Retaule portàtil o petit oratori privat fet amb estructura de fusta, amb incrustacions de marbre, pòrfid i ònix. L'espai central de la taula és ocupat per la Mare de Déu que sosté el Nen assegut sobre el braç del tron mentre aquest li fa un petó, i sosté dues cireres amb la mà dreta, mentre s'asseu en un tro ricament decorat; de fons, a través d'una finestra, hi ha un paisatge amb vistes a un castell i un riu. A primer terme, sobre un ampit, hi ha una natura morta amb fruites, que són un gotim raïm i una poma, símbols del vi de l'eucaristia i de la caiguda de l'Home, respectivament. La pintura és una versió d'un Quentin Massys, actualment perdut, però relacionable amb la que apareix a la Galería de Cornelis van der Geest, gràcies al testimoni realitzat el 1628 per Willem van Haecht; se'n conserven diferents còpies, una de les quals conservada al Rijksmuseum d'Amsterdam realitzada entre 1525 i 1530.\nEn el frontó del templet hi ha la figura del Pare Etern i l'Esperit Sant, i a la part inferior santa Magdalena, sant Bernat de Claraval i santa Isabel d'Hongria. Els escuts que apareixen als pedestals de les columnes, juntament amb unes inscripcions que hi ha: I. BERNAR / DVS / CARDIALIS / TOLUS, es poden identificar amb Bernardo de Sandoval y Rojas, cardenal i arquebisbe de Toledo des del 23 de juny de 1599 fins el 7 de desembre de 1618, data de la seva mort.