Aquesta exposició es proposa recuperar l’obra d’un pintor català que en vida va tenir un gran èxit, però que l’inexorable pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant.
La mostra farà un recorregut per l’obra d’Antoni Fabrés i Costa, escultor i pintor, que amb vint-i-un anys i aleshores alumne de l’Escola Llotja de Barcelona, guanyà una pensió per anar a Roma, la ciutat que aleshores era el destí natural dels artistes que destacaven. En arribar-hi, un any després de la mort de Marià Fortuny, Fabrés es va dedicar al dibuix, a la pintura i a l’aquarel·la, tres tècniques que va dominar com ningú altre a la seva època.
La historiografia ha situat l’obra de Fabrés com a continuadora de la de Fortuny pel que fa a la temàtica, l’orientalista. Però Fabrés no pot inscriure’s en cap moviment específic i, si bé va pintar temes orientalistes comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle XIX, o temes com ara mosqueters i espadatxins, també va pintar molta obra dins el realisme i el naturalisme, que s’ha d’entendre com una mirada àcida i crítica vers la societat. El naturalisme i la denúncia de les diferències socials van tenir en Fabrés un defensor acèrrim. Va ser un gran retratista que cercava, sobretot, la mirada del retratat com a element principal. La seva preocupació per la llum el va portar a investigar-ne la incidència en els colors, tant d’interiors com de paisatges, i va assolir fins i tot en alguns quadres, aspectes més aviat hiperrealistes.
El 1926 va fer una gran donació de la seva obra a la Junta de Museus de Catalunya. Actualment es conserva al Museu Nacional i a l’antiga Casa del Comú, a Les Corts (Barcelona).
Per saber-ne més, consulteu la guia temàtica sobre l'exposició.
Catàleg de l'exposició
Patrocina