L'absis de l'església era presidit per la Maiestas Domini o Crist en majestat, que es trobava assegut dins una màndrola de glòria ornada amb pedreria i assegut sobre l'arc del cel, també amb simulació de pedreria, i un altre arc similar però més petit com a escambell dels seus peus. Se'n conserva només la part inferior, de més avall dels genolls. La túnica i el mantell són de tonalitats rogenques, per bé que hi havia blau, que es deu haver pedut. Tenen, especialment el mantell, pelcs angulosos, i deixen veure la disposició de les cames. La màndorla estava disposada sobre mateix de la finestra central de l'absis, com encara en pot comprovar. Al defora de la màdorla devia haver-hi els símbols dels evangelistes o Tetramorf, però se'n conserva només un d'ells, probablement el toro de Lluc, petita figureta amb el cap malmès que es troba dins un medalló, a la dreta del Crist, sobreposada a una cinta en ziga-zaga que marcava la separació amb el semicilindre i sobre la qual hi havia la màndorla amb la Maiestas Domini. Al desota hi havia el col•legi d'apòstols, centrat per les figures de Pere i Pau, el primer amb les claus, la forma de les quals composa l'anagrama del seu nom. Amb la dreta beneeix. Al seu costat hi ha Maria, que amb la mà esquerra velada i alçada sosté el calze, l'altra mà en posició d'oració litúrgica. L'altre apòstol que hi havia al costat de la Verge, tot i que estigui força malmès i tot i que no es conservi la inscripció, ha de ser Andreu, per la creu que ostenta. A la dreta de la finestra es drecen Pau, l'apòstol dels gentils, i Jaume, tots dos amb rotulus o volum a les mans, el darrer al costat de la finestra lateral, que era vestida amb cortinatges. Al dessota hi ha les franges vermella, groga i negra que marcaven la separació amb el sòcol. En aquest hi havia cortinatges simulats, dels que hi ha vestigis in situ, que són similars als que, també fragmentàriament, es conserven a la mesa de l'altar, la qual cosa és una dada mort important per a la datació de les pintures, que s'hauria de posar en relació, doncs, amb la consagració de l'església el 1164.