Antoni Fabrés i Costa (Barcelona, 1854 – Roma, 1938), de família humil i amb una clara inclinació des de molt jove pel dibuix i l’escultura, va guanyar una pensió el 1875 per anar a Roma a formar-se com a escultor. Però de seguida s’adonà que serien la pintura i l’aquarel·la que li atorgarien la fama, que sempre va estar convençut que assoliria. La seva obra, des de ben aviat, va tenir un considerable reconeixement internacional i va ser molt lloada per la seva virtuositat i detallisme en les tècniques a l’aquarel·la i a l’oli. Fou un artista molt versàtil i conreà temes diversos, des de l’orientalisme dels primers temps, a la manera de Fortuny, fins a un orientalisme déco, passant per mosqueters, paisatges, retrats i assumptes quotidians. Va viure a diferents ciutats: Roma, Barcelona, París, Ciutat de Mèxic i de nou a Roma fins a la seva mort. Aquest tarannà cosmopolita va influenciar no només en l’elecció dels temes de les seves obres ─tot cercant un públic conservador europeu i americà─, sinó també en l’estil i els interessos personals. Casat des de 1885 amb Júlia Llausàs, va tenir dues filles, Júlia i Glòria, una família molt unida acostumada als canvis professionals de Fabrés. Això li va permetre tenir una vida relativament tranquil·la, dedicada només a la pintura i a l’ensenyança artística, amb la qual es guanyà la vida. Al tombant dels segles xix-xx l’estil de Fabrés donà un gir cap a una pintura més naturalista, amb temàtiques més punyents com la pobresa o la bogeria. El 1926 donà a la ciutat de Barcelona una gran part de la seva obra, que avui dia forma part de les col·leccions del Museu Nacional. Amb aquesta exposició pretenem recuperar aquesta figura i la seva producció artística, de gran qualitat, així com desconeguda pel gran públic. La disposició museogràfica de l’exposició, que evoca l’estètica de la pinacoteca acumulativa clàssica, pretén transmetre al visitant l’atmosfera dels singulars tallers de Fabrés.

BARCELONA-ROMA-BARCELONA (1875-1894). Dels inicis cap a la glòria
PARÍS (1894-1902). Del virtuosisme cap al naturalisme
MÈXIC (1902-1907). El mestre Fabrés, un nou rumb per a la seva pintura
ROMA (1907-1938). La maduresa del retrat, retorn i decadència