statler.
Gran part de la seva obra, tant anterior com posterior a la Guerra del Pacífic, estava inspirada en els castells i jardins japonesos, inclosa la sèrie “Kojo jukei” (“Deu vistes de castells antics”, 1946), però també va produir motius florals i de personatges.
Kanamori va néixer a la prefectura de Toyama. Allà s’hi va instal·lar Shiko Munakata fugint dels
bombardejos de Tòquio, tenint llavors l'oportunitat d'estudiar impressió xilogràfica amb un mestre
en aquest art. Anteriorment ja havia llegit sobre tècniques de xilografia a “Hanga o tsukuru hito
e” (“Pels que volen estampar amb xilografia”, 1922) de Nagase Yoshio. Tot i que va arribar a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Tòquio, no es va graduar.
El 1950 va exposar per primera vegada amb la mostra “Kokuga-kai” (“Associació Nacional d’Artistes”) i, el mateix any, va ajudar a Shiko Munakata a fundar la revista impresa local “Etchu hanga”. L’any 1952 va ser membre fundador del “Nihon Hanga-in” (“Institut Japonès del Gravat”). El 1958 va exposar conjuntament amb Munakata en una exposició itinerant pels EUA. La seva obra està dominada per l’austeritat dels paisatges muntanyosos del seu Toyama natal, però va començar a introduir elements tractats de manera fantàstica, com ara: ocells, flors, plomes o papallones que mostren un sentimentalisme japonès familiar.
Nascut a Yokohama el 1895, mentre exercia de mestre d’escola aprofitava el seu temps lliure per fer gravats.
Des del principi la seva carrera va estar marcada per un gran individualisme. Després de graduar-se a la universitat, va passar un any als Estats Units, subsistint gràcies a petites feines com pintar cases a Seattle o a una fàbrica de conserves de peix a Alaska.
Poc després de tornar al Japó, va acceptar una plaça de docent a la ciutat d’Utsunomiya, al nord de Tòquio, on restarà durant trenta anys. Tot i que va exposar amb la Japan Creative Society a principis dels anys vint, coneixia pocs dels artistes i és per això no va ser influenciat per ells.
Kawakami, va quedar fascinat per les situacions estranyes i els malentesos derivats de l’arribada dels primers estrangers al Japó, i aquest interès va quedar reflectit en molts dels seus gravats. Col·leccionista de llibres antics –principalment en anglès, però també en altres llengües- i de paquets de tabac per a pipa, va basar-se en aquests motius per a un bon nombre d’obres.
Les primeres impressions de Kawakami les va realitzar a partir de diversos blocs de fusta, però a la dècada de 1930 va començar a imprimir a partir d’un sol bloc, afegint a mà el color amb posterioritat, en un procediment que només ell feia servir.
Tot i que, en persona, Kawakami era poc conegut per altres artistes del moviment “Sosaku Hanga”, el seu treball va ser apreciat pels artistes que el conformaven. Onchi Koshiro (1891-1955) considerava Kawakami com un “artista incomparable” i va dir que hi havia pocs artistes als quals “posaria a la mateixa alçada que ell”.
Nascut a Hokodate, a l’illa d’Hokkaidō, fou un artista del gravat en xilografia.
El 1923 va conèixer Hiratsuka Un'ichi, líder del moviment “Sosaku-hanga” i l’any 1925 es va traslladar a Tòquio per unir-se a l'Escola de Pintura Kawabata on va estudiar pintura occidental (Yōga) amb Umehara Ryuzauro. Al principi treballava amb pintura a l’oli, però per influència d’Hiratsuka i del Grup Yoyogi i a través de “Kokuga-kai” (“Associació Nacional d’Artistes”), va aprendre tècniques de xilografia a la dècada dels anys trenta, i el 1940 ja es dedicava en exclusiva a treballar en gravats.
Maeda va formar part de l’“Ichimoku-kay” (“Societat del Primer Dijous”) grup dirigit per Onchi Koshiro que seguia les idees “Sosaku-hanga”. També va col·laborar a l’obra “Cent noves vistes del Japó” publicada l’any 1940; a les dues col·leccions “Kitsutsuki Hanga-shu” de 1942-43 i als números 3-6 de les “Ichimoku-shū” (“Col·leccions de la Societat del Primer Dijous”) publicades entre 1947 i 1950, així com a “Tokyo Kaiko Zue” (“Escenes del Tòquio perdut”, 1945) i “Nihon Minzoku Zufu” (“Costums nadius del Japó”, 1946). Tot i ser un típic artista típic del “Sosaku-hanga” en molts sentits va mostrar, però la influència de la pintura d'estil autòcton “Nihonga”. També va produir exquisides escenes de muntanya a l’estil d'Umetaro Azechi.
