El Museu Nacional ha publicat el llibre Nonell. Visions des dels marges i el catàleg de l'exposició La guerra infinita. Antoni Campañà.

Nonell. Visions des dels marges, coordinat per Francesc Quílez i Eduard Vallès, conservadors del Museu Nacional i comissaris de l’exposició sobre l'artista que es va haver de cancel·lar a causa de la pandèmia, és una aproximació inèdita a Isidre Nonell Monturiol (1872-1911), un dels artistes troncals de les col·leccions del museu i un autor fonamental de l’art català del canvi del segle XIX al XX. 

Malgrat que Nonell és un artista inclassificable i de difícil adscripció a cap corrent artístic, per primer cop se'l situa en el marc d’un context històric, tant com a receptor d’una tradició artística com per la seva influència sobre l’art del seu temps. Nonell. Visions des dels marges pretén posar en relleu la complexitat i la modernitat de la seva producció, supera el clixé del “pintor de gitanes” i situa el focus en altres manifestacions de la seva obra, també originals i potents.

El catàleg de l'exposició La guerra infinita. Antoni Campañà mostra les diferents facetes de l’obra del fotògraf Antoni Campañà  (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola, i que la família va trobar fortuïtament l’any 2018 en una capsa. Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una nova aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil. A banda, resitua Campañà com un dels grans noms en la fotografia catalana i espanyola del segle XX.

Campañà es pot definir com un fotògraf de contrastos. Es va iniciar molt aviat en la fotografia i es va convertir en un dels fotògrafs pictorialistes més premiats arreu del món. Integra ben aviat els corrents estètics de l’avantguarda europea i utilitza les tècniques pigmentàries del pictorialisme però amb una mirada que beu de la Nova Visió. Les diagonals, els picats i uns enquadraments agosarats passen a ser la seva manera de plasmar la realitat. El fotògraf mantindrà aquesta mirada moderna durant la Guerra Civil, malgrat que la cruesa de la realitat que l’envoltava farà que la seva fotografia sigui més directa i ràpida. La postguerra suposarà per a Antoni Campañà una adaptació traumàtica i la recuperació i intensificació de temes com ara l’esport, els paisatges o escenes de la modernitat, quan aquesta va començar a arribar al país.

Podeu trobar les dues publicacions a la botiga del Museu.