El museu en perill

Salvaguarda i endreça de l'art català durant la Guerra Civil

Creat l’any 1934 per Joaquim Folch i Torres i inaugurat dues vegades (el novembre de 1934 i el maig de 1936), el Museu d’Art de Catalunya culminava la primera gran política pública de cultura i patrimoni, que s'havia esbossat en els anys de la Mancomunitat i desplegat, definitivament, sota la Generalitat republicana. El país disposava d’un museu de referència, que ordenava, classificava i exhibia el gran patrimoni artístic català del romànic a la pintura contemporània, dels retaules de les esglésies de la Vall de Boí a l’obra de Picasso.

 

Tot aquest esforç es va posar en perill i va patir el risc de perdre’s l’estiu de 1936, quan la sublevació feixista del general Francisco Franco i els seus còmplices va provocar una profunda crisi de poder, així com l’esclat d’un procés revolucionari i una guerra civil.

 

Les autoritats catalanes, des de la Generalitat fins als ajuntaments, els professionals del patrimoni i ciutadans voluntaris es van posar a treballar immediatament per salvaguardar el patrimoni cultural i artístic de tot el territori i les col·leccions del museu. En primera instància, es van intentar evitar les destruccions provocades per l’onada revolucionària, especialment intensa aquell estiu de 1936. Més tard, la preocupació va ser protegir el patrimoni de la guerra i les agressions aèries i marítimes feixistes. A partir d’aquests dos paràmetres, es va desenvolupar una notable, complexa i reeixida tasca de salvaguarda i endreça de l’art català entre l’estiu de 1936 i principis de 1939.

 

La cartografia ens mostra d’una manera diferent i complementària aquesta tasca. És una eina excel·lent per entendre la magnitud de l’esforç, els recursos mobilitzats i les itineràncies imprescindibles per salvaguardar les col·leccions en dipòsits perfectament preparats per rebre les obres d’art en condicions de màxima conservació.

 

S’han cartografiat dipòsits i itineraris, destruccions i salvaguardes a partir d’una selecció de dades històriques, extretes dels documents conservats als arxius del país. Amb aquest visor disposem d’una primera visió del territori i les afectacions de la guerra i la revolució sobre el conjunt del patrimoni, tant els dipòsits com les rutes que van facilitar la conservació de l’art català. Recull una primera proposta de cartografia digital, pionera en la representació d’un dels aspectes fonamentals de la tasca de salvaguarda i endreça del patrimoni durant la Guerra Civil. A partir de les primeres dades mostrades, aquesta cartografia s’anirà ampliant i completant amb el treball sobre les fonts documentals i arxivístiques de tot el territori. S’hi aniran incorporant noves dades fins a poder cartografiar tot el territori i cobrir totes les vicisituds de l’art català des de l’estiu de 1936 fins la fi de la guerra: destruccions, salvaguardes, dipòsits, moviments de protecció (itineràncies), retorns, etc.

 

 

 

 

 

Fes clic per entrar al visor