Mare de Déu de mig cos sosté l'Infant a la seva falda acompanyats per sant Joanet. Aquesta és la descripció que també apareix al catàleg de 1906. Curiosament, en el catàleg de 1936 ja no s'esmenta el sant Joanet, i tampoc surt a les fotos en B/N antigues que tenim, realitzades entre 1953-1955. En una restauració iniciada el 2003, però no acabada, va tornar a sorgir el profeta. La Mare de Déu porta els cabells llargs amb un vel transparent i un nimbe estrellat. Vesteix una camisa blanca prisada amb una sanefa al coll, un vestit vermell per sobre d’aquesta amb un escot en quadre i una mena de faldilla verda a sota. Sobre la màniga de la camisa, creant la unió amb el vestit, porta un aplic amb una sanefa daurada. Aquesta roba es tracta d’una moda que arriba d’Itàlia i que es dóna entre 1490 i 1540. D’altra banda, el Nen Jesús es troba sobre la falda de la Mare de Déu, i està completament nu assegut sobre una tela de color ocre. L'Infant té els cabells rossos, arrissats i també va nimbat; a més, està ensenyant la planta del seu peu esquerra. El sant Joanet que es troba a la part dreta del quadre, situat lleugerament darrera de les dues figures esmentades, també va nu i porta un estàndard. La Mare de Déu toca el peu dret al Nen Jesús i mira directament a l’espectador, mentre que l'Infant mira a la seva esquerra, possiblement a la figura del sant Joanet que, alhora, aquest també el mira. El fons està compost per unes cortines de color verd, potser afegides, perquè amaguen el daurat. L'obra és de força qualitat, però d'un pintor desconegut, segurament hispà del segon quart del segle XVI, d'acord amb el tipus de roba que porta i l'estil pictòric d'aquella època. De tota manera, el catàleg del 1906 apareix atribuïda al pintor Giulio Romano, deixeble de Rafael; i en el catàleg del 1936 surt citada com una obra anònima d'escola italiana.