La imatge de santa Cecília és en fusta daurada i policromada. Es tracta d'una escultura que s'aixeca sobre un sòcol de poca alçada. Té la seva cama dreta una mica més avançada que l'esquerra. A la seva mà esquerra porta un orgue portàtil amb dues manxes, atribut que se li va associar ja des del segle XIV per ser la patrona de la música, i a l'altra mà un objecte indeterminat perquè està mutilat en la part alta (possiblement fos una palma del martiri); existeixen altres representacions de la santa amb aquests dos atributs. La seva indumentària consta d'un vestit cenyit, d'escot en quadre (molt a la moda de finals del segle XV i inicis del XVI) amb les mànigues de plecs bollats i una camisa blanca a sota. Du un cinturó d'on penja un cordill amb un cascavell. Sobre el vestit porta un mantell de color daurat per fora i vermell per dins. A la part baixa del vestit s'observen els peus amb sabates vermelles acabades en punta i decorades per una sanefa daurada. Els cabells són rossos, llargs i deixats anar, i porta una mena de diadema.
Mare de Déu de mig cos sosté l'Infant a la seva falda acompanyats per sant Joanet. Aquesta és la descripció que també apareix al catàleg de 1906. Curiosament, en el catàleg de 1936 ja no s'esmenta el sant Joanet, i tampoc surt a les fotos en B/N antigues que tenim, realitzades entre 1953-1955. En una restauració iniciada el 2003, però no acabada, va tornar a sorgir el profeta. La Mare de Déu porta els cabells llargs amb un vel transparent i un nimbe estrellat. Vesteix una camisa blanca prisada amb una sanefa al coll, un vestit vermell per sobre d'aquesta amb un escot en quadre i una mena de faldilla verda a sota. Sobre la màniga de la camisa, creant la unió amb el vestit, porta un aplic amb una sanefa daurada. Aquesta roba es tracta d'una moda que arriba d'Itàlia i que es dóna entre 1490 i 1540. D'altra banda, el Nen Jesús es troba sobre la falda de la Mare de Déu, i està completament nu assegut sobre una tela de color ocre. L'Infant té els cabells rossos, arrissats i també va nimbat; a més, està ensenyant la planta del seu peu esquerra. El sant Joanet que es troba a la part dreta del quadre, situat lleugerament darrera de les dues figures esmentades, també va nu i porta un estàndard. La Mare de Déu toca el peu dret al Nen Jesús i mira directament a l'espectador, mentre que l'Infant mira a la seva esquerra, possiblement a la figura del sant Joanet que, alhora, aquest també el mira. El fons està compost per unes cortines de color verd, potser afegides, perquè amaguen el daurat. L'obra és de força qualitat, però d'un pintor desconegut, segurament hispà del segon quart del segle XVI, d'acord amb el tipus de roba que porta i l'estil pictòric d'aquella època. De tota manera, el catàleg del 1906 apareix atribuïda al pintor Giulio Romano, deixeble de Rafael; i en el catàleg del 1936 surt citada com una obra anònima d'escola italiana.
Oli sobre taula on es pot veure una Mare de déu amb el Nen. Es representa a la Verge sostenint a l'Infant sobre el seus genolls y agafant-lo amb la mà esquerra, mentre amb la mà dreta sosté un llibre obert, sobre el qual el Nen posa la seva mà dreta (en un possible missatge adreçat a sa Mare, en el que li transmet la importància la Santes Escriptures). La Verge porta una capa verda i un vestit vermell, així com el Nen vesteix una túnica blanca y porta una aureola crucífera. L'obra presenta notables semblances amb algunes Mares de Déu amb el Nen, tant de Hans Memling com de Rogier van der Weiden, doncs, pot ser que es tracti d'una reinterpretació d'algun dels dos autors o, fins i tot, pot tenir el seu origen en el taller d'algun dels dos mestres. Com a darrera opció, també caldria tenir en compte, una còpia d'alguna composició no conservada d'aquests mestres esmentats. D'autoria desconeguda, podria ser un mestre flamenc o un d'hispànic atent a les novetats flamenques. La datació s'ha fixat cap a l'any 1500.