L’esclat de la Gran Guerra (1914-1918) va deixar París, el principal centre artístic d’Europa, sense la celebració dels seus cèlebres salons d’art i amb alguns dels seus artistes instal·lats a països neutrals. Espanya era un d’aquests darrers, si bé, a la pràctica, estava fracturada entre germanòfils i aliadòfils. Els darrers van obtenir una extraordinària victòria diplomàtica cultural en aconseguir organitzar a Barcelona una exposició d’art francès que acollia i substituïa els suspesos salons de París. Es va inaugurar el 23 d’abril de 1917 al Palau de Belles Arts i, entre les diverses seccions que presentava, destacava la medallística. Es van exposar 200 peces de tots els grans medallistes coetanis. En finalitzar, la Junta de Museus va adquirir, com era tradició consolidada en exposicions anteriors com la de 1911, només 9 peces, a causa, en part, del bloqueig dels germanòfils en el si de la institució. Aquestes són les peces que ara s’exposen com a llegat de l’Exposició.