Tret d’uns quants historiadors de l’art, no són gaires les
persones que avui recorden Agustí Pujol i que són
conscients de la transcendència que el seu art va tenir
durant segles. De vegades sembla que la seva figura es
difumini dia a dia, en comptes d’envigorir-se. Aquest llibre
intenta demostrar que seria una pena que el sentíssim com
un personatge poc rellevant del recorregut històric d’aquest
país. O que no el tinguéssim ben present tot i ser un dels
artistes més interessants en aquell paisatge d’artesans i un
dels més moderns del seu temps. Va ser un autor molt
especial i que es comportà sempre, sense excepció, com un
escultor original i exigent; com un mestre dotat d’una
inventiva innata i inesgotable, i d’una tècnica impecable que
li van permetre transformar les creences que havia de
servir en un món figuratiu personalíssim i artísticament
intens i suggestiu.