Amb motiu de la celebració de l'Any del Llibre i la Lectura, el Departament de Fotografia del museu, en col·laboració amb la Maison Européenne de la Photographie de París, ha reunit l'obra dels fotògrafs més rellevants de mitjan segle XX per exhibir-les al costat dels llibres originals que van servir de plataforma per a la seva difusió. L'exposició és una oportunitat única per gaudir en un mateix espai de les instantànies de Robert Frank, William Klein, Richard Avedon, Larry Clark, Irving Penn, Josef Koudelka, Ralph Gibson, Bernard Plossu, Xavier Miserachs i Joan Colom, i al mateix temps, admirar les primeres edicions d'unes publicacions que són també per si mateixes una obra d'art. Es tracta de 10 llibres que van afegir al treball d'aquests fotògrafs el d'escriptors tan destacats com ara Truman Capote, Camilo José Cela, Josep Maria Espinàs, Joan Oliver o John Szarkowski.

Walter Benjamin situava la fotografia com un mitjà revolucionari, el lloc del qual havia de ser els mitjans de producció i de comunicació i no les belles arts. Els seus plantejaments eren lògics, ja que el menyspreu que hi havia per l'obra fotogràfica com a objecte patrimonial i especulatiu no permetia imaginar un futur massa encoratjador. 

La fotografia, a partir del final de la Segona Guerra Mundial, estava dominada pels discursos del realisme i el reportatge. L'acceptació per part del públic va fer que s'iniciés el període en què, internacionalment, les revistes il·lustrades i l'edició gràfica van arribar a la màxima popularitat i influència. L'edició es va convertir en la forma de difusió preferida pels fotògrafs, per no dir l'única. Alguns autors consideraven que l'obra realment no existia fins que no estava editada. 

En el nostre context, aquests llibres tenen una doble valoració. D'una banda, la força amb què es va percebre el discurs de canvi que representaven les seves imatges, i de l'altra, que durant molt de temps va ser l'única informació que dels grans fotògrafs va arribar al nostre país. Només es podia accedir a les obres dels grans fotògrafs mitjançant les acurades edicions que arribaven de l'estranger o que, en alguns casos i de forma excepcional, també es feien a l'àmbit nacional.
No serà fins al 1955, amb l'exposició The family of man, presentada al MOMA i comissariada per Edward Steichen, que es posarà de manifest la capacitat de la fotografia per ser interpretada fora del context de la pàgina impresa. 

Aquest període (dels anys 1950 fins a finals dels 1970) serà el darrer moment d'hegemonia de la difusió de la fotografia a través de l'edició. Les condicions històriques respecte del paper de la fotografia canviaran tot al llarg dels anys 1960 i ens portaran cap a la fotografia amb voluntat d'autonomia artística que enllaça amb les avantguardes fotogràfiques. Les obres deixaran els llibres i s'apoderaran de la paret, canviarà el format i la presentació. La fotografia esdevindrà un valor patrimonial. 

La mostra fa un recorregut retrospectiu per alguns d'aquests llibres importants, que van marcar-nos profundament i que mostren de forma clara aquesta transició: de la il·lustració a l'espai expositiu.
Exposició produïda pel Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la col·laboració de la Maison Européenne de la Photographie de París.

Any del Llibre i la Lectura 2005.