Artista del gravat, va formar part del grup “Ichimoku-kay” (“Societat del Primer Dijous”). Segons Sekino Jun'ichirō, durant la Guerra del Pacífic, Doshun va treballar en la talla de gravats en fusta per a la reproducció del famós rotlle que narra la fallida invasió del Japó a finals del segle XIII per part dels mongols. Esdeveniment de gran importància propagandística a mesura que avançava la guerra, atès que és l’origen de la llegenda dels kamikazes i del mite del Japó com a nació impossible de ser envaïda gràcies a la protecció divina.
Doshun va aportar gravats a les sis “Ichimoku-shū” (“Col·leccions de la Societat del Primer Dijous”) de l’“Ichimoku-kay” (“Societat del Primer Dijous”), totes de vius colors. L’any 1949 també va dissenyar la portada de la cinquena col·lecció.
També és conegut com a Seimiya Akira i Kiyomiya Akira. Va estudiar pintura occidental a l’escola d’Hakuba-kai amb Kuroda Seiki i gravat en fusta amb el mestre Goda Kiyoshi. Membre fundador de la societat “Fyuzan-kay” l’any 1912 i de “Sodosha” l’any 1915. Va contribuir a la societat “Fyuzan” amb gravats. Membre fundador de l’associació “Nihon no-Hanga Kyokai” el 1931.
L’any 1934 va ser convidat a participar en l’exposició de “Sosaku-hanga” a la Bibliothèque nationale de France l’any 1934.
Els seus gravats del període “Fyuzan” estan fortament influenciats pel fauvisme. Els seus darrers treballs reflectien l’estudi de tècniques de xilografia xinesa.
És considerat un dels il·lustradors infantils més importants del segle XX al Japó, essent encara palesa la seva influència en la il·lustració, el manga, l’animació, el disseny gràfic i la publicitat.
Tot i que el seu pare s’oposava en principi a fet que fos pintor, finalment li va donar suport per accedir a la Universitat de les Arts de Tòquio, on va estudiar pintura i art occidental fins al 1919.
Una obra seva va ser portada del primer número de la revolucionària revista infantil “Kodomo no kuni” (“La terra dels nens”, 1922), i hi continuà publicant fins a la seva desaparició l’any 1944. Va escriure i il·lustrar els seus propis llibres de contes entre els quals sobresurt “Ramu-Ramu O”, 1926, així com d’altres autors japonesos com Kenji Miyazawa i no japonesos, destacant el seu treball per les “Mil i una nits” o els “Contes de Hans-Christian Andersen”. L’any 1927 va ajudar la fundació de la “Nihon Doga Kyokai” (“Associació d’il·lustradors infantils del Japó”).
Va formar part del grup “Ichimoku-kay” (“Societat del Primer Dijous”). Va estar molt relacionat amb Onchi Koshiro, tots dos formaven part d’una societat anomenada "Han no kai", en la qual a partir de 1935 es van intercanviar targetes d’Any Nou. De fet, Onchi va convèncer Takei perquè contribuís a la “Ichimoku-shū” (“Col·leccions de la Societat del Primer Dijous”) de l’any 1950.
Nascut a Hokkaido l’any 1926, la seva formació i la seva carrera es van veure endarrerides per la Guerra del Pacífic. Va servir a l'exèrcit japonès, però després del conflicte va començar a estudiar arts a la Universitat Meiji l’any 1951. Un dels seus professors va ser Fumio Kitaoka, artista molt proper al moviment “Sosaku-hanga”.
Els temes principals de les seves obres són els paisatges i les escenes naturals.
L’any 1973 es va unir a l'associació d'artistes “Nihon Hanga Kyokai” tot i que, des de la dècada de 1950, ja havia exposat amb aquest grup. Als anys vuitanta va anar als Estats Units per realitzar demostracions de tècnica tradicional japonesa de gravat en xilografia.