L’absis és l’espai més important de l’església, el lloc on s’emplaça l’altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dir, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d’Urgell. Malgrat que s’ha conservat incomplet, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestat dins d’una màndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols dels Evangelistes)  que presideix la conca absidal. Al registre del mig s’hi representa una sèrie d’apòstols, entre els quals s’inclou també la figura de Maria, Mare de Déu. El registre inferior, que no s’ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.